Carles Granell: "Frases com «jo soc de lletres» fan molt més mal del que ens pensem"

BarcelonaCarles Granell és mestre de primària al Col·legi Sant Lluís del barri de la Prosperitat de Barcelona i professor de didàctica de les matemàtiques a la Universitat de Barcelona. També és membre de la Federació d’Entitats d’Educació Matemàtica de Catalunya (FEEMCAT), que el juliol passat va organitzar a Lleida el Congrés Català d'Educació Matemàtica, on centenars de docents van analitzar l'estat de les matemàtiques i com se'n podria millorar l'aprenentatge.

En les últimes competències bàsiques (ara anomenades avaluacions de final d'etapa) el nivell de matemàtiques a 6è de primària va ser el més baix de la història des que es fan les proves, l'any 2009. Tampoc van ser bons els resultats a 4t d'ESO. Què està fallant?

— És molt difícil reduir-ho a un únic factor, perquè segurament hi entren en joc diferents agents que formen part de tot el sistema educatiu. Hi ha aspectes com ara la formació del professorat que caldria revisar, i també cal veure com estem treballant a les aules un cop rebuda aquesta formació o quines propostes alineades amb el currículum es fan a les diferents escoles de Catalunya. Alhora, cal plantejar-nos quina importància volem donar a aquestes proves estandarditzades o a d'altres com les PISA. I, per acabar, hi ha uns agents socioeconòmics de complexitat pel que fa al perfil dels alumnes i les famílies que no afavoreixen l'aprenentatge.

Quins són aquests agents?

— Resumir-ho és molt complex, però, d'una banda, tenim alumnes en situacions socioeconòmiques molt complicades, sense una xarxa familiar estable que pugui proporcionar-los un suport a casa; i, de l'altra, no hi ajuden gens les ràtios elevades ni la baixa estabilitat de les plantilles, que fa que molts projectes de centre o millores que es comencen un curs siguin molt difícils de continuar els següents, perquè qualsevol canvi necessita temps.

Tenint en compte les seves reflexions, ¿tenen sentit aquestes proves que qualifiquen el nivell de l'alumnat?

— Les proves són molt diferents i s'engloben com si fossin el mateix. A les proves PISA, per exemple, s'avaluen competències; en d'altres, sabers o continguts curriculars. Estem mirant coses una mica diferents. En què ens hauríem de basar? En el que diu el currículum del 2022 i, alhora, hem de definir el nostre concepte d'èxit educatiu en matemàtiques, que ja no és calcular, sinó comprendre, raonar, pensar, comunicar o treballar en grup. Crec que aquest seria un primer pas, que és essencial per poder avançar. Ara bé, com a societat hem d'estar preocupats, perquè no ens agrada tenir aquests resultats, però també, insisteixo, hem de tenir clar que el més important no és el dia que es publiquen, sinó el que es fa cada hora de matemàtiques a les escoles.

Comentava el tema de formació del professorat. ¿Els professors estan mal formats?

— Pel que fa a infantil i primària, crec que cal millorar els plans docents dels graus de mestres. Hi ha molt poques hores dedicades a la didàctica de la matemàtica, malgrat que en el currículum és una de les àrees a les quals més hores dediquen els nens i nenes a les escoles, juntament amb les llengües. En canvi, si tu mires els plans docents dels graus de mestres, no els estem formant a l'altura del que necessitem. També cal revisar com es fa aquesta formació inicial al professorat. En aquest sentit, és urgent crear, en el cas d'infantil i primària, la menció d'especialista en didàctica de la matemàtica. No només perquè aquests docents tinguin una millor formació inicial, sinó perquè, a la vegada, això pugui enriquir els equips de treball de totes les escoles.

I pel que fa al professorat de secundària?

— Caldria apostar per un grau d'educació matemàtica per als alumnes que vulguin ser professors de matemàtiques, sense que, posteriorment, hagin de fer el màster. Les hores de formació en didàctica són un espai de millora molt important: cal saber eines i mecanismes, com es gestiona l'aula, quines activitats i recursos tenen o com treballar competencialment. I això no és un saber matemàtic, és una part de coneixement de la didàctica. També cal millorar les pràctiques que fan aquests futurs professors: pràctiques tutoritzades, amb seguiment, amb intervencions a l'aula que donin feedback de millora.

Parlem de reptes a mitjà termini, però quins són els que ja es poden aplicar aquest curs per obtenir millors resultats?

— Crec que, com a societat, com a sistema educatiu, com a escoles i com a mestres necessitem paciència perquè els canvis que s'han començat en els últims anys donin els seus resultats. Hem de donar tranquil·litat als docents perquè puguin dur a l'aula els coneixements en què s'estiguin formant. El segon punt és revisar la formació permanent del professorat. Els docents tenen moltes hores de diferents formacions internes de centre i de projectes que es proposen des d'Educació, però potser hem de replantejar aquesta formació permanent per crear aquesta figura d'especialista en matemàtiques. I, finalment, a les aules cal seguir el currículum, que crec que és un currículum molt avançat.

Demana temps, però què diria a una família que veu com el seu fill va avançant cursos amb un nivell baix de matemàtiques i està a punt d'acabar l'educació obligatòria?

— Li diria que cal redefinir què és la matemàtica, què entenem com a matemàtiques els docents, les famílies i els alumnes, i que cal gaudir de les matemàtiques com a primer objectiu i, després, dels resultats. És evident que poden demanar certa immediatesa en els resultats, però, insisteixo, en quins resultats i en què estem prioritzant. Per a mi sempre serà prioritari que l'alumnat a l'aula de matemàtiques se senti segur i amb confiança per desenvolupar els seus propis aprenentatges. Si estem aconseguint això, és un gran pas.

Per què les matemàtiques tenen tan mala fama?

— Als docents no ens agrada gens quan veiem als mitjans de comunicació o a les xarxes socials notícies negatives sobre la imatge de les matemàtiques, perquè es fan molt bones activitats (treballs d'associacions, activitats en què participen cada any centenars d'alumnes) que no són mai portades de diari. Si només arriba el titular negatiu, potser estem contribuint a aquesta negativitat. També hi ha uns estereotips fixats en la societat, frases com "És que jo soc de lletres" o "És que a mi les matemàtiques no em van" fan molt més mal del que ens pensem. Crec que és responsabilitat de tothom canviar aquesta imatge negativa. I els primers a fer-ho han de ser els alumnes, les famílies i els docents. Hem d'aprendre què són i què entenem per matemàtiques. Ja no volem una matemàtica per calcular únicament resultats, volem que desperti la curiositat, el pensament, el raonament, la capacitat dels nens i nenes per comunicar-se o que puguin aprendre de les errades.

Però aquí hi ha un problema generacional. La majoria de famílies d'infants hem après les matemàtiques a base de càlcul, i si intentem ajudar els nostres fills inevitablement els hi explicarem de la manera com ho vam aprendre nosaltres.

— La manera en què jo les vaig aprendre no és la que estic promovent. Podríem pensar: i per què no ho fem d'aquella manera? Perquè molts dels meus companys no van tenir la sort d'aprendre-les. A mi em van agradar, però molts d'altres es van quedar pel camí. I si reproduïm aquesta forma hem de ser conscients que això tornarà a passar. El que hem de buscar, doncs, és una educació matemàtica més bona per a tothom, no per a uns pocs que van aprendre i van tenir un context favorable. Per exemple, quan la meva àvia m'anava a buscar a l'escola em preguntava les taules de multiplicar, però hi ha molts alumnes que estan moltes hores al carrer, sols a les tardes, sense entitats ni xarxes de suport familiar.

S'hauria de fer una formació a les famílies perquè tots anem a l'una?

— Hi ha molts casos en què es fa. Són famílies de cicle inicial, de primer i segon de primària, que venen a la tarda i treballen amb les mateixes activitats que han fet els seus fills aquells dies. Esclar que els hi hem d'explicar, no podem dir simplement "No, és que ara es fa diferent". Hem de connectar amb ells.

El salt de primària a secundària acostuma a ser contundent, sobretot en matemàtiques. Com es pot ajudar l'alumne perquè aquesta transició sigui més fluida i natural?

— Hem d'estar alineats mestres de primària, professors de secundària i professors d'universitat per treballar aquesta unitat de l'educació matemàtica. S'han de buscar quins són els recursos i les eines compartits en aquest aprenentatge i com s'organitzen als centres. Cal una mirada compartida, però també crítica.