Una família nombrosa

Experiències i reflexions d'una mare de tres fills

0

Vocació

Porto anys investigant quina és la meva vocació. Quan de petita em preguntaven què volia ser de gran sempre tenia una resposta diferent: veterinària, massatgista, mestra, agent rural, escriptora, ... Tinc 34 anys i moltes ganes de deixar l'assumpte tancat. No és que necessiti definir-me per estar tranquil·la sinó, més aviat, esclarir quin és el lloc on vull arribar per confeccionar un full de ruta més concret. Ja no vull sentir-me estancada, tampoc vull pensar que allò que faig no condueix enlloc, ni estar insatisfeta amb cap de les situacions en les que inverteixo el meu temps. Per això...
0

Ets mirall o autor?

Per fi!!! Després de tenir tres fills i encarar-me a les seves enrabiades, crisis i atacs d'ofuscació total, he descobert el sentit d'aquests. Com a adults, haver de tractar persones tan inestables emocionalment com són els nens petits, ens permet prendre el nostre poder, agafar autoritat i tenir capacitat  de portar les regnes del nostre destí. M'explico: la criança dels nostres fills és com una mena de ritu de pas per assumir el lideratge de la nostra vida. Cada matís de la convivència amb els nostres fills ens aporta algun aprenentatge que ens fa persones més capaces, preparades i...
0

El meu desig: la millor educació per als meus fills

Tinc el costum de fer una llista dels somnis que vull realitzar i aleshores elaborar un pla d'acció per aconseguir-los. Ho faig cada primera setmana de mes. Ahir va tocar. Vaig tancar els ulls i vaig intentar sentir que és allò que més il·lusió em fa. I de dins les entranyes em va sorgir el desig que els meus fills  ( i tots els nens i nenes) rebin la millor educació del món. Vull estar tranquil·la i saber que els adults que els acompanyem estem dipositant en ells les llavors de l'èxit i la felicitat enlloc d'infondre pors, crear limitacions i originar el sentiment de culpa.  Quan ets...
0

L'educació no és una cursa amb una meta concreta

Ja fa anys que he acabat la meva educació reglada i encara em queda la sensació que he d'arribar a algun lloc. Que la vida és una cursa d'obstacles que he de superar per triomfar. Que he de demostrar la meva vàlua. Que he de guanyar medalles i mèrits. Que he de seguir esforçant-me molt i molt per aconseguir les coses.  Miro enrere i entenc per què es dona aquesta situació: des de ben menuda m'he entrenat per superar proves i proves i més proves. He estat programada per desitjar sempre estar en un lloc superior. Recordo que quan anava a la llar d'infants em delia per arribar a l'escola. Amb...
0

Què significa canviar el paradigma de l'educació?

Canviar el paradigma de l'educació no és destrucció, no és menysprear tot el que hem vist fins ara i glorificar tot el que ens arriba de nou. Això no és una pel·lícula de bandolers on hi ha els bons i els dolents i el bàndol bo s'ha de carregar el dolent. En educació ningú s'ha de carregar a ningú sinó que cadascú ha d'aportar el millor que té per al bé dels infants. Per el bé de la societat. Per el bé de la humanitat. No és una lluita d'egos. És una transformació en la que amorosament ens desfem del que no desenvolupa cap funció i permetem que aflorin el talent que ens permet créixer. Com...
0

Canviar el paradigma de la educació

L'ésser humà té un potencial molt més gran del que fins ara s'ha cregut. La ciència no fa més que demostrar que som molt més que el petit reducte del nostre pensament. Per anar més enllà  del que sempre hem cregut que som, cal partir d'un nou enfocament. És necessari, imperatiu i urgent canviar el paradigma sobre el que se sosté la nostra societat (la mancança, la por, la limitació), el qual cal substituir per l'evidència del que som: il·limitació, un món carregat de possibilitats, energia en estat pur.  Ja n'hi ha prou d'enfocar el nostre pensament en allò que no tenim, que diem que...
0

El perquè d'algunes tradicions

Sempre m'he preguntat el sentit de dir coses als nostres fills que no són veritat: que un tronc de fusta caga regals en colpejar-lo, que uns homes reparteixen presents, que un ratolí deixa sorpreses sota el coixí a canvi d'una dent, ... Quan era petita i vaig saber que tot era mentida, em vaig decebre molt, em vaig molestar i desil·lusionar. No entenia pas perquè els meus pares havien construït tota una bombolla de màgia al meu voltant per després punxar-la de cop i fer-me quedar tan desinflada com la mateixa bombolla. Un dia vaig haver d'assumir que la màgia no existeix, que tot és una...
0

La capacitat de ser un mateix

De persones n'hi ha de moltes maneres, amb les més diverses personalitats. Tot i així, sempre hi ha una manera de ser imperant que una gran part de gent decideix imitar i amb això renuncien a la seva autèntica personalitat, per tal d'assemblar-se a la que és comunament acceptada.  Per exemple, quan som amb un grup d'amigues, elegim pronunciar les frases que sabem que encaixaran amb la idea que ens hem fet "del correcte" i ometem les que destrossarien la identitat del grup i per tant, ens hi plantarien directament fora. En el meu cas, tinc una amiga que en sap molt d'escriure i quan sóc al...
0

La capacitat de resplendir

Sigui quina sigui la constitució del nostre cos, quant més treballem la nostra flexibilitat, per exemple, més flexibles esdevenim. Quant més operem amb el nostre cervell, més capaç és fa. Quantes més flexions fem, més se'ns desenvolupa el múscul. De la mateixa manera, quant més engrandim la nostra capacitat de percebre, més riquesa ens aporten els nostres sentits. Quant més obrim la nostra ment, més gran ens sembla la dimensió per la qual ens desplacem. Igualment, quanta més passió injectem a la nostra vida, més amor ens torna. I qui és la persona que tenim més a l'abast? Nosaltres...
0

Que casa teva no sigui la teva pressó

Fa dies que us explico que no tinc ganes d'acumular objectes i piles de coses a casa meva, ja que la meva ànima em crida a sortir fora i experimentar tot el que hi succeeix. El fet és que he pres consciència que la vida de debò passa més enllà de les finestres que tanquen casa nostra. La idea de llar només hauria de ser un lloc on buscar repòs, refugi i caliu. Totes les altres necessitats les hauríem de satisfer portes enfora. Perquè és en l'exterior on tot està en plena ebullició. Entre les parets de casa nostra tot sembla estancat, no canvia naturalment, no hi ha lloc per l'aparició de...

Marina Sancho

Aquest és un bloc on trobareu tot el que em passa pel cap i experimento mentre crio els meus fills d'entre un i cinc anys. En una família nombrosa amb tots els nens en edat per-escolar, cada dia representa una aventura, un repte per superar, una crisi per solucionar. Situacions que m'obliguen a esprémer el meu cervell fins trobar la millor manera de sortir del pas, d'encarrilar els sentiments i necessitats dels menuts i localitzar, entre peripècia i peripècia, la meva tan estimada pau interior.