Una família nombrosa

Experiències i reflexions d'una mare de tres fills

0

Tancar cercles

Tot repassant antics apunts de formacions a les que vaig assistir fa anys, m’he trobat amb una frase que penso que es molt important i la vull compartir amb vosaltres ja que potser us es útil: “molts dels problemes i conflictes que tenim avui són per qüestions del passat que no em resolt”. Els temes oberts ens resten energia al present. Es tracta d’anar tancant cercles. Viure una experiència, integrar el seu aprenentatge i deixar-la anar. Com històries que comencen, tenen el seu conflicte i s’acaben amb el desenllaç. No hauríem de caminar per la vida amb múltiples llibres oberts a les...
0

Ja n'hi ha prou!

  Ahir vaig veure un anunci de Greenpeace en el que mostraven un bosc convertit en desert, un mar convertit en deixalleria, etc. Després de cada imatge s’hi llegia: “Ya basta”. Es veritat que ja n’hi ha prou de maltractar el medi ambient. Ara toca tenir-ne cura, apreciar-lo i estimar-lo. Paral·lelament també penso que ja n’hi ha prou de maltractar-nos com a éssers humans. Ja n’hi ha prou d’auto-exigir-nos sempre més! Ja n’hi ha prou de voler fer-ho tot perfecte! Ja n’hi ha prou de voler ser sempre productius! Ja n’hi ha prou d’enfocar-nos tan sols amb els nostres defectes i en allò que...
0

Acceptació de mi mateixa

Quan era petita volia ser gran: el món dels adults em semblava infinitament més interessant, amb un munt de possibilitats per explorar, llibertat per decidir i experiències per provar. No m’agradava haver d’atendre les ordres dels grans, em sentia menyspreada i menystinguda pel sol fer de ser menor d’edat. Ara que soc adulta em sento com una nena. La meva manera de ser, de pensar i de sentir no ha canviat en absolut. Continuo sense voler fer cas als altres.  Segueixo sent intrèpida, tasta-olletes, desobedient i inquieta. Tinc la sensació que el món dels adults necessita una alenada d’aire...
0

Obrir les escoles

La nova situació degut al COVID-19 és una oportunitat per transformar l’escola. Com reflexionava a l’anterior article, passar més estona fora de l’aula és una innovació necessària tant per la salut física dels infants, com la mental (les quals al cap i a la fi són part d’una sola integritat -la persona-). En aquesta mateixa línia de sortir de les aules i habitar l’entorn més proper dels infants més enllà de les quatre parets de l’edifici que és l’escola, suggereixo ampliar també el món de les relacions. Com un aforisme indica, no n’hi ha prou amb els pares per educar un nen, cal tota una...
0

Renovar-se

A qui li agrada estar en un espai tancat? He treballat a moltes escoles amb grups d’edat diversos i utilitzant metodologies diferents. I sabeu què és el que més desitgen els infants de qualsevol edat quan arriben a classe? Sortir! El seu instint és el d’obrir portes i explorar. Volen experimentar els diversos fenòmens meteorològics, tocar els elements naturals (terra, sorra, aigua, arbres, ...), parlar amb diferents persones. Preguntar, qüestionar-se, experimentar. Quina varietat ens proporciona una aula? La vida real, la natura està subjecta als canvis. La naturalesa és contínua...
1

La realitat se'm fa bola

  Hi ha dies que em sento saturada. Sóc una persona molt curiosa i ho vull saber tot. Però a vegades tinc la sensació que el cap m’explota i ja no pot contenir més informació. Des de ben petits hem estat educats per buscar el coneixement fora de nosaltres.  A l’escola, els llibres de text contenien la veritat, els mestres tenien la raó i el saber se’ns ensenyava com quelcom que s’havia d’estudiar, comprovar i aprovar. Així, vam créixer dèbils en seguretat personal. Mancats de confiança en la nostra saviesa inherent. Desposseïts d’eines per trobar per nosaltres mateixos la resposta a les...
0

El problema no son els nens

Si abans de començar el confinament m’haguessin dit que hauria d’estar a casa amb els meus tres fills més de 60 dies, ho hagués trobat impossible. Quan treballava estava acostumada a deixar-los a l’escola i valorar molt aquell temps sense ells. Després de tots aquests dies de convivència m’he sentit afortunada de poder-los acompanyar en el seu creixement. Es emocionant compartir les seves descobertes, il·lusions i aprenentatges. M’he contagiat de la seva innocència, despreocupació i passió intensa. Estar amb nens i nenes és saludable, revitalitzant i reconstituent. Tots els pares i mares...
0

L'escola de després del confinament

Ara que falta poc perquè els nens i les nenes tornin a l’escola, reflexiono sobre com serà el dia a dia quan la normalitat s’estableixi. L’assistència als centres escolars es va aturar al març per una causa aliena aquesta. Aprofito aquesta pausa per analitzar el mode de vida que estan vivint els meus fills aquests mesos excepcionals i el contrasto amb el que tenien quan tot era “normal”. Em serveix per ser conscient que les característiques innates dels infants és el que ha de regir qualsevol decisió que es prengui respecte l’educació. La seva salut, benestar i felicitat estan per sobre de...
4

Fer teletreball no és educar

Durant aquests dies de confinament els mestres no podem exercir la nostra professió. Ens diuen que enviem vídeos, fitxes, deures, que fem videotrucades, que participem a xats i que escrivim correus electrònics. Però no us equivoqueu. Això no es fer de mestres. Es com si un cuiner aboqués farina, ous, llet i sucre en un bol i digués que el plat està servit. La nostra feina no tracta d’instruir, proposar tasques o demanar feines. La veritable educació es cou en el foc de la convivència. Es quan estem junts en interacció que sorgeixen els aprenentatges. Ens mirem als ulls, ens respirem,...
0

Dia de la grandesa humana

Avui es el dia internacional dels treballadors. Escric per transformar aquest concepte que em sembla limitat i contribuir a que esdevingui molt més ampli. El diccionari defineix la paraula “treballador” com aquella persona que fa una feina a canvi de diners. Em sembla inversemblant. Si no reps diners a canvi no es considera treball? Per què ha d’intervenir el sistema econòmic per a que una feina tingui valor? Si jo pinto quadres però no rebo res a canvi, no es treball. Si cultivo un hort i alimento tota la meva família però no rebo un sou de ningú no es treball. Quan netejo casa meva...

Marina Sancho

Una família nombrosa és l'espai on comparteixo les reflexions que destil·lo mentre crio tres fills de 7, 9 i 11 anys. El meu propòsit és transmetre els aprenentatges més importants que la criança dels meus fills em regala. No hi ha plaer més gran que créixer i evolucionar al costat dels que més estimes. Es un viatge ple de recompenses  i bellesa del qual m'agradaria que formessiu part. Moltes gràcies per llegir-me i permetre'm xiuxiuejar-vos a cau d'orella les paraules que pesco en el meu mar. 

Segueix-me a les xarxes