Una família nombrosa

Experiències i reflexions d'una mare de tres fills

0

Ara toca decidir

Fa molt de temps que sento que necessito viure una vida autèntica, d’acord amb qui sóc. Des de que he començat a fer-ho passo més estona en contacte amb la natura. Aquest vincle m’ha ensenyat una cosa que penso que és transcendental: hi ha dues maneres de viure la vida, la primera és centrada en els diners. És a dir, aquella en que la majoria de les decisions es prenen basant-nos en el factor econòmic. Pot ser de forma inconscient, però es una forma de vida en la que els diners són els protagonistes de forma implícita. Per exemple quan a l’hora de triar entre dos productes a la botiga,...
0

La veritable revolució

Quan era petita a casa teníem periquitos. Els fèiem criar i les gàbies eren plenes de colors i rebombori. Els ocells sempre m’han agradat, els tinc confiança perquè em semblem membres de la meva família. La seva bellesa, agilitat i gràcia m’enamora. Avui mentre feia ioga m’he fixat el pruner del jardí , ja gairebé nu. Uns pardals saltaven de branca en branca i m’han recordat als periquitos de la meva infància. Ells saltaven de bastó a bastó de la gàbia. El que m’ha semblat curiós ha estat el tipus de moviment: els pardals des desplaçaven d’un lloc a l’altre enjogassats, escena que...
0

El feminisme de veritat

L’altre dia vaig veure la pel·lícula Mulan, que suposadament va de la defensa de la dona, de la igualtat de drets i de feminisme. En un principi pot semblar que compleix amb aquests adjectius. En acabar de veure-la es fàcil comentar “ooooooooh, quina oda a les dones, poden fer el mateix que els homes i fins i tot millor” perquè la protagonista lluita amb valentia contra homes forçuts.  I aquest punt es el que més m’encén: una dona d’assassinar per demostrar que val? Ser capaç de resoldre els conflictes mitjançant la violència tot matant persones es feminisme? Quin fàstic i quin rebuig em...
0

Tancar cercles

Tot repassant antics apunts de formacions a les que vaig assistir fa anys, m’he trobat amb una frase que penso que es molt important i la vull compartir amb vosaltres ja que potser us es útil: “molts dels problemes i conflictes que tenim avui són per qüestions del passat que no em resolt”. Els temes oberts ens resten energia al present. Es tracta d’anar tancant cercles. Viure una experiència, integrar el seu aprenentatge i deixar-la anar. Com històries que comencen, tenen el seu conflicte i s’acaben amb el desenllaç. No hauríem de caminar per la vida amb múltiples llibres oberts a les...
0

Ja n'hi ha prou!

  Ahir vaig veure un anunci de Greenpeace en el que mostraven un bosc convertit en desert, un mar convertit en deixalleria, etc. Després de cada imatge s’hi llegia: “Ya basta”. Es veritat que ja n’hi ha prou de maltractar el medi ambient. Ara toca tenir-ne cura, apreciar-lo i estimar-lo. Paral·lelament també penso que ja n’hi ha prou de maltractar-nos com a éssers humans. Ja n’hi ha prou d’auto-exigir-nos sempre més! Ja n’hi ha prou de voler fer-ho tot perfecte! Ja n’hi ha prou de voler ser sempre productius! Ja n’hi ha prou d’enfocar-nos tan sols amb els nostres defectes i en allò que...
0

Acceptació de mi mateixa

Quan era petita volia ser gran: el món dels adults em semblava infinitament més interessant, amb un munt de possibilitats per explorar, llibertat per decidir i experiències per provar. No m’agradava haver d’atendre les ordres dels grans, em sentia menyspreada i menystinguda pel sol fer de ser menor d’edat. Ara que soc adulta em sento com una nena. La meva manera de ser, de pensar i de sentir no ha canviat en absolut. Continuo sense voler fer cas als altres.  Segueixo sent intrèpida, tasta-olletes, desobedient i inquieta. Tinc la sensació que el món dels adults necessita una alenada d’aire...
0

Obrir les escoles

La nova situació degut al COVID-19 és una oportunitat per transformar l’escola. Com reflexionava a l’anterior article, passar més estona fora de l’aula és una innovació necessària tant per la salut física dels infants, com la mental (les quals al cap i a la fi són part d’una sola integritat -la persona-). En aquesta mateixa línia de sortir de les aules i habitar l’entorn més proper dels infants més enllà de les quatre parets de l’edifici que és l’escola, suggereixo ampliar també el món de les relacions. Com un aforisme indica, no n’hi ha prou amb els pares per educar un nen, cal tota una...
0

Renovar-se

A qui li agrada estar en un espai tancat? He treballat a moltes escoles amb grups d’edat diversos i utilitzant metodologies diferents. I sabeu què és el que més desitgen els infants de qualsevol edat quan arriben a classe? Sortir! El seu instint és el d’obrir portes i explorar. Volen experimentar els diversos fenòmens meteorològics, tocar els elements naturals (terra, sorra, aigua, arbres, ...), parlar amb diferents persones. Preguntar, qüestionar-se, experimentar. Quina varietat ens proporciona una aula? La vida real, la natura està subjecta als canvis. La naturalesa és contínua...
1

La realitat se'm fa bola

  Hi ha dies que em sento saturada. Sóc una persona molt curiosa i ho vull saber tot. Però a vegades tinc la sensació que el cap m’explota i ja no pot contenir més informació. Des de ben petits hem estat educats per buscar el coneixement fora de nosaltres.  A l’escola, els llibres de text contenien la veritat, els mestres tenien la raó i el saber se’ns ensenyava com quelcom que s’havia d’estudiar, comprovar i aprovar. Així, vam créixer dèbils en seguretat personal. Mancats de confiança en la nostra saviesa inherent. Desposseïts d’eines per trobar per nosaltres mateixos la resposta a les...
0

El problema no son els nens

Si abans de començar el confinament m’haguessin dit que hauria d’estar a casa amb els meus tres fills més de 60 dies, ho hagués trobat impossible. Quan treballava estava acostumada a deixar-los a l’escola i valorar molt aquell temps sense ells. Després de tots aquests dies de convivència m’he sentit afortunada de poder-los acompanyar en el seu creixement. Es emocionant compartir les seves descobertes, il·lusions i aprenentatges. M’he contagiat de la seva innocència, despreocupació i passió intensa. Estar amb nens i nenes és saludable, revitalitzant i reconstituent. Tots els pares i mares...

Marina Sancho

Una família nombrosa és l'espai on comparteixo les reflexions que destil·lo mentre crio tres fills de 7, 9 i 11 anys. El meu propòsit és transmetre els aprenentatges més importants que la criança dels meus fills em regala. No hi ha plaer més gran que créixer i evolucionar al costat dels que més estimes. Es un viatge ple de recompenses  i bellesa del qual m'agradaria que formessiu part. Moltes gràcies per llegir-me i permetre'm xiuxiuejar-vos a cau d'orella les paraules que pesco en el meu mar. 

Segueix-me a les xarxes