L'apunt docent
Visions escolars en primera persona.
0
La jugada mestra del gegant del Clic
De quatre potes hi han caigut unes quantes escoles
El gegant del Clic que tot s'ho menja va deixar un sucós ham amb la forma d'una innocent llaminadura amb un win-win en majúscules: tu em compres el que necessitis i jo li donaré un percentatge de la teva compra a l'escola que tu em diguis. És que ni el Black Friday, ni el Prime Day ni el dia xinès de noséquè; el cavall de Troia entra per la porta gran oberta de bat a bat i una vegada a dins, una vegada a dins ja és a dins.
Quina serà la següent? Un banc que promet un bon tracte a l'escola si s'aconsegueixen 50 nous clients? Una companyia...
JitsiMeetZoom 2020
Vull exposar unes quantes coses sobre l'afectació de la pandèmia a l'escola i el present i futur incerts que ens ha tocat viure:
Els docents no estem de vacances.
El concepte "escola a casa" no és correcte perquè una escola és molt més que una tradicional transmissió de coneixements i molt més si aquesta es fa sense contacte, només amb fredes màquines i pantalles. Una escola és un ecosistema social.
Les escoles que s'han dedicat a intentar imitar el que fan al centre però amb videoconferències han de saber que he vist xapusses amb cinta americana més ben fetes que aquest intent de...
Educació Física en temps de confinament
EF no competencial
M'arriba un vídeo d'un mestre d'educació física que es grava fent exercicis i demana repeticions a la mainada. El paio té un conflicte de personalitat: es pensa que és un educador i s'ha convertit en un preparador físic de gimnàs. No té en compte cap aprenentatge, cap descoberta ni metodolgia competencial, només repeticions.
Els seus alumnes miraran el vídeo i intentaran copiar-lo. No es preguntaran perquè serveixen els exercicis: si poden els faran i si no poden patiran per la mala nota que els espera.
Qui sigui més ràpid, més fort i més àgil tindrà l'esperat AE...
Què aprenem confinats?
El context
Fa quatre dies una colla de quart jugaven a l'atrapada a l'hora del pati en la seva versió clàssica "la peste" però canviant el nom per la paraula de moda: Coronavirus. Es passaven el virus i reien. El mot els sonava perquè la gent en parlava als mitjans però només era una cosa llunyana "dels xinos" i "el meu pare diu que és com una grip".
Avui estan tots confinats a casa i ja no en fan broma. El maleït virus els ha espatllat la quotidianitat que només valores quan la perds: anar a l'escola, sortir al carrer a jugar ara amb el bon temps, el berenar que et prepara la iaia, els...
#JoEmQuedoACasa Mainada confinada
Confinats
A tots ens han arribat desenes de cadenes amb activitats i recomanacions diverses per fer amb mainada a casa en l'intent de fer més suportable aquesta temporada d'incertesa que ens ha vingut donada.
Jo, que remeno la informàtica educativa des de principis de segle, us vull recomanar unes activitats relacionades amb les Ciències de la Computació (pensament computacional) que poden fer criatures de totes les edats; sí, fins i tot els que encara no saben ni llegir. Es tracta d'activitats intuïtives en les quals han d'explorar l'assaig-error la qual cosa aporta un aprenentatge...
Què pot implicar el pin parental?
Varón Dandy
Tothom en parla i no és per menys, el precedent que està creant el pin parental a la Región de Murcia, amb el beneplàcid de VOX, PP i Ciudadanos, escenifica la desconfiança que té part de la societat en la labor dels professionals de l'educació i a l'hora la por que té aquesta gent a un canvi social que replantegi els valors ultra-catòlics del franquisme en els quals van ser adoctrinats.
Enyoren una societat en blanc i negre on no havien de conviure amb qui tenia diferents formes d'estimar, amb rojos, amb dissidents o amb heretges que no anaven a missa perquè vivien sota...
Petits fatxes
Ultra i dreta
Mirant els resultats electorals inevitablement els ulls se te'n van als vots de VOX al teu municipi i et pares a pensar què els passa pel cap als teus veïns per votar aquestes coses. Tot seguit penses que aquests votants tenen fills i que és més que probable que la seva mainada estigui avesada a sentir comentaris racistes, homòfobs, masclistes, contra els animals o negacionistes d'holocaust i canvi climàtic a part d'altres de més tendència estrictament patriòtica.
Tinc la sort de treballar en un poble on només un 1'66% dels votants ha posat una papereta de VOX a l'urna però...
Big Brother Google?
Por al cos
Fa uns dies un grup de famílies va alertar -amb una campanya agressiva als mitjans- dels suposats perills del paquet Google GSuite que fem servir a moltes escoles. La seva manera de posar en qüestió Google for Education és la sempre efectiva de posar la por al cos a les famílies aconsellant que no es signin els formularis que des de l'escola donem per accedir als serveis. Es podria donar la circumstància que hi haguessin famílies que tenen mainada a Instagram amb barra lliure de fotos i tonteries vàries que signen contra l'autorització que des de l'escola es demana amb...
La fal·làcia dels mòbils a les aules I
El tema dels mòbils a les aules surt al debat públic de tant en tant, diria que és un d'aquells temes cíclics amb els quals tothom s'atreveix a opinar encara que no hagi trepitjat una aula des de fa dècades.
Ja d'entrada us dic que una cosa molt bonica és la teoria i una altra és la pràctica. En educació passa dia sí i dia també que prepares una cosa sobre el paper i una vegada la portes a l'aula canvia cap a bé o cap a malament; la tasca docent és la manera com aconsegueixes que la planificació acabi al costat positiu després d'una feina d'orfebreria que millora amb les experiències...
NI flors ni violes
La missiva
El dia abans d'acabar el curs vaig enviar un e-mail personalitzat al compte corporatiu de centre de cadascun dels vint-i-un alumnes que he tutoritzat els darrers dos anys. L'escrit començava així:
Després de dos cursos compartint moments amb vosaltres he tingut ganes d’escriure’t un missatge que és només per a tu i que depèn de tu si el vols mostrar a algú més o desitges que quedi entre nosaltres.
D’entrada vull donar-te les gràcies per haver-me aguantat tant de temps i haver-ho fet amb respecte.
I acabava així:
Et desitjo molta sort en la nova etapa i vull que sàpigues que...
Jordi Roca i Font
Jordi Roca i Font (Vic, 1975). Sóc mestre especialista en EF per la UAB des del 1996 i treballo a l'escola pública. Penso que la prioritat de qualsevol mestre hauria de ser que els alumnes entrin i surtin amb un somriure i amb un bon dia o bona tarda. He treballat a escoles de diferents tipologies i he tingut alumnes des de P3 a 6è; actualment també sóc coordinador TIC.
Entenc Internet com a un mitjà ideal per a compartir experiències educatives i per això l’any 2000 vaig engegar “Educació Física, no gimnàstica!”, una de les pàgines web pioneres (en època pre-Google) en recursos educatius on vaig intentar posar el meu granet de sorra per a dignificar aquesta assignatura. Amb la incursió del blogs a la realitat internàutica vaig començar a escriure “Diari MEF, MEF a diari” (2005) on en un principi explicava el meu dia a dia a l’escola però que ara ha evolucionat cap a un blog més de reflexió. Amb tanta activitat he deixat abandonat el web entenent que ja ha fet la seva funció i que té un relleu clar amb desenes de pàgines. Ara estic ficat en un nou projecte que he titulat www.lesticaldia.cat on busco formes de millorar la competència digital dels alumnes. L'any 2010 vaig començar a escriure al Criatures.cat i després a la secció digital de l'ARA.
Sóc soci de la Creu Roja, Osona contra el càncer, Òmnium Cultural i Espiral.
Sóc donant de sang i de medul·la òssia.
Totes les fotos que acompanyen els apunts són meves si no hi indico el contrari.
