Com triem l'escola dels nostres fills? Tres famílies ens expliquen la seva elecció

BarcelonaSi és febrer, és mes de portes obertes. Durant aquest mes haurem de prendre una de les decisions clau com a pares i mares: triar el centre educatiu on els nostres fills i filles passaran, almenys, nou anys, si debuten a I3 i l’escola és pública. Si comencen primer de secundària o batxillerat a l'institut, l’estada no serà tan llarga, però sí igualment significativa. Durant la infància i l’adolescència, els nens i les nenes no només adquireixen coneixements i habilitats, sinó també valors i ensenyaments que els faran valdre’s per si mateixos en un futur no gaire llunyà. Fer-ho en un centre en el qual hi hagi un projecte educatiu cohesionat i un equip directiu i docent compromès amb la seva tasca i amb la qualitat educativa és fonamental per assegurar un pas satisfactori de la infantesa a l’edat adulta en tots els sentits.

Ara que comença el compte enrere per a la preinscripció escolar i les famílies participen a les jornades de portes obertes, tres famílies comparteixen amb el Criatures quins factors i sensacions van guiar l’elecció del centre escolar de les seves filles.

La Júlia Gutiérrez fa I3. És la segona filla de l’Anna i l’Andrés, la qual cosa va restar certa angoixa a la decisió de triar escola. Tots dos tenien clar que la matricularien a l’Escola Can Fabra, al barri de Sant Andreu de Barcelona, on també estudia la seva filla gran, la Maria. Tot i així, mirant enrere, l’Anna recorda com, quan van haver de prendre la decisió amb la Maria, no tot va ser bufar i fer ampolles: “Són setmanes de molts dubtes i nervis, i la tria sovint es complica perquè tens molta informació que es barreja i sovint confons dades de diferents escoles”. Amb la gran, a més, la família va tenir “la mala sort” que els toqués triar escola en pandèmia i només van poder visitar un parell de centres presencialment. “La resta van fer portes obertes telemàtiques, i no és el més aconsellable”, subratlla. Tot i així, la nena va entrar a l’escola que van triar com a primera opció, i amb la qual estan molt satisfets. “Per tant, amb la Júlia, l’angoixa i el neguit que es passa des de la preinscripció fins que finalment saps l’escola que et toca ja no els vam haver de reviure”, puntualitza l’Anna.

En tots dos casos, la primera premisa de la família era que fos una escola laica. Això va comportar un hàndicap, ja que al barri totes les escoles concertades són religioses. “Per tant, havíem d’anar a l’escola pública tant sí com no”, apunta l’Anna. La segona condició era que estigués a prop tant del domicili familiar com del dels avis, ja que molts dies ells s’haurien d’encarregar de recollir o portar les nenes. Després van tenir en compte l’horari. A la pública, si els infants no es queden a dinar, al migdia surten a les 12.30 i hi tornen a les 15.00, i acaben a les 16.30. Amb aquest horari, assenyala l’Anna, “teníem gairebé clar que s’haurien de quedar a dinar”.

En canvi, l’escola on va la Júlia té un horari compactat, de 9.00 a 14.00 h, i en cas que els infants es quedin a dinar surten a les 16.30, com en la resta d’escoles públiques. “Aquest també va ser un punt clau per fer la tria”, afirma. Pel que fa al projecte, l’Anna i l’Andrés afirmen no haver trobat diferències significatives entre escoles, almenys entre les públiques del barri. “Són projectes molt unificats que sí que tenen matisos d’un centre a l'altre, però en general segueixen tots una línia força uniforme, d’aprenentatge vivencial, molt adaptat a les necessitats de cada infant”, explica l’Anna, per a qui un aspecte que sí que s’ha de tenir en compte en una escola pública és l’AFA. “L’AFA és la clau de la conciliació i les activitats extraescolars de l’escola; una AFA potent fa que hi hagi més cohesió, conciliació i oferta de lleure dins i fora de l’horari lectiu”, destaca.

Respirar l’ambient de l’escola

L’Anna apunta que, durant les jornades de portes obertes, “més enllà de tenir en compte la informació pràctica i educativa del centre, s’ha d’anar a respirar l’ambient de l’escola”. “Has de notar si aquell lloc et dona bones sensacions i si creus que les teves criatures hi estaran a gust –afegeix–. Com a pares volem triar l’escola que més s’adapti a les nostres necessitats, i sovint cometem l’error de veure massa escoles”, reconeix. Després de l’experiència amb dues criatures, la mare de la Júlia aconsella que per acotar la cerca i facilitar el procés “és important tenir clar d’entrada els criteris a seguir i triar centre per proximitat, valors i opinions contrastades d’altres famílies amb infants a l’escola”. I finalment destaca que, “tot i que la tria s’ha de fer en base a factors racionals, s’ha de donar una mica de cabuda a aquell pressentiment que et farà decantar més per un centre que per un altre”.

La Bruna Calpe està fent primer d’ESO en un institut nou. Les setmanes prèvies a l’elecció del centre, però, els seus pares, el Bernat i la Meritxell, recorden no estar especialment angoixats. “Això sí: sabíem que seria un canvi en molts sentits perquè veníem d’estar nou anys al mateix centre, l’Escola La Maquinista”, apunta el Bernat. L’únic aspecte innegociable a l’hora de triar institut era que fos un centre públic. Com passa a la majoria d’escoles públiques de primària, tenien adscrits dos instituts, el Doctor Puigvert i el Martí Pous, “en els quals ens asseguraven una plaça si només posàvem aquestes dues opcions a la preinscripció, cosa que vam fer”, recorda. El Bernat també puntualitza que, si en algun dels dos centres haguessin fet classes també a les tardes, sí que els hagués interessat conèixer el menjador.

El Bernat i la Meritxell coneixien algunes famílies que havien anat tant a un institut com a l’altre. “Ens havien parlat bé de tots dos, però el que ens va fer decidir van ser les portes obertes”, assenyala. A més, l’escola on la Bruna havia fet primària va organitzar visites per als infants en horari lectiu per tal de conèixer els instituts des de la perspectiva dels alumnes que ja estaven cursant l’ESO.

Biaix entre les portes obertes i la realitat

“Els principals dubtes que teníem quan vam anar a la jornada de portes obertes eren sobre la metodologia pedagògica utilitzada, els equipaments disponibles i les ràtios a les aules, a més de com es gestionava la transició des de l’escola de primària a l’institut”, recorda el Bernat, que reconeix haver sortit d’allà amb les respostes que buscaven. “Tot i així –matisa–, amb el temps estem descobrint que el què es coneix a les portes obertes té un biaix important respecte del que et trobes a la realitat”.

Quan es va fer l’assignació de places, la primera elecció de la família va tenir més demanda que places. La Bruna va quedar just en la posició 91, quan s’oferien 90 places. “Després d’esperar els terminis de renúncies i assignacions definitives, esperàvem tenir alguna opció i, a més, el seu grup principal d’amigues havia entrat allà”, explica el Bernat.

Els pares reconeixen haver estat una mica preocupats per aquella separació no volguda de la colla, “però la Bruna ens va donar una lliçó de maduresa dient que, en el fons, aquell fet la faria conèixer més amigues i amics i que això l’enriquiria, tenint clar que de les amigues de l’escola tampoc se’n separaria”, apunta orgullós. Finalment, la Bruna està matriculada a l’Institut Martí Pous, la segona opció de la família, que reconeix estar encantada amb com és realment el centre. “Hem conegut dinàmiques, iniciatives i formes de funcionar que a les portes obertes, per un motiu o per un altre, no es van explicar o no vam veure; i, per postres, és al costat de casa”, diuen. Al final, conclou el Bernat, “l’atzar ha ressituat la Bruna en un molt bon institut”.

La Nahia Jaime està fent 1r de batxillerat de la branca social a l’Institut El Calamot, a Gavà. Es tracta del mateix institut on va cursar l’ESO, però no així on van estudiar els seus dos germans grans. Els seus germans van cursar l’ESO a l’institut de Begues, on resideixen, però, tal com apunten la Verónica i l’Enrique, els pares de la Nahia, “existeix un descontentament general de les famílies amb l’institut”, i després de la mala experiència que la família va viure allà amb el seu fill mitjà van decidir que la jove fes l’ESO i, ara, també batxillerat, al Calamot. “Tot i haver de començar a desplaçar-se diàriament a Gavà amb només 12 anys”, apunta la Verónica. Però també comptaven amb l’antecedent del seu fill gran, que va cursar els cicles mitjà i superior d’informàtica allà i hi va tenir una molt bona experiència. “Això també va ser un plus”, afirma.

Un altre factor que els va fer decidir va ser la seva política a l’entorn de l’ús dels telèfons mòbils i altres dispositius intel·ligents, com tauletes o rellotges intel·ligents. A l’interior de l’institut està prohibit l’ús de dispositius mòbils i actualment tampoc permeten dur-los al centre, però, en el cas de la Nahia, “al no viure a la mateixa població on s’ubica l’institut, cal que dugui el mòbil a sobre per si cal que es comuniqui amb nosaltres”, explica la seva mare. La manera de complir la normativa, afegeix, és tenir-lo apagat a l’interior del centre.

Visites interessants i necessàries

Aquest cop, la Verónica i l’Enrique no van haver d’assistir a les jornades de portes obertes, com sí que van fer amb els seus dos fills grans, per fer la tria. Tot i així, apunten que aquestes visites són “interessants i necessàries”. Segons la Verónica, serveixen “sobretot per conèixer el centre, veure les instal·lacions i conèixer l’equip docent, el director i la manera com es gestiona el centre”.

La Verónica també subratlla que, un trimestre i escaig després de debutar al batxillerat, el procés d’adaptació de la Nahia encara continua. “No és el mateix cursar l’ESO que el batxillerat”, assenyala. Els companys són nous i els professors tampoc són els mateixos. També se’ls exigeix més que en cursos anteriors, per la qual cosa la Nahia encara està en ple procés d’adaptació. “Jo pensava que seria tot més ràpid, però m’equivocava. En qualsevol cas, ella està contenta, i això és el més important”, conclou la Verónica.