Connectar

Ens hem criat pensant que havíem de definir-nos: som de lletres o de ciències? La qual cosa és una visió esbiaixada de la realitat. A la vida les coses no estan separades categòricament sinó que la existència és una globalitat multifactorial. De fet, les matemàtiques no deixen de ser un llenguatge. I el llenguatge és el resultat de la combinació d’uns símbols. Qualsevol aspecte del nostre organisme està regit tant per la ciència com per les lletres: som biologia que s’expressa mitjançant un llenguatge. A través de les paraules configurem el nostre cervell i determinem la nostra aproximació a la realitat.Com podem doncs classificar-nos en una de les dues opcions quan som éssers pluridimensionals? Necessito la ciència per existir i depenc del llenguatge per ser jo mateixa. 

És indispensable superar aquesta visió dualista de l’existència. Deixar de pensar en termes binaris. Haver de posicionar-nos en un bàndol o en l’altre ens ha creat molt patiment com a humanitat. Classificar-nos com a blancs o negres, rics o pobres, gènere masculí o femení, d’esquerres o de dretes, conservadors o progressistes, bons o dolents. ¿No és prou obvi que tots som éssers vius que perseguim els mateixos interessos? Tots desitgem el millor per a nosaltres i els nostres. Tenim set de bellesa i felicitat. Busquem el benestar i la prosperitat. Així doncs, no te sentit enclaustrar-nos en un concepte que ens faci percebre que estem en continua lluita amb els que s’identifiquen amb el concepte suposadament contrari.

Ser de lletres no és una excusa per ser un ignorant en el camp de la ciència. Ser de ciències no és un pretext per menysprear allò relacionat amb les humanitats. El nostre organisme té una salut perfecta gràcies als avenços realitzats pels científics i floreix gràcies a l’aliment literari. La humanitat ha arribat on és tant per l’agricultura com per la cultura. És quan unim esforços i treball intel·lectual, que aconseguim evolucionar. Estic convençuda que ara mateix necessitem buscar denominadors comuns, establir vincles entre diferents disciplines per créixer com a societat. El següent pas serà gràcies a la connexió, del concebre’ns com a éssers integrals amb múltiples vessants. La plenitud s’assoleix quan som capaços de reconèixer cadascuna d’aquestes facetes. De la mateixa manera que un arbre necessita sol, terra, aigua i aire per viure, els éssers humans necessitem nodrir tots els llenguatges de la nostra intel·ligència per sentir-nos realitzats.

La humanitat trobarà l’esplendor quan aprenguem a col·laborar, cooperar, integrar i abandonem l’hàbit de dividir, separar, confrontar. La unió fa la força i tenir una mentalitat integradora ens enriquirà fins a èxits inesperats. Quan el nostre cervell teixeix connexions, fa relacions, la vida i la intel·ligència tenen lloc. Això són les sinapsis. D’aquí parteix un nou embrió: mesclant, fusionant, fonent fronteres, aixecant els murs de protecció. Així, es tracta d’establir relacions, de descobrir la connexió que hi ha entre tot per assolir la prosperitat. Treballar en conjunt, engendrar la plenitud, generar xarxes de col·laboració on cada individu enriqueix el grup. Transformar el nostre mode de pensament per habituar-lo a identificar enllaços, aquest esdevé el veritable pas endavant.