L'escola perfecta no existeix
Amb el pas dels anys m'adono que les famílies cada vegada volen saber més coses de logística i menys del projecte educatiu
BarcelonaHi ha famílies que tenen claríssim quina escola volen per als seus fills i d’altres que comencen un intens treball d’investigació després del test positiu d’embaràs. D’entrada us diria que l’escola perfecta no existeix. Igual que no existeixen els pares perfectes ni la feina perfecta. Sempre hi haurà alguna cosa que grinyola i caldrà definir quines són les veritables línies vermelles. Sí que veig molt important el fet de valorar diferents opcions educatives i anar a veure més d’una escola, sigui a les portes obertes o bé fent una entrevista personal. Siguem honestos, si per comprar un cotxe anem a diferents concessionaris, això que és infinitament més important, requereix el nostre temps i tenir ben clar com és el centre on farem la preinscripció.
Tinc la gran sort que a la meva escola formo part de l’equip que fa visites i entrevistes a les noves famílies. Amb el pas dels anys m’adono que cada vegada volen saber més coses de logística i menys del projecte educatiu, i que la majoria porten una llista amb preguntes. Em desperta molta tendresa veure aquest interrogatori i sempre m’imagino que han estat fins a tres quarts de quinze preparant la visita per no deixar-se res. Encara que segurament estic romantitzant la situació i directament li han preguntat al ChatGPT que els faci una llista de les deu coses que no poden deixar de preguntar.
El cas és que em sembla que podria fer un llibre sencer sobre la meva experiència amb les famílies noves. M'he trobat amb preguntes com ara: a quina edat els alumnes aprenen els colors secundaris en anglès, a quina temperatura estan les aules o quines assignatures ponderen més per fer medicina (l’alumne ha de començar I3). Encara que l’anècdota més divertida me la va explicar una altra mestra amiga meva que va veure una de les famílies amb un potet omplint aigua de l’aixeta. Ella els va enxampar i li van dir que era per saber el nivell de PH de l’aigua. Ja us ho dic, per fer-ne un llibre. El meu consell sempre és que parleu molt amb altres famílies de l’escola i en especial amb els alumnes i antics alumnes. Ells us traslladaran experiències honestes i viscudes amb naturalitat i transparència.
Una etapa decisiva
I pel que fa als mestres, sempre penso que ho tenim més fàcil a l’hora de triar escola perquè en molts casos els fills acaben anant a la nostra. Per logística i perquè coneixem bé el projecte educatiu. Encara que no estic segura que els nostres fills comparteixin del tot aquesta tria. Fins i tot us diria que en molts moments els és incòmode perquè sempre els acompanya l’etiqueta de ser “el fill de la Magda”. També davant de qualsevol incident els nostres companys tenen més fàcil avisar-nos. Quan les coses van rodades no hi ha problema, però si els nostres fills són més aviat intensos o de posar-se en embolics ho pateixen més pel fet de ser “els fills de”.
Triar bé l’escola és clau perquè ja sabeu que on hem estudiat ens defineix per sempre. És una etapa decisiva perquè els companys de classe i els mestres deixen una empremta tremenda en nosaltres. Tots recordem els mestres que hem tingut i en molts casos, com el meu, hem estudiat el mateix que el nostre professor favorit. Per això triar escola va més enllà de temaris, idiomes o projectes. Els continguts rai, ara els trobem a tot arreu i els estudis de futur dels nostres fills ni tan sols existeixen en aquest moment. El que hem de buscar és una escola que remi en la mateixa direcció que nosaltres i que als alumnes els faci treballar bé i, sobretot, fent el bé.