Una família nombrosa

Experiències i reflexions d'una mare de tres fills

0

Saber què volem

Sóc una persona a qui el pensament sempre li funciona a tot drap. Tinc dins el meu cap una màquina imparable de teories, opinions i conceptes que sempre busca una veritat a la que aferrar-se i no haver d'emetre més elucubracions. Sempre he buscat algú que ho faci tot bé, per prendre'l de model i copiar-me el seu comportament per arribar al seu benestar. Cada vegada que conec una persona penso: "aquesta pot ser la que tingui la resposta encertada a totes les meves preguntes". Però sempre descobreixo quelcom en tothom que el fa imperfecte. I tots els esquemes se'm fan miques. Amb el fàcil...
0

Els nens no en tenen la culpa

Sóc mare de tres fills de 4, 7 i 9 anys. Hi havia dies en els que em sentia saturada i em resultava gairebé impossible de gestionar tota la feina que suposen tres nens petits. Pensava que el nivell de caos, desordre i demandes que generen és superior a la meva capacitat: estava sobrepassada. No entenia com me'ls podia estimar tant i, a l'hora, estar tot el dia ressentida amb ells per la sobre-càrrega que aportaven a la meva vida.  Aleshores, me'n vaig adonar que ells no poden suposar cap càrrega extra a la meva vida perquè, en l'odre de les meves prioritats, ells són el primer. Per tant,...
0

Una nova educació: la felicitat dels educadors

En l'anterior article anomenava els objectius i els beneficis de la educació que hem de brindar als infants per tal de crear una societat més sana i feliç, on tots els ciutadans experimentin major benestar i plenitud. En el present, em proposo posar el focus en els adults en lloc de l'alumnat. Perquè és imprescindible que tinguem clar quins són els objectius de la nostra docència però igualment ho és  prendre consciència de quin punt partim i què podem oferir a partir del que som. És a dir, en quin estat ens trobem els adults que interaccionem amb els infants i , en conseqüència, a quin...
0

Una nova educació

" El millor mitjà per fer bons els infants és fer-los feliços" Oscar Wilde "La paraula progrés no té cap sentit mentre hi hagi infants infeliços" Albert Einstein " La felicitat és un indicador del progrés. Quantes més persones felices, més progrés" Aquesta última frase l'he escrit jo, inspirada per les dues primeres. Hi ha una cosa que em xoca de les escoles: la infelicitat d'alguns alumnes. Estic convençuda que no podrem dir que una pedagogia és exitosa mentre infringeixi sofriment a algun alumne. Els éssers humans naixem encarats a la felicitat i no pot ser que l'educació que rebem...
0

Epifania

Una epifania és allò que et succeeix en un moment donat i que et fa obrir els ulls i et condueix veure la existència des d'un nou punt de vista. És una revelació que fa que tornis a néixer en algun sentit, ja que una nova informació compresa canvia radicalment el mapa que tenies sobre la realitat i, per tant, la manera de relacionar-t'hi. Bé, doncs això és el que em va succeir ahir. Els que ja em coneixeu, sabeu que m'agrada molt cuinar. Des de feia molt de temps que buscava la recepta perfecta de galetes. Volia que fossin dolces però sense sucre, cruixents, sanes, saboroses i boniques....
0

Miscel·lània d'estiu

Un llibre La Montaña sagrada, Jason Webster "Yo había llegado aquí con ideas de transformación, con una lista de cosas que pensaba hacer en la finca: grandes planes, en suma (...). Pero, para mi sorpresa y a pesar de todo lo que había conseguido llevar a término, la transformación había tenido un sentido inverso. Esta tierra, esta montaña, me había cambiado a mí más que yo a ellla. Y todo gracias a tocarla con las manos, a sentir su pulso y sus ritmos, sus ciclos y transformaciones." Un moviment Deep ecology  L'única manera de curar el planeta Terra és guarir-nos a nosaltres mateixos....
0

Entreteniments

Ara que venen les vacances d'estiu la paraula "entretenir" està en alça. Cal entretenir els nens i nenes ara que ja no van a l'escola, cal passar el temps d'una manera distreta ara que no treballem, etc. De fet no és només a l'estiu que busquem vies d'entreteniment, es tracta, més aviat, d'un dels pilars de la nostra societat. Camino pels carrers i veig mil propostes per entretenir-me: les més variades aficions, unes vacances, pel·lícules al cinema, les xarxes socials,  llibres a les llibreries. Justament en aquest punt va iniciar-se la meva reflexió. De debò la literatura existeix per...
0

La mida sí que importa

La mida de la distància entre el teu fill i tu sí que importa. Quan ets prop seu no et cal cridar per parlar-li, amb unes paraules suaus ja t'hi entens. No és necessari pujar la veu per omplir l'abisme entre vosaltres dos. Perquè, al final l'abisme es fa insalvable i no hi ha cap veu prou forta que  hi pugui arribar. Educar no va d'imposar lleis i normes que el fill ha d'obeir. Educar és, més aviat, ballar en compenetració. anar a una amb la consciència clara que ambdós interessos són els mateixos. Jo només vull que el meu fill sigui feliç. La seva felicitat és la meva felicitat. I a la...
0

Regalar hores

Està molt ben vist regalar hores a la feina. En aquesta societat en la que valorem la quantitat per sobre de la qualitat, enaltim aquell professional que inverteix una pila d'hores (i si les regala, encara millor) a la seva feina i menyspreem aquell qui dedica la seva jornada laboral justeta. L'heroi és el que no té mai pressa per anar a casa i no li fa res estar tot el temps que calgui al seu lloc de treball. Quantes alabances he sentit a aquelles companyes que passen les tardes a l'escola,  hi van els dissabtes i els diumenges també: això sí que és una bona mestra! El temps, com tot en...
0

Comoditat vs Benestar

Ahir a la nit vaig tenir una reacció a al·lèrgica exagerada, se'm va encendre la pell de tot el cos i la sentia en plena flama.  No és la primera vegada que em passa. He après què volen dir aquests episodis: em sobren coses a la meva vida. Tant física com psicològicament em saturo i esclato. L'al·lèrgia l'entenc com un procés en el que el meu cos ja no pot mantenir l'equilibri entre tantes substàncies que el penetren i fa una reacció d'emergència. Així és com em sentia emocionalment també.  Quan ja ha passat tot, m'he assegut i m'he preguntat: què em sobra aquesta vegada? I se m'ha fet...

Marina Sancho

Aquest és un bloc on trobareu tot el que em passa pel cap i experimento mentre crio els meus fills d'entre un i cinc anys. En una família nombrosa amb tots els nens en edat per-escolar, cada dia representa una aventura, un repte per superar, una crisi per solucionar. Situacions que m'obliguen a esprémer el meu cervell fins trobar la millor manera de sortir del pas, d'encarrilar els sentiments i necessitats dels menuts i localitzar, entre peripècia i peripècia, la meva tan estimada pau interior.