La millor gimnasta de la història abandona els Jocs Olímpics de Tokio per una crisi de salut mental i fent-ho ha fet el favor més gran que mai ningú ha fet per visibilitzar aquesta problemàtica. Com que hi veig relació amb l'escola m'agradaria compartir unes reflexions.
Avançant com s'està avançant l'edat de tot, no cal ser gaire analista tertulià per dir que les malalties de salut mental estan afectant cada vegada més a gent jove i cada vegada més a infants de primària. Si fa 30 anys un alumne entrava a l'institut als catorze anys i ara ho fa als dotze això significa que la infància s'ha reduït en dos anys, tot i que veient una mica "com està el pati" podem assegurar que l'adolescència comença molt abans amb tot el que això comporta. Fa pocs anys la majoria d'alumnes de segon d'ESO encara no tenien mòbil i avui ens trobem amb classes de primària on la majoria té accés 24h-365d a mòbils, xarxes i tota la pesca. Ens trobem amb ciberassetjadors que amb prou feines tenen granets d'acné, ens trobem amb bombardejos comercials encarats a aquesta franja d'edat, ens trobem amb mainada que confia abans en influencers que en la pròpia família i tot això està passant a una velocitat "zero coma". Gestionar això és tasca d'algú i quan les famílies no se'n surten només em ve al cap l'escola amb polítiques de dalt valentes i ben fetes. No es tracta de treure pressió a l'alumnat com s'està fent traient responsabilitats i augmentant la seva inseguretat fins al punt que han d'anar acompanyats dels pares per apuntar-se a les facultats o a buscar feina, com està passant cada vegada més. Es tracta de saber gestionar emocions mitjançant tècniques i metodologies diverses com poden ser exposicions orals, teatre escolar, treball en equip, etc.
No m'agrada ser -més- pessimista, però si no hi fem res les malalties mentals en infants seran el pa de cada dia i no algun cas aïllat com ara. Hem d'ensenyar a combatre les pors; a guanyar autoestima; a saber perdre i també a saber guanyar; a saber combatre les addiccions a les pantalles; a saber gestionar les frustracions als estudis, a l'esport o les xarxes socials amb la dictadura dels likes; a saber valorar les petites coses i diferenciar el que és important del que és anecdòtic; a saber entendre i acceptar la diferència i moltes coses més. Cal formació general, obligatòria i urgent al professorat, cal formació específica a les facultats d'educació i també campanyes i implicació familiar.
La Simone Biles ha abandonat els Jocs Olímpics i nosaltres no ens podem permetre abandonar els nostres infants a la seva sort.
