Fa temps que llegeixo apassionadament llibres que parlen sobre natura, els boscos, els animals, arbres i flors. Sento un instint innat que em dirigeix vers la naturalesa. Quan estic nerviosa, miro un arbre, verd i resplendent, i em contagio de la seva vitalitat i equilibri perfecte. Trobo en la vegetació el consol a tanta complexitat. Perquè la vida natural sembla més senzilla: tots els mecanismes van dirigits a florir amb magnificència. Passar una estona envoltats de verd ens proporciona energia, serenitat i significat. De fet, Edward Wilson en el seu llibre Biofilia (que recomano fervorosament) explica que la nostra vida depèn de l’atracció que sentim vers els processos naturals. “En la mesura en què entenem als altres organismes, els valorarem més i també ens valorarem més a nosaltres mateixos”.
Som humans sí, i també som animals. Continuem connectats amb els nostres fonaments. Aquesta pertinença al regne animal és una font de riquesa, saviesa i recursos. Ser animals és un privilegi, no pas una inconveniència que haguem de combatre. Us animo a deixar d’utilitzar l’expressió “fer l’animal” en sentit pejoratiu. Ser animal és quelcom molt digne i hauria de ser considerat tot un honor. Integrar l’àgil i savi animal que hi ha en nosaltres ens proporciona el poder de viure en plenitud. Escoltar-lo, respectar-lo i satisfer les seves necessitats ens condueix pel camí del benestar, l’alegria i el plaer. Perquè la nostra biologia està enfocada en potenciar la nostra salut i felicitat. Giulia Enders, la coneguda metgessa i divulgadora, ho descriu perfectament: “Segons Daniel Wolpert, la missió del nostre cervell és el moviment. Un dels objectius suprems dels nostres moviments es moure’ns sempre per assolir un equilibri saludable, ja sigui per passar de fred a calent, de infeliç a feliç, de cansat a despert”. És a dir, tot allò que fem, tots els impulsos que tenim, són per millorar la nostra situació. Naixem encarats a la prosperitat. El nostre organisme està configurat per trobar-se bé i resplendir.
La tasca més important és, doncs, reconèixer aquest rol del nostre cos i respectar els seus moviments instintius que ens dirigeixen cap el perfecte equilibri. Escoltar-lo per ser conscients del que li convé i dur a terme aquells comportaments que més necessita: estirar els braços i allargar la musculatura, prendre’ns un respir i dirigir la nostra mirada a un punt llunyà, passar una estona en silenci, rebolcar-nos per terra i jugar amb els nostres fills com si fóssim nens, caminar una estona i mobilitzar els nostre organisme, etc. Només nosaltres podem saber el que millor ens fa sentir; provocar aquelles situacions que ens equilibren és la nostra responsabilitat per sentir-nos a gust amb nosaltres mateixos i amb els altres.
De la mateixa manera que la Terra està sota amenaça pel canvi climàtic i és necessari protegir els animals i la vegetació que hi habita, la nostra salut també està en perill a conseqüència de l’estil de vida accelerat i desconnectat dels nostres orígens. Per això, és necessari prendre consciència del microcosmos que viu en el nostre interior i promoure el seu sa desenvolupament. La microbiota intestinal, per exemple, és una població de microorganismes que viu dins nostre, el nombre de cèl·lules dels quals es diu que triplica el nombre de cèl·lules del nostre cos. Si els animals que poblen el planeta estan en perill d’extinció, els que habiten el nostre interior també es veuen amenaçats i necessiten ser protegits. El nostre estil de vida pot promoure tant una enriquidora simbiosi en el nostre interior com una harmònica expansió dels animals i vegetals que ens envolten. Simplement es tracta d’afavorir aquelles decisions que ens beneficien tant a nosaltres com al planeta que ens sosté. De fet, no hi ha un mur dens que ens separi de la Terra sinó que som una sola unitat que necessita les mateixes cures i els mateixos elements per florir. Allò que a nosaltres ens fa bé, afavoreix també la salut del planeta. Anar a poc a poc, consumir menys, mantenir relacions més significatives, simplificar, minimalisme, decreixement... cadascuna d’aquestes filosofies és terapèutica tant per a nosaltres com per al medi ambient. De la mateixa manera, allò que es positiu per al medi ambient és propici també per a nosaltres.
Per concloure, necessitem una cura d’humilitat sentint-nos part de la terra on vivim, apreciant la nostra biologia com la font d’inspiració, guia i solució a les nostres preocupacions. Identificar-nos amb la natura ens facilita entendre molts dels nostres mecanismes i l’òptim desplegament del nostre potencial. Reconèixer la vida que batega en el nostre organisme incrementa tant el nostre amor propi com l’amor al planeta que habitem. Es posa de manifest que els mateixos principis que regeixen l’ordre de l’univers, regeixen l’organització del nostre organisme. Que els mateixos àtoms que configuren l’estructura dels estels, teixeixen la nostra fibra. Per tant, prendre consciència de la bellesa inherent a la vida ens fa adonar del valor que aquesta té, tant si la percebem en la nostra pell com en una posta de sol.
