Una família nombrosa

Experiències i reflexions d'una mare de tres fills

0

L'estiu comença

El curs s’ha acabat però els aprenentatges continuen. Els nens i nenes no estaran tancats en aules però la seva intel·ligència seguirà treballant. Continuaran essent esponges que absorbeixen allò que més els crida l’atenció del seu entorn. Les nostres paraules els calaran. Copiaran els nostres gests i es contagiaran de la nostra actitud. Posem punt i final a un curs acadèmic, la qual cosa no significa que l’engranatge del coneixement s’aturi. El nostre cervell està en continu moviment, sempre alerta, àvid de nova informació. De setembre a juny el coneixement s’impartia a les escoles. Ara...
0

Integrar l'espiritualitat

Abans l’espiritualitat estava reservada per uns quants: els ascetes, les persones més místiques o pels adeptes a una determinada religió. Tanmateix, hem arribat a un punt de l’existència en que la nostra supervivència depèn de la integració de l’espiritualitat en la base del nostre paradigma. Ha arribat l’hora de conduir l’espiritualitat a la quotidianitat en comptes de deixar-la aparcada com una faceta extra de la nostra vida a la que recorrem quan més ho necessitem. L’espiritualitat es el fonament imprescindible per regir el nostre dia a dia. Quan prenem una decisió no ha de ser des del...
0

Ets rosa?

Hi ha persones que diuen “la vida no es de color de rosa” implicant que les coses no són sempre com desitgem. La qüestió és que, a vegades, les situacions no són com esperàvem i són molt millors. Qui diu que el color rosa és el desitjable? La vida no es de color rosa perquè és verda, taronja, vermella, groga, blanca i gris. El ventall d’emocions es tan ampli com la gama de colors. I de la mateixa manera que no hi ha un sol color imperant, també la multiplicitat d’emocions ens enriqueix i embelleix la vida. Cada un te la seva funció que ens condueix a la plenitud. A més, objectivament, la...
0

El poder de la comunitat

Quan pensava en ser mare sabia que un món nou de necessitats s’obria davant meu: un cotxe més gran, una casa amb jardí, temps per educar-los, una escola en coherència amb els nostres ideals... Em vaig programar per donar resposta a cadascuna d’aquestes necessitats. Tanmateix, em deixava la més important i que tot sovint passa desapercebuda: la comunitat. No es pot criar un fill sol. És natural conviure en col·lectivitat i per pujar un infant equilibradament és necessària tota la tribu. No som essers aïllats, per tant la ma/paternitat tampoc es pot viure de forma aïllada. Educar un fill...
0

Com fomentar el sa creixement dels nens i nenes

Permetre que els fills es desenvolupin a la seva manera sense intervenir de forma directa és veritablement un repte. Intel·lectualment puc entendre que ells tenen el seu lliure albir i que acabaran sent qui realment són per molt que jo lluiti perquè esdevinguin una altra cosa. És una batalla perduda d’avant ma, per sort en la majoria dels casos, perquè l’autèntic caràcter s’imposa sobre totes les coses. Tot i això, el dia a dia requereix un treball intens per actuar en coherència amb l’assumpció que els infants són realment lliures de prendre les seves decisions i que el nostre excés de...
0

Distribució del temps: prioritzar la qualitat per sobre de la quantitat

  Vivim en una espiral d’activitat que ens condueix d’una acció a una altra. Sempre tenim quelcom a fer. Sembla que el funcionament del món depengui del nostre moviment. Si paréssim deixaria de rodar. Tot s’aturaria i el buit ens atraparia. El dia a dia comporta moltes exigències que intentem resoldre amb la màxima eficiència. Volem arribar a hora als llocs, complir amb les nostres tasques, suplir les necessitats dels altres i respondre a les nostres. Tot i això,  hi ha una quelcom que tendim a passar per alt: la qualitat de les coses que duem a terme. Almenys en el meu cas, em proposo...
0

Conciliació laboral real

Abans de tenir fills no pensava que tot, absolutament tot depengués de la conciliació laboral. Ara que soc mare de tres, constato que és realment així. Només per posar un exemple: llegeixo l’estadística que prop del 40% dels nens espanyols pateix obesitat. Això també està directament relacionat amb el nombre d’hores que els pares i mares treballen, encara que sembli impossible. I ho demostra el fet que als països on els progenitors tenen més hores disponibles per a dedicar a la família, com són Noruega, Suècia i Dinamarca, només el 10% dels infants té obesitat.   Als països on es respecta...
0

La meva tesi: el plaer com a necessitat bàsica

Viure plenament el benestar no és banal. De fet, és transcendental per la nostra salut. Richard Davidson, de la universitat de Wisconsin, demostra en un estudi científic que la sensació de felicitat provoca que se’ns activi el lòbul prefrontal esquerre del cervell, el qual s’encarrega de regular les nostres emocions perjudicials com la por i la ira. El psicòleg Fred Bryan recomana reservar de vint a trenta minuts diaris a fer quelcom que ens provoqui una intensa sensació de gaudi. En el llibre La Ciencia del Lenguaje Positivo, com a part del programa SIL (servei d’intel·ligència...
0

La desobediència d'estimar

Ho confesso, m’encanta “malcriar” els meus fills, si per malcriar s’entén permetre que expressin els seus gustos, tenir en compte les seves emocions i deixar-los elegir en la mesura del possible. Me’ls escolto i m’aficiona el seu punt de vista. Quan els proposo fer plans i tinc en compte les seves propostes em diverteixo moltíssim. Gaudeixo donant-los sorpreses agradables com portar-los a berenar al forn del poble i triar la pasta que volen, triar una peli i passar la tarda al sofà mirant-la, fer un bany de luxe amb bombes de bombolles de colors i olors o jugant una estoneta al seu joc...
0

Un clam per el valor de la ma/paternitat

Quan preguntem a una persona a què es dedica, ens explicarà quin és el seu ofici, si està a l’atur o si estudia. Difícilment inclourà dins la descripció de la seva distribució horària l’educació dels seus fills. Tot i això, la criança és una tasca que absorbeix tant o més temps/energia/ atenció que qualsevol jornada laboral. L’actitud que acostumem a tenir respecte a qualsevol ofici és la d’excel·lència. Pretenem ser bons en allò que fem, ens agrada oferir el millor de nosaltres mateixos, sentir-nos valorats i reconeguts per la nostra feina i això ens motiva. Adonar-nos que som útils i que...

Marina Sancho

Aquest és un bloc on trobareu tot el que em passa pel cap i experimento mentre crio els meus fills d'entre un i cinc anys. En una família nombrosa amb tots els nens en edat per-escolar, cada dia representa una aventura, un repte per superar, una crisi per solucionar. Situacions que m'obliguen a esprémer el meu cervell fins trobar la millor manera de sortir del pas, d'encarrilar els sentiments i necessitats dels menuts i localitzar, entre peripècia i peripècia, la meva tan estimada pau interior.