Canvi de vida

Últimament quan miro les xarxes socials o busco algun vídeo a Youtube veig un allau de propostes amb l’eslògan “et canviarà la vida”: deu hàbits per transformar la teva vida, mira aquest vídeo i la teva vida canviarà, llegeix aquest llibre i no tornaràs a ser el mateix, aquestes idees transformaran la teva existència, ingereix aquest producte i seràs un altre ... ¿Tant horror i tanta desgràcia hi ha en la vida de les persones perquè els anuncis només ens proposin renunciar al que tenim per substituir-ho per una altra cosa que tampoc ens descriuen com és? Està tothom disposat a fer retirs, treballs, pocions, exercicis, estudis per deixar de ser com són i accedir a una altra realitat no definida? 

No em sedueixen gens cap d’aquestes propostes venudes sota l’embolcall del menyspreu cap allò que tenim i som. Parteixen de l’assumpció que la nostra vida, el nostre present, no val res i que és urgent estar en continua persecució d’allò que no tenim, allò eteri i sovint inassolible. Em recorda l’actitud infantil en què allò que té l’altre sempre és millor que el que tenim nosaltres. Per què pressuposen tota aquesta sèrie d’autors, gurus i comerciants que no estem contents amb la vida que tenim i que el que més desitgem és canviar-la per allò que ells ens suggereixen? Tan baix es el valor que atorguem a la nostra experiència per voler-la abandonar per llençar-nos a les promeses que uns desconeguts ens fan? Tant menystenim la nostra manera de ser per anhelar sempre la manera de ser dels altres?

Crec en l’evolució, en el creixement personal, en la transformació de les nostres creences, en la implantació de nous hàbits, en l’aprenentatge continu, en el desenvolupament de noves habilitats. Alhora crec i em fonamento en l’autoestima, l’auto-acceptació, l’apreciació de qui som, la gratitud, el reconeixement de tot allò que tenim, el decreixement, la simplicitat, la consciència del nostre potencial, el respecte a la nostra integritat, la confiança en nosaltres mateixos, la connexió amb la nostra essència, l’amor incondicional per la nostra naturalesa, l’exaltació de la nostra autenticitat. Per això penso que no es tracta de deixar de ser qui som per ser altres persones més riques, més exitoses, més modernes, més populars, més guapes, més sexis o més intel·ligents, sinó que l’acció necessària és justament la contrària: abraçar la nostra genuïna manera de ser, ser més nosaltres mateixos, expressar més la nostra única i diferent manera de ser, mostrar transparentment qui som, elevar la nostra singularitat, atrevir-nos a crear el nostre propi estil sense dependre del que persones externes ens diguin què hem de fer. Creure en nosaltres mateixos. Estar a gust sota la nostra pell. 

Us incito a fer una revolució a favor de la vostra autèntica personalitat. Veure la grandesa que habita en vosaltres. Enfocar-vos en la riquesa que hi ha en la vostra quotidianitat. Delectar-vos amb els plaers que el vostre meravellós organisme us proporciona. Reconèixer cadascun dels talents que teniu. Celebrar els assoliments que heu aconseguit. Estimar cadascun dels racons del vostre cos. Aplaudir les vostres característiques més personals. Ser conscients de la magnificència present en cadascuna de les vostres cèl·lules. Donar protagonisme a les vostres particularitats. Escoltar i donar prioritat a les vostres necessitats. Posar per davant de les altres coses els vostres veritables interessos. Mostrar les vostres qualitats intrínseques. Cuidar de vosaltres mateixos de forma sublim. Estar orgullosos de qui sou, les vostres arrels i el vostre tarannà. Centrar-vos en allò que us proporciona benestar. Ser íntims amics de vosaltres mateixos. Mirar amb actitud amorosa les vostres virtuts. Atendre la vostra veu interior. Tenir una relació gloriosa i plena amb vosaltres mateixos.

No necessitem canviar la nostra vida sinó estimar i enaltir la vida que tenim, que som.