David Cordero: "Les ciutats debiliten els lligams familiars"

BarcelonaLa família és el més important que tenim. Sobretot el nucli dur, que són les persones amb les quals convius i tens més a prop. L’incondicional. Dona, pares, germans... avis.

A la teva primera novel·la pesa molt la figura de la mare, la preservació del llegat familiar.

— La història dels Cabot és un missatge per als meus fills. Sempre he desitjat que la seva relació perduri, que sigui com la que tenen ara que són petits i comparteixen vida.

A Gossos hi ha dos germans i una parella que espera un fill.

— Volia que en aquest entorn sinistre, apocalíptic i decebedor hi hagués un raig de llum, una escletxa oberta a l’esperança. Aquest raig és l’embaràs de la Fiona. La criatura és el futur, la continuació de la vida, el motiu dels seus pares per construir un entorn més humà. Sense ell, la història no tindria sentit. Cauria en un pessimisme insuportable, i no era el missatge que volia donar.

Trobes que els llaços familiars són més intensos en un ambient rural?

— Les ciutats debiliten els lligams familiars. La massificació ens fa invisibles, i l’ansietat i l’estrès per arribar a tot el que se'ns demanda ens fan insensibles i individualistes. Tinc la sensació que en un entorn rural és més fàcil mantenir aquests lligams. La calma de la proximitat de la natura ens fa més humans.

Heu viscut mai en un poble?

— Tots tenim algun poble de referència. En el meu cas seria el dels meus sogres, a la Ribagorça, on anem de vacances. També els que visito quan surto amb la colla ciclista i l’entorn a prop de Dosrius, on vaig passar el temps lliure a la meva infància i joventut.

Estimes la muntanya.

— La muntanya i la natura és com hauria de ser el món si l’home no hi hagués ficat les mans. Vaig passar els caps de setmana i les vacances d'infància i joventut al Montnegre i el Corredor. Els pares hi tenien una casa. Com et deia, ara passem els estius en un poble de la Ribagorça. Aquests dos indrets han inspirat alguns dels escenaris del llibre, així com d’altres d’alta muntanya que hem visitat amb els nostres fills.

I els fills l'estimen tant com tu?

— Quan eren petits era més fàcil que ens acompanyessin a la muntanya. A mesura que es van fent grans se'ns fa més difícil dur-los-hi, perquè la tecnologia és un gran contrincant.

Teniu gos, a casa?

— Els meus fills i la meva dona sempre havien volgut tenir un gos, i fa un parell d'anys vam adoptar un llebrer. Jo sempre he estat contrari a separar un animal del seu habitat per ficar-lo en un espai tancat per fer de guardià, de company o de joguina.

Certament...

— Estic en contra de la compravenda de qualsevol animal. En el cas del nostre gos, vaig acceptar portar-lo a casa perquè es tractava d’un animal abandonat i vaig pensar que estaria bé restablir part del mal que un altre ésser humà li havia causat.

En quins aspectes el gran i el petit s'assemblen molt?

— S’assemblen en les coses en què la societat i les xarxes els influencien. Tenen una visió del món bastant semblant. Fins que no arriben a la majoria d’edat, els nois miren d'assemblar-se a la resta com més millor. Quan es fan més grans sembla que accepten millor les pròpies diferències i intenten construir una identitat pròpia.

Què et preocupa?

— Que els canvis siguin tan ràpids. Abans el progrés arribava a poc a poc. Em preocupa quedar-me enrere abans de temps i que aquest progrés tecnològic faci desaparèixer la creativitat. Tinc por que la vida els passi pel costat mentre tenen el cap ficat dins d’una pantalla.

A què dediques una atenció especial?

— Intento estimular-los que siguin creatius i sobretot que siguin bones persones. Abans els referents eren els pares, després van ser els mestres, ara és la xarxa, i s’ha d’intentar que siguin crítics i sàpiguen diferenciar la veritat de les mentides.

Quines frases repeteixes més sovint?

— Recolliu l’habitació. Tanqueu les pantalles. Renteu-vos les dents. Costa una mica no rendir-se, perquè ells no es rendeixen mai, així que has de ser una mica pesat perquè compleixin hàbits saludables.

Explica'm una situació viscuda pertorbadora.

— Un cop el Dídac es va rapar els cabells per una aposta amb altres amics que només ell va complir.

Quins valors importen?

— Tolerància amb tot el que és diferent, respecte pel sexe contrari, empatia amb el desfavorit, defensa del dèbil.