Pau Roca: "La feina de pare consisteix en acompanyar sense embafar"

BarcelonaEls dos germans de l'obra, l'Ernest i la Sandra, tenen un record oposat del pare moribund, el Climent. En el meu cas, el record és més polièdric. Al pare, li veig les parts bones i també les dolentes, que no tenen a veure amb l'autoritarisme, sinó amb una certa deixadesa afectiva i emocional. Un d'aquells homes de l'època en què es pensava que els homes no ploren, que només saben comunicar-se amb els fills parlant del Barça. Hi ha molta reflexió sobre la paternitat, des de molts aspectes.

A la masia, però, passen coses estranyes.

— L'Ernest no es deixa intimidar pels fets sobrenaturals perquè està obert a intentar entendre tot el que hi ha més enllà de la vida, com també les llegendes del lloc. Ha fet diverses teràpies perquè viu una crisi existencial. L'acaba de deixar la seva parella i veu que no podrà formar una família, que és el que desitja.

Una frase de l'obra.

— "A vegades costa comunicar-se més amb els vius que amb els morts".

Tant als pares com als fills ens agrada la por.

— Al meu fill li agraden les pel·lícules de por, i molt. De fet, voldria veure pel·lícules d'una edat que encara no li toca. Algun cop hem cedit i a vegades ha sortit bé i d'altres, no. La presència l'ha vist tres vegades. Dues a la Sala Villarroel, quan tenia vuit anys, una vegada des de platea i una altra des de darrere de l'escenari, cosa que li va encantar. I també ha vingut ara, que acabem d'estrenar al Teatre Borràs.

Què et meravella del teu fill?

— Tantes coses. Mira, fa pocs dies vam anar a la neu, a fer una descoberta amb trineu i huskies, i una cosa que em meravella és la connexió que té amb els animals. És al·lucinant. A mi sempre m'han agradat molt, però noto que ell va més enllà, gairebé hi té una connexió mística.

Què li interessa ara mateix?

— Doncs està molt enganxat, des de fa només tres mesos, al tenis de taula, al ping-pong. Hi està obsessionat, i m'encanta. És molt perseverant. No es rendeix. No es desanima quan alguna cosa li surt malament. I això li he notat sempre, no crec que ho hagi après del seu pare ni de la seva mare. Això sempre li he vist, una tossuderia bonica.

Com et definiries com a pare?

— No ho sé ben bé. El que sí que sé és que lluito molt per poder estar serè, content i tranquil a la meva vida per poder donar el millor de mi al meu fill. Crec que és important transmetre calma, serenitat i entusiasme als fills. Quan estic amb ell intento posar-hi els cinc sentits.

En què consisteix la feina de pare?

— Acompanyar sense embafar, sense estar massa a sobre. De vegades em pot fer molta il·lusió preguntar-li com li han anat les olimpíades que han fet al col·le aquella setmana, però entenc que ell pot necessitar espai i que ja m'ho explicarà quan vulgui. Poder acompanyar-lo, estar disponible per resoldre els seus dubtes, les seves inseguretats, però fer-ho de manera que no sigui massa intrusiva. Aquest em sembla un gran repte com a pare.

Què t'agrada, especialment?

— La sensació que va guanyant autonomia, que va tenint més personalitat i una curiositat per a tot molt més aterrada. M'agrada que als nou anys encara continuï sent un nen. De vegades, en altres mares i pares, veig massa pressa per fer que els fills creixin. A mi m'agrada veure que encara conserva molta innocència.

Què més?

— Acompanyar-lo a l'escola. Estirar-me al seu llit quan és hora d'anar a dormir. Jugar amb ell, a moltes coses. Amb això del ping-pong hi estic encantat perquè és un esport de dos relativament fàcil d'aprendre i que ens està permetent compartir molts moments, només ell i jo. M'agrada veure com llegeix i ajudar-lo en les lectures. M'encanta veure'l menjar coses que li agraden. En fi, no acabaríem.

Explica'm un dissabte perfecte amb el teu fill.

— Dormir una mica, perquè el meu fill sap dormir i no es lleva a les set del matí. Després mirar una estona de dibuixos mentre jo feinejo per casa. Ara està molt enganxat a Bola de drac. Més tard, potser jugaríem a ping-pong. Després, dinaríem amb la seva àvia. Segurament aniríem al cinema, als Verdi o als Phenomena, ara que tornen a obrir, o als Bosque. També tinc moltes ganes de tornar-lo a portar al Camp Nou, que en soc soci i fa temps que no hi anem. Coses així.