En parlem perquè avui és el dia
Potser vaig errat però em sembla que això dels dies internacionals -del que sigui- són una forma de donar visibilitat a una problemàtica i buscar implicació de la població però dubto que serveixin de gaire si es converteixen en diades puntuals i prou.
Entenc que a l'escola es dediquin activitats en dies assenyalats però no entenc el professorat que només parla de determinats temes "perquè toca" el dia concret; hi ha mestres que no surten ni una coma de la seva programació per la incapacitat d'aprofitar els moments idonis que es donen dia a dia. La capacitat de saber flexibilitzar les sessions en funció de les oportunitats que es produeixen és una qualitat que no crec que es pugui ensenyar gaire a les facultats de magisteri ni als màsters diversos que omplen un currículum i és aquí on rau la diferència entre els diferents mestres.
De què servirà haver acabat el temari si quan un nano ha fet un comentari masclista, racista o homòfob no ho has vist com a una circumstància oportuna per obrir un debat a classe? De què servirà haver acabat el llibre si no has aconseguit tenir una classe cohesionada i tots s'odien perquè no han trobat ningú que els doni eines vàlides per aprendre a respectar-se? És ètic des del punt de vista pedagògic fer callar una pregunta perquè ara no toca? Aleshores quan toca?
Hi ha valors i temes que s'han de treballar cada dia perquè a l'escola cada dia és #8M, és el dia de la pau i la no violència, el dia dels drets dels infants, el dia del medi ambient, el dia de la salut, el dia contra el racisme, el dia contra la homofòbia, el dia de la salut, el dia de la diversitat, el dia del llibre i la cultura, el dia de la justícia social, el dia de debatre sobre qualsevol tema amb respecte, el dia de la música, el dia del joc...
Parlar només un dia d'aquests temes frega -a parts iguals- una mica la negligència i una mica la hipocresia.
