Saviesa

La paraula intel·ligència està en auge. Per a molts, l’objectiu de l’educació és potenciar la intel·ligència de l’alumne. Allò que més es valora i es té en compte a l’hora de configurar l’expedient acadèmic de l’estudiant és la intel·ligència que és capaç de demostrar en les diferents proves. Pensem que la intel·ligència és el més important que hi ha. Per això parlem d’intel·ligència emocional, d’intel·ligències múltiples, d’intel·ligència artificial, etc. Aquesta paraula ha esdevingut la protagonista, encapçalant la llista de les prioritats. Tanmateix, hi ha una altra paraula que no gaudeix del mateix prestigi i que caldria tenir en compte. Es tracta de la saviesa. La qual prové del llatí “sapere” que significa ser saborós (comparteix arrel etimològica amb sabor), en el sentit de tenir substància, acumular no només coneixements sinó també molta virtut i, a més, tenir sensatesa i sentit comú. Per tant, ser savi implica, a part de ser capaç de prendre les decisions més adequades, tenir valors, ètica, sensibilitat i humanitat. 

La intel·ligència tal com la concebem actualment defineix una capacitat quantificable i avaluable mentre que la saviesa descriu una condició més profunda i etèria, que no es pot representar de forma numèrica. Es una claredat de pensament, una coherència personal, una virtut que no pot ser mesurada mitjançant els paràmetres que utilitzem per mesurar la intel·ligència. Però no per aquest motiu la saviesa és invisible o deixa de ser transcendental. Ben al contrari, allò que més necessitem per créixer i evolucionar és el do de la saviesa, el qual ens permet construir una vida pròspera i amb sentit. De fet, la saviesa és una capacitat inherent a la nostra biologia, no existeix cap màquina que la pugui substituir. És el que ens fa únics, el nostre potencial més preuat, l’eina que ens pot conduir a l’autèntic benestar i que ens ha dut fins on estem.

És per aquest motiu que és important nodrir, expandir i posar al centre del nostre focus la saviesam ja que és el mecanisme que tenim per viure la vida que tots desitgem. Encara que no puguem avaluar la saviesa, és un caràcter que garanteix la nostra integritat, un valor que ens defineix i viu en nosaltres. És a dir, la saviesa és part del que som. És una característica de les nostres cèl·lules i del nostre organisme. Tots la tenim. Deixar-nos guiar per aquest coneixement innat és el que ens infon un poder i un equilibri que ens converteix en la millor versió de nosaltres. De la mateixa manera que una rosa en plena floració irradia tot el seu perfum i color, una persona que es guia per la saviesa, viu l’existència amb tot el seu esplendor.

La saviesa és un atribut a l’abast de tots. Que no costa diners assolir: és gratuïta!! No cal apuntar-se a cap formació, aconseguir cap títol, seguir un mestre o fer un retir. 

Per acabar, comparteixo amb vosaltres els hàbits que em fan percebre la meva saviesa d’una forma més clara i accessible tot esperant que us siguin útils:

1. Confiar en la nostra naturalesa, ser conscients que estem dissenyats per estar sans, forts i feliços.
2. Respectar la nostra autèntica manera de ser. Tenir un amor incondicional vers la nostra persona i tots els nostres trets.
3. Escoltar les nostres sensacions i percepcions i guiar-nos segons allò que ens fa sentir millor.
4. Simplificar. Eliminar distraccions. Desfer-nos de tot allò que és superflu. Abandonar tots els compromisos que no ens aporten benestar. D’aquesta manera la nostra essència pren rellevància, es fa més visible i ens permet connectar amb la saviesa que la constitueix. 
5. Dedicar estones al silenci, a la tranquil·litat, a la contemplació. No fer res per permetre que la saviesa que som s'expressi i traci els seus plans. 
6. Passar estones a l’aire lliure, en contacte amb la natura. Exposar-nos als elements naturals ens apropa als nostres orígens, a la nostra autèntica manera de ser, de manera que la saviesa ressorgeix com el nostre recurs primordial.
7. Divertir-nos, jugar, experimentar plaer. En el nostre estat salvatge ens rendíem al gaudi i ens relaxàvem fonent-nos amb l’alegria de viure. Tots els animals adults continuen enjogassant-se al llarg de la seva vida, és en aquest estat que s’esfondren les tensions, els límits autoimposats i els encarcaraments. Així, percebem la realitat des d’una nova perspectiva. Mantenir trets infantils ens acosta a la nostra saviesa inherent.
8. Moure’ns. Posar en moviment els nostres ossos, músculs, articulacions, ... fa que el nostre organisme s’activi, de manera que la saviesa que l’habita també es desperta i la percebem d’una forma més directa. Caminar, nedar, córrer, ballar, fer qualsevol treball manual, etc. focalitza la nostra atenció en el cos, refugi de la nostra saviesa, per la qual cosa l’atenem amb més facilitat.