Una família nombrosa

Experiències i reflexions d'una mare de tres fills

0

coses de dones

Cada vegada que em ve la regla es com si tingués la grip: necessito descansar, em fa mal l’esquena, el cap, ... així que vaig començar a investigar per veure quin es el meu problema, doncs jo vull rendir al 100% cada dia de la meva vida i continuar amb les meves activitats habituals com si res.  El ginecòleg ho va trobar tot correcte. Em va oferir unes pastilles per deixar de menstruar si em trobava molt malament però com que no es el cas vaig decidir permetre la naturalesa fluir en mi. Vaig buscar recursos, provar dietes, explorar bibliografia, webs, blocs, amigues i la regla em seguia...
0

Estic agraïda per la societat en la que visc

Tendim a enfocar-nos en els defectes de les coses que tenim, queixar-nos i criticar. Es una actitud útil que ens ajuda a ser conscients de quin tipus d’accions son necessàries per tal de reconduir les coses cap a una situació més positiva i pròspera. Tanmateix, la queixa per la queixa i l’obsessió per allò incorrecte sense cap altra actitud positiva vinculada es infèrtil i no millora l’estat de les coses. Últimament sento un “boom” de crítiques a la societat en la que vivim: es injusta, racista, masclista,  consumista, inconscient, alienada, desconnectada, devastadora, .... i pot ser que...
0

Un cop de mà al planeta (amb aportacions dels lectors)

La salut del planeta està en perill. Els essers humans hem viscut per sobre de les nostres possibilitats. Hem volgut sempre més i més ràpid, la qual cosa ens ha estressat i ha causat la mort de múltiples eco-sistemes. Els experts encenen l’alarma i asseguren que estem davant l’última oportunitat de reparar els efectes de la nostra petjada. Proposen plantar arbres urgentment per reduir el CO2. Deixar de consumir plàstic. Reduir la ingesta de carn. Hi ha múltiples possibilitats i m’engresca comprometre’m amb aquest projecte de mimar, cuidar i sanar la Terra on vivim. La qui m’alimenta. La...
0

Un cop de ma al planeta

La salut del planeta està en perill. Els éssers humans hem viscut per sobre de les nostres possibilitats. Hem volgut sempre més i més ràpid, la qual cosa ens ha estressat i ha causat la mort de múltiples eco-sistemes. Els experts encenen l’alarma i asseguren que estem davant l’última oportunitat de reparar els efectes de la nostra petjada. Proposen plantar arbres urgentment per reduir el CO2. Deixar de consumir plàstic. Reduir la ingesta de carn. Hi ha múltiples possibilitats i m’engresca comprometre’m amb aquest projecte de mimar, cuidar i sanar la Terra on vivim. La qui m’alimenta. La...
0

El valor de l'essencial

M’agrada molt fer servir olis essencials, el seu aroma te la capacitat de transportar-me d’un estat mental a un altre,  m’aporta sensacions intenses i m’obre portes que creia infranquejables. Cada oli te la seva qualitat, unes notes olfactives concretes i unes propietats que el fan únic i irrepetible. De la mateixa manera, avui pensava com les persones podem ser com els olis essencials: centrar-nos en la nostra manera de ser més intrínseca tot aportant les nostres propietats. Oferir les nostres virtuts amb naturalitat. Ser essencials. Es a dir, enfocats exclusivament en els nostres...
0

11 propostes per gaudir de l'estiu (i de la vida)

Deixar les regnes de la nostra vida al cos, baixar la guàrdia intel·lectual per sentir més profundament. Centrar-nos en degustar aquest precís moment i allò que ens aporta ara. Parlar del que sentim ara, ni abans ni després, expressar les percepcions del present. Obrir-nos a tot allò que ens porta la vida: aire per respirar, escalfor per destapar-nos, flaires per ensumar, colors per observar, sons per escoltar. Aportar canvis a la nostra vida, trencar patrons, deixar de fer les coses com les hem fet sempre i començar-les a fer com més ens plau, com més s’ajusta a la nostra manera de ser,...
0

Enfadar-se des del respecte

Enfadar-se amb respecte   Les emocions son eines innates que ens ajuden a mobilitzar-nos per aconseguir allò que volem. No n’hi ha de bones i dolentes, senzillament son. Tot i això n’hi ha algunes que sovint se’ns convida a reprimir per un malentès. Per exemple la ira. Està bastant inacceptada i l’amaguem per fer veure que som més correctes, amables i intel·ligents. Tanmateix la ira ens dona la ma per fer-nos respectar, per fer valdre els nostres interessos, per defensar el que creiem just. El que no es adequat es allò que associem a la ira com els insults, les faltes de respecte, els cops...
0

Va de càstigs

Tenim tres fills i el nostre màxim propòsit es criar-los amb respecte. Per aquest motiu vam arribar a l’acord de no pegar-los ni alçar-los la veu. Aquest cap de setmana en plenes festes majors del poble, es va alterar l’equilibri emocional dels tres fins al punt que estàvem a punt de tornar-nos bojos els cinc. No els volem cridar, pegar i tampoc castigar. Com fer-ho, doncs per conviure en harmonia? Parlar, conversar, satisfer les seves necessitats, donar-los atenció, tenir paciència, SI! I si fins i tot així la seva part irracional prepondera sobre el seu sentit comú i actuen sense cap...
0

Restaurem el sentit comú

Avui començo amb unes quantes observacions que he fet: Per una banda, sempre que corro soc menys eficient. Les presses m’impedeixen ser precisa, curosa i atenta als detalls. Quan faig les coses a poc a poc, obtinc millors resultats. Quan vaig al meu ritme, tot flueix i m’agrada el fruit que obtinc del meu treball. Per l’altra banda,  la pressa està vinculada amb la por. Quan algú corre molt es perquè s’escapa d’algun perill. La velocitat està associada al sentiment d’inseguretat i a la recerca d’algun cau on trobar refugi. A la natura, la resposta més comú a la por es la fugida. En la...
0

La importància de respectar el propi ritme

  Ara es estiu i es fàcil de comprovar quant ens ajuda baixar revolucions. La meva pregunta es la següent: si això ens prova tant, per què no ho duem a terme la resta de l’any? Si ja sé que em contestareu la feina, les obligacions, ... però penso que sempre tenim un marge a l’hora de decidir a quin ritme fer les coses, sempre podem dir que no a alguna cosa per guardar-nos una mica de temps per respirar més profunda i àmpliament. A la natura cada cosa te el seu temps, a la tardor uns arbres donen fruit i d’altres perden les fulles, unes aus arriben i d'altres marxen. La Terra, la vida te...

Marina Sancho

Aquest és un bloc on trobareu tot el que em passa pel cap i experimento mentre crio els meus fills d'entre un i cinc anys. En una família nombrosa amb tots els nens en edat per-escolar, cada dia representa una aventura, un repte per superar, una crisi per solucionar. Situacions que m'obliguen a esprémer el meu cervell fins trobar la millor manera de sortir del pas, d'encarrilar els sentiments i necessitats dels menuts i localitzar, entre peripècia i peripècia, la meva tan estimada pau interior.