L'apunt docent
Visions escolars en primera persona.
0
L'assoliment satisfactori no és suficient
D'entrada molt bé
Llegeixo content que a partir del curs que ve a secundària ja avaluaran com ho fem a primària. Dic content perquè estic a cicle superior des de fa anys i una de les preocupacions -lògiques- de les famílies és que el pas a l'institut sigui el menys traumàtic possible. No té gaire coherència que a primària treballem i avaluem per competències i a secundària encara es treballi com el segle XX.
Dubtes
Si a primària hem tingut dubtes a secundària la cosa serà històrica perquè canvis d'aquesta naturalesa que han d'anar -sí o sí- acompanyats d'un canvi metodològic a les aules i...
El Carnet Jove als 12 anys
LOGSE: Contigo empezó todo
Quan amb la LOGSE a principis dels noranta es van carregar el setè i vuitè van provocar un fet que cada vegada es fa més evident avui en dia: s'ha escurçat la infància considerablement, com a mínim dos anys. Analitzar-ho a fons seria complicat però no cal ser gaire espavilat per entendre que escurçant la infància estem creant consumidors més joves i per tant el consumisme agressiu que abans et podia "abraçar" als quinze avui ja ho fa als dotze.
Famílies preocupades
Sent tutor de cicle superior des de fa força anys puc constatar que la preocupació principal de les...
La millor escola catalana?
El titular
Aquests dies m'ha sorprès el titular "La millor escola catalana de l'any té més del 97% d'alumnes de famílies immigrades". Diversos mitjans, entre els quals el públic Canal 3/24, han qualificat com a millor escola catalana de l'any el centre guanyador del Premi Ensenyament en el qual s'hi van presentar en aquesta desena edició 73 escoles.
Parlar de millor quan parlem d'escoles és delicat perquè podríem donar per suposat que hi ha un rànquing amb els quatre mil centres ordenats per qualitat fins arribar a la pitjor escola. Us imagineu què passaria si hi haguessin rànquings...
Parlar de l'adoctrinament a classe
Si el fet de parlar de determinats temes a l'escola molesta els poders fàctics de l'estat significa que estem fent les coses bé
L'imprescindible 1984 de George Orwell hauria de ser obligatori a les facultats de magisteri perquè parla precisament del control total sobre la gent per part dels que manen i que tenen com a objectiu eternitzar el seu poder sobre la població.
Qualsevol societat dictatorial: des dels italians de Mussolini, als nazis, als soviètics, als xinesos de Mao o els nostres perpetuats franquistes saben perfectament que l'estricta vigilància de l'escola els garantirà el...
L'AMPA ajusticiadora
En un poblet de la província de Sevilla cada any per Setmana Santa tenen la curiosa tradició de linxar un ninot que representa una persona que durant el darrer any ha fet una mala acció. Aquí us deixo el copy-paste del lloc web oficial de la població on diu "Fiestas de interés turístico":
Domingo de Resurrección: Quemada del Judas
Intensa y emocionante, La Quema del Judas se celebra el Domingo de Resurrección. Consiste en tirotear a un muñeco hecho de trapo y paja en el que se esconde un poco de gasolina hasta que este comience a arder. El muñeco representa a un personaje conocido que...
La farsa de Finlàndia?
M'ha arribat a les mans l'article "El hombre que ha desmontado la educación finlandesa: Es un peligro imitarla" que analitza el llibre "Real finnish lessons" escrit per l'investigador suec Gabril Heller Sahlgren i me l'he llegit atentament perquè val la pena.
Es veu que l'any 2000 quan va començar a escampar-se arreu que l'educació finlandesa era la millor del món i es començava a agafar com a referent ja anava de cap a caiguda pel que fa almenys als paràmetres PISA. Heller Sahlgren diu que Finlàndia va pujar qualificacions gràcies a una educació -diguem-ne- tradicional centrada en el...
El dorsal 261 #8M
He començat la sessió ( de mates, sí, de mates) demanant que em diguessin el nom d'esportistes masculins. En menys de dos mil·lisegons ja tenia les vint-i-una mans aixecades dient noms de futbolistes famosos. Tot seguit els he demanat que no diguessin futbolistes i han seguit dient Rafa Nadal, Marc Márquez, Roger Federer, Lebron James i un llarg etcètera. Jo anava comptant amb les mans i de seguida m'he quedat sense dits. L'exercici següent era evident:
Digueu-me ara noms d'esportistes femenines.
Aquella que neda, .. la Belmonte.
Molt bé, la Mireia Belmonte, qui més?
L'altra que neda, la...
Cent cinquanta-cinc raons per entendre't
He escrit molt sobre el tresor de la immersió i és inevitable pensar quines són les conseqüències que tindria per la llengua catalana el fet d'incloure una casella segregadora a les inscripcions. No m'imagino una escola amb alumnes separats per raó de llengua i menys si es fa per raons polítiques en comptes de pedagògiques.
Avui mirava com es relacionaven els meus alumnes tranquil·lament en bell catalanesc i he fet l'exercici de comprovar que almenys un terç té orígens familiars fora de les nostres fronteres. A casa parlen la seves llengües maternes i a l'escola parlen català, castellà i...
Un room escape a l'aula
Els Room Escape estan de moda i tot apunta que té prou solidesa per no ser una flor d'un estiu. Sempre m'ha agradat "gamificar" l'aula però de vegades tinc la sensació que aquesta obsessió per fer activitats jugades no sempre és eficient o amb objectius clars. Com a exemple us vull parlar del Kahoot! que és una espècie de joc de preguntes enfocat competitivament que de vegades no té altre objectiu que memoritzar i "escupir" respostes com es feia abans però amb l'excusa tecnològica que el fa molt més atractiu. Ull, no hi estic en contra, simplement cal fer-ho ben fet per evitar que en una...
No em pegui, no he nascut per militar
Sembla ser que el govern de M punto Rajoy vol introduir conceptes militars a les escoles de primària amb l'objectiu de fer conèixer els símbols nacionals, lloar la monarquia espanyola i explicar les funcions de l'exèrcit per garantir el compliment de la Constitución. Entre els objectius hi ha el «promover la resolución de conflictos mediante la utilización del pensamiento creativo, la reflexión de la libertad de pensamiento y expresión* y el manejo de las emociones ante situaciones de incertidumbre o miedo en relación a noticias sobre Seguridad Nacional».
Segons sembla el govern pactarà...
Jordi Roca i Font
Jordi Roca i Font (Vic, 1975). Sóc mestre per la UAB des del 1996 i treballo a l'escola pública. Penso que la prioritat de qualsevol mestre hauria de ser que els alumnes entrin i surtin amb un somriure i amb un bon dia o bona tarda. He treballat a escoles de diferents tipologies i he tingut alumnes des de P3 a 6è; actualment sóc tutor de cicle superior.
Entenc Internet com a un mitjà ideal per a compartir experiències educatives i per això l’any 2000 vaig engegar “Educació Física, no gimnàstica!”, una de les pàgines web pioneres (en època pre-Google) en recursos educatius on vaig intentar posar el meu granet de sorra per a dignificar aquesta assignatura. Amb la incursió del blogs a la realitat internàutica vaig començar a escriure “Diari MEF, MEF a diari” (2005) on en un principi explicava el meu dia a dia a l’escola però que ara ha evolucionat cap a un blog més de reflexió. Amb tanta activitat he deixat abandonat el web entenent que ja ha fet la seva funció i que té un relleu clar amb desenes de pàgines. Ara estic ficat en un nou projecte que he titulat www.lesticaldia.cat on busco formes de millorar la competència digital dels alumnes. L'any 2010 vaig començar a escriure al Criatures.cat i després a la secció digital de l'ARA.
Sóc soci de la Creu Roja, Osona contra el càncer, Òmnium Cultural i Espiral.
Sóc donant de sang i de medul·la òssia.
Totes les fotos que acompanyen els apunts són meves si no hi indico el contrari.
