3 min
Ser capaços d’identificar quines són les nostres necessitats i satisfer-les és la clau per viure en plenitud

Ara que ja tenim aquí l’estiu, observo una allau de propostes per regalar-nos salut, plaer i benestar. Curs de relaxació. Retir de benestar. Estada en hotel de luxe per entregar-nos al goig. Dieta per desintoxicar-nos. Taller per aprendre a estar en pau amb nosaltres mateixos. Exercicis per tonificar-nos... I jo em pregunto: ¿tots aquests suggeriments són objectius que només cal assolir en el temps que ens sobra (és a dir, secundaris) o són pilars que fonamenten la nostra salut?

Cuidar-nos és un hàbit quotidià, quelcom que només nosaltres podem fer per nosaltres mateixos i no pas cap producte que es pugui comprar. És un estat que hem de generar dia a dia mitjançant les nostres decisions. La salut és un equilibri que cal mantenir de forma prioritària en la nostra existència. Hauria de ser la nostra manera de ser, fer i estar. La base sobre la qual desenvolupem qualsevol altra acció. 

Estar bé amb nosaltres mateixos, sentir pau i serenitat i relacionar-nos amb l’existència des de la plenitud, és la nostra naturalesa. Sense aquest estat de salut integral no hi ha res que valgui. Cap altre objectiu té sentit si el cost d’assolir-lo és perdre el més valuós del món: el suau i agradable plaer de viure sota la nostra pell.

En diverses ocasions m’he proposat fites que, en dur-les a terme, han trencat la meva harmonia biològica. He pretès fer més o a un ritme més accelerat del que al meu organisme li convé. Aleshores he sentit que se m’accelera el pols. Em costa respirar. Perdo la connexió amb mi mateixa i els meus principals objectius. No sé exactament què vull i em costa identificar les meves necessitats. Com a conseqüència, corro com una gallina sense cap, estic desassossegada i de mal humor amb tothom. Hipersensible, intransigent i susceptible. Semblem criatures quan fan les típiques rebequeries: hem perdut el nord, el nostre centre, el contacte amb les nostra saviesa interna. Ser capaços d’identificar quines són les nostres necessitats i satisfer-les és la clau per viure en plenitud, experimentant l’alegria inherent a l’esser humà.

Per tant, penso que el nostre benestar no és qüestió d’unes vacances o un taller ocasional i que no es pot delegar en terceres persones. És la nostra responsabilitat tenir cura del nostre cos, respectar les seves característiques i respondre a les seves necessitats. Només així serem capaços d’experimentar la salut completa i, en conseqüència, gestionar els esdeveniments que vivim des del nostre ple potencial. M’inspira molt la imatge que Rick Hanson suggereix en el seu llibre Resilente, quan explica que és necessari conservar un petit santuari en el nostre interior, un espai que, passi el que passi, es mantingui en calma i fort; que serà capaç de sostenir qualsevol situació - encara que la resta de nosaltres estigui alterat-. Aquest serà el punt des del qual, poc a poc, s’anirà expandint l’amor i la serenitat cap a àmbits cada cop més amplis de la nostra persona. Per aquest motiu és important mantenir el nostre interior com un refugi impertorbable i poderós que ens aportarà l’energia per edificar la vida que desitgem. Concebre’ns a nosaltres com el pou de vitalitat des d’on podem extreure els recursos necessaris per viure de forma equilibrada i pròspera.

La felicitat, l’alegria, el benestar, l’equilibri, la pau, la joia, és quelcom que ve de sèrie amb el nostre organisme. De manera que no és res que haguem de guanyar, merèixer, conquerir, comprar, adquirir, aconseguir ni perseguir sinó quelcom pel que cal que vetllem com el nostre tresor més preuat. Només cal que mantinguem allò que és natural en nosaltres i del qual en naixem dotats. Es tracta d’un exercici de decreixement: fer menys, mirar endins, prendre més consciència, anar a poc a poc, per tal d’assaborir la qualitat inherent al nostre organisme: el plaer d’estar vius. 

stats