Qüestió d'ètica

Hi ha una cosa que valoro per sobre de tot: els principis i els valors. Sembla una cosa passada de moda, però si el codi ètic no regís la nostra existència, què en seria de nosaltres? Em sento irresistiblement atreta per les persones que són fidels als seus principis. Són persones amb una gran autoestima i magnetisme perquè, al cap i a la fi, respectar i ser fidel als nostres ideals és qüestió d’amor propi. Em respecto a mi mateixa quan poso per sobre de tot la meva visió enlloc de deixar-me endur per modes, pressions externes o costums acceptades.

A vegades costa prioritzar l’ètica i els valors perquè és més fàcil seguir el corrent i no qüestionar-se les coses. Tanmateix, la vida es fa interessant i guanya significat quan permetem que la nostra saviesa ens orienti. Modelem la nostra quotidianitat segons la nostra manera d’entendre l’existència i això ens omple de creativitat i emoció. Allò que ens fa únics, especials i humans són els nostres principis. Si no en tinguéssim, seríem autòmats, màquines obcecades en el bé propi i desconnectades de la realitat. Perquè allò que ens fa grans i poderosos es la capacitat d’estimar, desitjar el bé comú i compartir els nostres dons.

Però hi ha un símptoma que em fa pensar que actualment els valors i els principis no gaudeixen del prestigi que tenen altres àmbits: segons la meva experiència, a les escoles, l’assignatura de valors i ètica és un forat a l’horari de sucre, en el qual s’aprofita per acabar altres feines, mirar pel·lícules o fer tutoria. Sembla que no estem donant als valors la importància que tenen. Els veiem com quelcom opcional, supletori i prescindible quan en realitat són l’epicentre i el fonament sobre el qual la humanitat se sustenta. Fer veure als nens i nenes la transcendència que tenen els principis, ens ajudarà a evolucionar i millorar com a societat.

Veiem les notícies, llegim la premsa, comentem l’actualitat amb els amics i critiquem la falta d’ètica i honestedat dels qui dirigeixen els nostres països. Desitgem unes ciutats ordenades, netes i segures, on cada persona sigui responsable d’allò que fa i gaudeixi de ple benestar. És a dir, ens n’adonem que la salut de la societat depèn dels valors dels seus integrants. Tanmateix, pocs som conscients de la necessitat de transmetre aquests valors en el nostre dia a dia. 

Molts vivim a un ritme trepidant perseguint els nostres objectius però, ¿quants reservem un forat a les nostres agendes per propiciar el món amb què somiem? Ja ho va dir Gandhi “sigues el canvi que vulguis veure”. És quan encarnem els nostres millors desitjos que comencem a experimentar la nostra capacitat d’influenciar les persones que ens envolten. No els hem de convèncer de res, no cal pronunciar cap discurs: els nostres gestos parlen per si sols, la nostra vitalitat els sedueix, la nostra coherència els convida a experimentar un sentit més ampli i consistent. 

Per aquest motiu és important atorgar als valors i l'ètica la rellevància que mereixen. Què hi ha de més important que la confiança, l’honor, l’alegria, la generositat, el respecte, la llibertat, la temprança i la fortalesa? Cadascun d’aquests són valors que podem nodrir amb la nostra manera d’actuar. De la mateixa manera que els músculs es treballen exercitant-los, els principis també es reforcen i es fan inherents en la nostra conducta mitjançant la seva repetició continuada. En utilitzar-los dia rere dia els fem vius i els fem extensius a la resta de les persones.