El mètode per aprendre música a través de les matemàtiques
Play Nuzic és una nova metodologia educativa creada que convida els alumnes a compondre i crear música a través del pensament matemàtic i que ha començat a presentar-se a les escoles
BarcelonaSi parlem de Pitàgores, segurament el primer que ens ve al cap és el teorema que porta el seu nom, una de les descobertes que aquest filòsof i matemàtic grec de final del segle VI aC va fer al llarg de la seva vida. Però en va fer unes quantes més. També va ser el primer a relacionar la música amb els números, cosa que el va portar a identificar patrons matemàtics en la música. Així doncs, no és tan estrany que aquests dos camps estiguin vinculats l’un amb l’altre.
De fet, si ho traslladem a l’època actual, al segle XXI, això és el que convida a fer Play Nuzic, una nova metodologia educativa que permet a l’alumnat comprendre i crear música a través del pensament matemàtic. “Se’m va ocórrer que el món de la ciència i dels números es podia barrejar amb el món de la música i les arts, i es podien ajudar l’un a l’altre”, diu Mauricio Villavecchia, compositor, pedagog musical, pianista i ideòleg i impulsor de Play Nuzic. Es tracta d’una eina que neix adreçada a les escoles –però ara mateix és de codi obert i, per tant, a l’abast de tothom a Playnuzic.com– perquè els joves puguin aprendre música a partir dels números i de diferents operacions matemàtiques ben senzilles.
Villavecchia assegura que no cal saber música per aprendre a treballar-hi i, fins i tot, per compondre peces musicals. La idea que vol transmetre a través d’aquesta eina és que es pot entendre i experimentar amb la música a través dels números, un llenguatge que els alumnes ja coneixen i amb el qual treballen periòdicament a l’aula, i comprovar que les operacions que fan tenen un reflex musical. “Per exemple, cada nota té un número i entre una nota i una altra hi ha una distància. Els estudiants poden calcular el moviment de les notes dins d’una melodia, perquè les melodies sorgeixen d’una sèrie d’operacions matemàtiques. És a dir, tu sumes o restes números i la melodia puja o baixa”, explica Villavecchia d’una de les possibilitats de Play Nuzic. A la web trobareu les opcions disponibles i podreu triar la que voleu treballar: ritme, melodia, quadre, duració, interval i composició.
Fa mesos que, juntament amb el seu equip, Villavecchia fa tallers en diferents centres educatius per mostrar com funciona aquesta aplicació i tot el que pot oferir perquè la puguin integrar com una eina més dins dels instituts. “Comencem els tallers amb exercicis corporals i de percepció. Després, sobre paper, els fem fer la feina perquè entenguin com funciona aquest sistema, i posteriorment treballen amb l’aplicació i fan composicions que, en acabat, compartiran entre ells. Volem que treballin en equip, opinin i es posin d’acord sobre el que han creat”, explica Villavecchia, que afegeix que Play Nuzic els permet combinar la seva part més artística amb la més analítica. “Al final, l’aplicació és l’eina que permet entendre tot el sistema i escoltar durant el mateix taller els resultats obtinguts”, diu. També reconeix que algunes vegades el primer que han fet amb els alumnes ha estat buscar la fórmula del ritme del reggaeton.
El projecte educatiu Play Nuzic es presenta aquesta setmana a 4 Years From Now (4YFN) 2026, l’esdeveniment dedicat a l’ecosistema global de start-ups en el marc del Mobile World Congress de Barcelona. La iniciativa va ser seleccionada per Catalan Arts, la marca d’internacionalització del departament de Cultura, que l’ha reconegut com un cas sòlid d’innovació cultural però que també té un impacte directe en el món de l’educació.
Una metodologia complementària
Un dels centres on s’han fet els tallers de Play Nuzic ha estat l’Institut Escola Artístic Oriol Martorell, de Barcelona. L’han rebut els alumnes de segon d’ESO de música i dansa. Tot i que normalment fan les assignatures de manera conjunta, en aquest cas les van fer per separat. “L’alumnat de dansa ho va trobar molt interessant i va poder comprovar els resultats de manera immediata. El de música, que té un nivell més alt en aquest àmbit, ho va comprendre tot de seguida, perquè de fet parlaven d’una mateixa cosa però amb llenguatges diferents. La veritat és que aprendre i entendre la música des d’un altre punt de vista els va ser molt enriquidor”, diu Sergi Pascual, professor de tecnologia del centre. Pascual afirma que aquesta eina permet veure la música d’una manera diferent, més global, i fora del llenguatge musical clàssic. “És molt intuïtiva, molt ràpida i directa. Tant a alumnes com a professors els va agradar molt la proposta, que ja han utilitzat a les seves classes habituals”.
Molt rica, amb moltes capes, prou complexa i creativa, al mateix temps que útil per consolidar aprenentatges matemàtics que són abstractes. Així és com veu aquesta metodologia Joan Pedroche, director de l’Institut de Tècniques Audiovisuals i de l’Espectacle de Barcelona (Itaeb). Ell va viure la primera gènesi d’aquesta iniciativa, ja fa uns quants anys, quan just començava a prendre forma, per això va acceptar de seguida quan li van proposar de fer un taller per mostrar les seves possibilitats al centre que ara dirigeix.
“Nosaltres tenim un batxillerat tecnològic, però molt orientat a l’audiovisual, i amb un perfil d’alumnat que té molta afinitat amb la producció musical, el món de la música electrònica i tot el que és el llenguatge audiovisual. Per això vam oferir els nostres alumnes com a banc de proves, ja que tenen una capacitat d’aproximació més ràpida a les eines digitals”, explica Pedroche. I l’experiència va ser molt positiva. Van poder crear música d’una manera innovadora al mateix temps que treballaven patrons, geometria i fraccions.
L’experiència no es redueix només a aprendre a fer música amb operacions numèriques, sinó que les tasques que els alumnes desenvolupen per fer-ho també els ajuden a ser més destres amb les matemàtiques. “S’activa una part de la lògica matemàtica que complementa el que han estat treballant a classe i el que tota la vida els hem estat explicant sobre les fraccions, per exemple, a través dels patrons rítmics. Em sembla fantàstica aquesta oportunitat que ofereix l'aplicació de consolidar aprenentatges matemàtics que potser són una mica abstractes”, afegeix Pedroche.
Villavecchia confirma que el resultat de la rebuda de Play Nuzic tant per part dels estudiants com dels professors ha sigut molt bona i que els anima a continuar. De fet, treballen amb el Consorci d’Educació de Barcelona perquè els ajudi a posar-se en contacte amb escoles i començar aquests tallers ja a primària. “Hem començat amb secundària i primer de batxillerat, però veiem que a primària també pot ser molt interessant. Són més petits, però també estan més oberts. A més, un altre element de Play Nuzic és que és molt lúdic. Els números potser són molt seriosos, però també es fan servir en els jocs”.
Per comprovar que Play Nuzic és realment una aplicació que ofereix resultats, podeu escoltar 1, el primer àlbum de Nuzic Ensemble, amb composicions originals creades íntegrament amb aquesta eina. “Quan vam començar a posar en marxa aquest projecte, quedàvem amb altres músics professionals i anàvem fent proves. Van començar a sortir composicions interessants”, recorda Mauricio Villavecchia. Fins i tot van tocar a l’Espai Calàbria 66 de Barcelona per mostrar-ho al públic. El primer resultat va ser aquest àlbum, que podeu trobar a YouTube, però també un documental dirigit per Rosa Vergés sobre com es va gestar l'àlbum que porta per nom Nuzic ¿Cómo suenan los números?