Una família nombrosa

Experiències i reflexions d'una mare de tres fills

0

Epifania

Una epifania és allò que et succeeix en un moment donat i que et fa obrir els ulls i et condueix veure la existència des d'un nou punt de vista. És una revelació que fa que tornis a néixer en algun sentit, ja que una nova informació compresa canvia radicalment el mapa que tenies sobre la realitat i, per tant, la manera de relacionar-t'hi. Bé, doncs això és el que em va succeir ahir. Els que ja em coneixeu, sabeu que m'agrada molt cuinar. Des de feia molt de temps que buscava la recepta perfecta de galetes. Volia que fossin dolces però sense sucre, cruixents, sanes, saboroses i boniques....
0

Miscel·lània d'estiu

Un llibre La Montaña sagrada, Jason Webster "Yo había llegado aquí con ideas de transformación, con una lista de cosas que pensaba hacer en la finca: grandes planes, en suma (...). Pero, para mi sorpresa y a pesar de todo lo que había conseguido llevar a término, la transformación había tenido un sentido inverso. Esta tierra, esta montaña, me había cambiado a mí más que yo a ellla. Y todo gracias a tocarla con las manos, a sentir su pulso y sus ritmos, sus ciclos y transformaciones." Un moviment Deep ecology  L'única manera de curar el planeta Terra és guarir-nos a nosaltres mateixos....
0

Entreteniments

Ara que venen les vacances d'estiu la paraula "entretenir" està en alça. Cal entretenir els nens i nenes ara que ja no van a l'escola, cal passar el temps d'una manera distreta ara que no treballem, etc. De fet no és només a l'estiu que busquem vies d'entreteniment, es tracta, més aviat, d'un dels pilars de la nostra societat. Camino pels carrers i veig mil propostes per entretenir-me: les més variades aficions, unes vacances, pel·lícules al cinema, les xarxes socials,  llibres a les llibreries. Justament en aquest punt va iniciar-se la meva reflexió. De debò la literatura existeix per...
0

La mida sí que importa

La mida de la distància entre el teu fill i tu sí que importa. Quan ets prop seu no et cal cridar per parlar-li, amb unes paraules suaus ja t'hi entens. No és necessari pujar la veu per omplir l'abisme entre vosaltres dos. Perquè, al final l'abisme es fa insalvable i no hi ha cap veu prou forta que  hi pugui arribar. Educar no va d'imposar lleis i normes que el fill ha d'obeir. Educar és, més aviat, ballar en compenetració. anar a una amb la consciència clara que ambdós interessos són els mateixos. Jo només vull que el meu fill sigui feliç. La seva felicitat és la meva felicitat. I a la...
0

Regalar hores

Està molt ben vist regalar hores a la feina. En aquesta societat en la que valorem la quantitat per sobre de la qualitat, enaltim aquell professional que inverteix una pila d'hores (i si les regala, encara millor) a la seva feina i menyspreem aquell qui dedica la seva jornada laboral justeta. L'heroi és el que no té mai pressa per anar a casa i no li fa res estar tot el temps que calgui al seu lloc de treball. Quantes alabances he sentit a aquelles companyes que passen les tardes a l'escola,  hi van els dissabtes i els diumenges també: això sí que és una bona mestra! El temps, com tot en...
0

Comoditat vs Benestar

Ahir a la nit vaig tenir una reacció a al·lèrgica exagerada, se'm va encendre la pell de tot el cos i la sentia en plena flama.  No és la primera vegada que em passa. He après què volen dir aquests episodis: em sobren coses a la meva vida. Tant física com psicològicament em saturo i esclato. L'al·lèrgia l'entenc com un procés en el que el meu cos ja no pot mantenir l'equilibri entre tantes substàncies que el penetren i fa una reacció d'emergència. Així és com em sentia emocionalment també.  Quan ja ha passat tot, m'he assegut i m'he preguntat: què em sobra aquesta vegada? I se m'ha fet...
0

Vocació

Porto anys investigant quina és la meva vocació. Quan de petita em preguntaven què volia ser de gran sempre tenia una resposta diferent: veterinària, massatgista, mestra, agent rural, escriptora, ... Tinc 34 anys i moltes ganes de deixar l'assumpte tancat. No és que necessiti definir-me per estar tranquil·la sinó, més aviat, esclarir quin és el lloc on vull arribar per confeccionar un full de ruta més concret. Ja no vull sentir-me estancada, tampoc vull pensar que allò que faig no condueix enlloc, ni estar insatisfeta amb cap de les situacions en les que inverteixo el meu temps. Per això...
0

Ets mirall o autor?

Per fi!!! Després de tenir tres fills i encarar-me a les seves enrabiades, crisis i atacs d'ofuscació total, he descobert el sentit d'aquests. Com a adults, haver de tractar persones tan inestables emocionalment com són els nens petits, ens permet prendre el nostre poder, agafar autoritat i tenir capacitat  de portar les regnes del nostre destí. M'explico: la criança dels nostres fills és com una mena de ritu de pas per assumir el lideratge de la nostra vida. Cada matís de la convivència amb els nostres fills ens aporta algun aprenentatge que ens fa persones més capaces, preparades i...
0

El meu desig: la millor educació per als meus fills

Tinc el costum de fer una llista dels somnis que vull realitzar i aleshores elaborar un pla d'acció per aconseguir-los. Ho faig cada primera setmana de mes. Ahir va tocar. Vaig tancar els ulls i vaig intentar sentir que és allò que més il·lusió em fa. I de dins les entranyes em va sorgir el desig que els meus fills  ( i tots els nens i nenes) rebin la millor educació del món. Vull estar tranquil·la i saber que els adults que els acompanyem estem dipositant en ells les llavors de l'èxit i la felicitat enlloc d'infondre pors, crear limitacions i originar el sentiment de culpa.  Quan ets...
0

L'educació no és una cursa amb una meta concreta

Ja fa anys que he acabat la meva educació reglada i encara em queda la sensació que he d'arribar a algun lloc. Que la vida és una cursa d'obstacles que he de superar per triomfar. Que he de demostrar la meva vàlua. Que he de guanyar medalles i mèrits. Que he de seguir esforçant-me molt i molt per aconseguir les coses.  Miro enrere i entenc per què es dona aquesta situació: des de ben menuda m'he entrenat per superar proves i proves i més proves. He estat programada per desitjar sempre estar en un lloc superior. Recordo que quan anava a la llar d'infants em delia per arribar a l'escola. Amb...

Marina Sancho

Aquest és un bloc on trobareu tot el que em passa pel cap i experimento mentre crio els meus fills d'entre un i cinc anys. En una família nombrosa amb tots els nens en edat per-escolar, cada dia representa una aventura, un repte per superar, una crisi per solucionar. Situacions que m'obliguen a esprémer el meu cervell fins trobar la millor manera de sortir del pas, d'encarrilar els sentiments i necessitats dels menuts i localitzar, entre peripècia i peripècia, la meva tan estimada pau interior.