3 min
Estirar-se a terra dona una nova perspectiva de la vida.

Avui he tingut una petita epifania quan em disposava a fer la relaxació final després de fer una classe de ioga. M’he estirat a terra sobre la meva màrfega i des d’aquella perspectiva he contemplat el món des d’un punt de vista totalment diferent. La primera imatge que he tingut ha estat la de la meva gossa ajaguda a terra: estàvem totes dues en la mateixa posició, al mateix nivell. La vida ens ha igualat i això m’ha agradat ja que no som tan diferents. De fet, aquesta situació m’ha fet sentir més vinculada al regne animal, més propera a una actitud vital d’acceptació i contemplació. El que intento transmetre-us és la percepció de la vida des d’una altra altura, on no em calia cap moble ni artefacte que em sostingués, sinó que el sòl m’acollia i m’oferia un descans sublim.

Aleshores he pensat, si és tan agradable i regenerador jaure a terra, al nivell on les flors brosten i els animals hi fan la seva vida, ¿per què ens fem l'existència tan complicada els éssers humans? Envoltem la nostra quotidianitat de mil i un objectes per col·locar el nostre cos: llits, sofàs, tamborets, cadires d’oficina, bancs, ... els quals tinc la sensació que ens allunyen de la font de la vitalitat, allà on rau la riquesa més gran del planeta. Em pregunto com havia pogut passar tants dies i tantes hores sense gaudir d’aquesta delícia tan bàsica: deixar reposar el meu organisme a terra i que la gravetat faci la seva funció. 

Els éssers humans som molt intel·ligents i hem estat capaços de fer mil-i-un invents que han millorat la nostra vida. I alhora també ens hem allunyat del que ja ens ve donat de forma innata, és gratuït, és fàcil i podem gaudir sense fer cap esforç. Respirar, per exemple, és un plaer extraordinari que ens pot conduir a l’èxtasi; tanmateix, pocs respirem de tal manera que ens proporcioni el goig de que us estic parlant. Altres aspectes de la vida han passat per davant en la nostra llista de prioritats de manera que no parem atenció a l’acte de respirar correctament perquè estem capficats en els nostres deutes, distrets amb una pel·lícula o ocupats fent la nostra llista de tasques. Caminar és també una altra font de plaer sobre la qual hi ha publicats infinitat de tractats. L’art de passejar comporta una revolució interior d’endorfines que ens fa sentir més que bé. I tot i que és gratis i assequible, molts malden ver esgarrapar 20 minuts dels 1440 que te el dia per dedicar a aquesta activitat. Dormir és una de les capacitats del nostre organisme que ens cura, regenera i revitalitza. També està a l’abast de tothom i no ens cal fer una gran inversió de diners per permetre’ns aquest grandíssim luxe, però qui de nosaltres pot dir que descansa totes les hores que el seu cos realment necessita?

En aquest sentit, vull dir que valoro tot el que els humans hem aconseguit durant els nostres anys d’evolució i alhora prenc consciència que res de tot això té sentit si les nostres creacions ens allunyen de les fonts capaces de proporcionar-nos el veritable benestar. Fabriquem balancins per trobar el confort tot talant arbres que ens proporcionen vida, inspiració i autèntica felicitat. Hauríem de reconèixer on rau realment la nostra salut, sobre què se sosté i enfocar-nos a promoure aquests aspectes. Si la natura ens proporciona vitalitat i alegria, és possible que haguem d’invertir el nostre temps, la nostra energia i els nostres recursos a impulsar el creixement i la protecció dels àmbits naturals. Si estar amb persones genera benestar i confiança en nosaltres, hauríem de projectar les nostres intencions a promoure i tenir cura de les relacions socials. Tinc la sensació que tenim clar què ens fa feliços, quins són els nostres objectius i què ens fa sentir bé però que entremig ens topem amb una pila d’obstacles que ens dificulten la nostra dedicació a allò pel que ens sentim satisfets d’estar vius: compromisos, objectes, responsabilitats, preocupacions, entreteniments, capricis, distraccions... És a dir, la nostra intel·ligència omple la nostra quotidianitat de coses que no ens fan falta i que actuen de mur de contenció entre la nostra experiència i l’oceà infinit de gaudi on tots pertanyem. 

Un pardal avança fent saltirons, una gateta descansa satisfeta a la catifa, un llangardaix pren el sol tranquil·lament... els animals despleguen la seva existència centrats en l’acte de viure. Els humans també estem proveïts d’aquesta capacitat: l’art de gaudir amb plenitud de ser exactament qui som. Per implementar-lo no ens cal res més que el nostre organisme i l’entorn on vivim, que està ple d’oportunitats per trobar la bellesa més excelsa i la joia més intensa. Podeu provar-ho fent més vida a terra, a prop de l’essencial, en contacte amb els elements que han generat la nostra vida i la de tot allò queexisteix. 

stats