L'apunt docent

Visions escolars en primera persona.

Fiança de 2.000 euros  per humiliar un indigent
0

Know your enemy

Com a tutor de cicle superior des de fa anys he constatat que la incidència dels anomenats youtubers a les vides dels alumnes és cada vegada més gran. Avui en dia aquests personatges s'han convertit en uns veritables influencers i són imitats pel que fa a vocabulari, gestos o fins i tot vestint o amb els tallats de cabell. A can Youtube, com a tot arreu, hi ha de tot. Els anomenats nadius digitals l'usen com a primer cercador i fan bé perquè et treu de qualsevol problema com fer el nus de la corbata, preparar un bon sofregit o canviar una roda de la bici. Però com és lògic en...
Futbol sense barreres
0

Una baralla en un camp de futbol

Avui dilluns ens hem llevat amb la notícia d'un brot de violència en un camp de futbol en un partit amb menors a Alaró (Mallorca). A mig matí tothom n'anava ple i les xarxes socials escampaven el vídeo de la baralla amb comentaris com "vergonyós", "patètic" i "lamentable". Sí, d'acord. He vist el vídeo i m'ha recordat temps passats quan cada dos per tres hi havia problemes sobretot en el futbol regional. Tinc ganes de veure el got mig ple avui, hi estem treballant molt des de les escoles (perquè a les escoles parlem d'aquestes coses). I en treballen els clubs, cada vegada és més fàcil...
Nadius o  Orfes  Digitals? Mal ús o dependència?
0

Mòbils a les aules? No, gràcies!

A principis del segle passat la indústria automobilística va viure un boom que va provocar una proliferació de cotxes a unes carreteres pensades per carros. Ningú qüestionava que el futur eren els cotxes i les seves constants evolucions motoritzades però en una revolució de substitució com aquella hi va haver nombrosos problemes en forma d'accidents. Es van inventar i popularitzar els cotxes abans que els senyals de trànsit i lògicament abans que els carnets que et capacitaven per a conduir amb certa seguretat. Amb els mòbils intel·ligents passa una cosa semblant: és la revolució...
Robòtica 
 Que educa
0

code.org és la millor pàgina educativa del món

El títol de l'apunt és contundent. Òbviament és impossible que hagi visitat totes les pàgines web educatives del món per fer aquesta afirmació però si em permeteu m'agradaria argumentar-ho. code.org ho té tot: contingut espectacular, bon disseny, molts idiomes (45) i elements molt atractius pels alumnes com poden ser els seus esportistes i sèries preferides. I a més tot és progressiu, tot és intuïtiu, tot és fàcil, tot és accessible. Tot és "ara i aquí"; com ho volen ells. Pots deixar la mainada remenant i en pocs segons te n'adones que estan immersos en l'assaig-error de programar,...
0

#FirstWorldProblems De qui és culpa?

Cada any milers de persones visiten els 19.000 metres quadrats del Memorial que és un homenatge als milions de jueus assassinats per la barbàrie nazi. Amb la proliferació de les xarxes socials i l'estúpid acte de posar-li les coses fàcils al Gran Germà molta gent es fa fotos amb actituds poc pròpies d'un lloc com aquell per penjar-les a Instagram i obtenir uns quants likes i potser alguns somriures dels amics. Em comenten que és fàcil veure-hi gent rient i saltant amb pals de selfie jugant a l'amagada entre els blocs de formigó que formen el monument. L'artista israelià Shahak Shapira,...
0

El vídeo del profe de l'ESO. #viral

Durant aquestes festes s'ha fet viral el vídeo d'un professor de secundària andalús que escarmenta els seus alumnes per la seva manca d'esforç i els anima a canviar d'actitud a partir d'aquest mes de gener. En el poc probable cas que no l'hagueu vist aquí el teniu. En Pablo Poo, aquest és el seu nom, fa servir un llenguatge directe i contundent, a estones desagradable per intentar evitar que els seus alumnes agafin el fàcil camí del Ni-Nisme en una comunitat amb altes quotes d'abandonament escolar. En Pablo se sent frustrat, se li nota. M'imagino que abans de decidir-se a fer aquest...
0

Insubmissió #salvemelsdiacrítics

Ja sé que a aquestes alçades ja s'ha escrit molt sobre el tema dels #diacrítics i que hi ha molta gent que n'està una mica farta però em ve de gust expressar la meva opinió ja que per alguna cosa tinc un blog. D'entrada he de dir que no sóc expert lingüista ni cap de les dues coses per separat però el que tinc molt clar és que estimo molt la meva llengua. Sóc de les poques persones que intenta no fer faltes d'ortografia enlloc i em temo que d'aquests romàntics cada dia en quedem menys, només cal veure com escriu la majoria de gent a les xarxes socials o al Whatsapp per posar uns exemples....
0

Amb més calés milloraríem?

La pregunta del milió és aquesta: realment calen més diners per millorar l'escola catalana? Les dades del darrer informe de la fundació Bofill són clarificadores: la inversió en educació a Catalunya (2,8% del PIB) està a nivells de països en vies de desenvolupament com Perú, Laos o Guatemala tot i que la LEC ( Llei d'Educació de Catalunya) preveia que la inversió havia de ser del 7% pel proper 2017. Complicat per no dir impossible. M'imagino que les famílies que no porten els fills a escoles mimades per l'administració es pregunten si aquesta manca d'inversió afecta el dia a dia a les...
0

Un camí a Soria

Fa uns dies sortia la notícia que una escola concertada de Soria superava amb escreix Finlàndia en l'informe PISA pel que fa a lectura i matemàtiques. Llegint la notícia em vaig interessar per l'escola en concret i vaig trobar-ne fàcilment el lloc web. Allà hi vaig descobrir que van fer una roda de premsa per anunciar els resultats. Sí, ho heu llegit bé: van convocar una roda de premsa per anunciar els resultats als quatre vents. O sigui, una escola convoca a la premsa per explicar-los que els seus 39 alumnes de 15 anys han aconseguit resultats d'escàndol a l'informe PISA. Poc després...
0

Seguiré posant deures

Darrerament el tema dels deures ha entrat a un debat que està desembocant a una radicalització sense precedents gràcies a les xarxes socials i campanyes com #Noalosdeberes impulsades per la CEAPA: Confederación Española de Asociaciones de Padres y Madres del Alumnado. Sí, la paraula que he usat és radicalització perquè fins i tot hi ha previstes mesures de boicot als deures per pressionar el professorat. Amb un títol així val més que m'expliqui. No sóc un mestre a qui li agradi posar gaires deures però de tant en tant crec que, a certes edats, tenen una funció molt positiva per a...

Jordi Roca i Font

Jordi Roca i Font

Jordi Roca i Font (Vic, 1975). Sóc mestre per la UAB des del 1996 i treballo a l'escola pública. Penso que la prioritat de qualsevol mestre hauria de ser que els alumnes entrin i surtin amb un somriure i amb un bon dia o bona tarda. He treballat a escoles de diferents tipologies i he tingut alumnes des de P3 a 6è; actualment sóc tutor de cicle superior.

Entenc Internet com a un mitjà ideal per a compartir experiències educatives i per això l’any 2000 vaig engegar “Educació Física, no gimnàstica!”, una de les pàgines web pioneres (en època pre-Google) en recursos educatius on vaig intentar posar el meu granet de sorra per a dignificar aquesta assignatura. Amb la incursió del blogs a la realitat internàutica vaig començar a escriure “Diari MEF, MEF a diari” (2005) on en un principi explicava el meu dia a dia a l’escola però que ara ha evolucionat cap a un blog més de reflexió. Amb tanta activitat he deixat abandonat el web entenent que ja ha fet la seva funció i que té un relleu clar amb desenes de pàgines. Ara estic ficat en un nou projecte que he titulat www.lesticaldia.cat on busco formes de millorar la competència digital dels alumnes. L'any 2010 vaig començar a escriure al Criatures.cat i després a la secció digital de l'ARA.

Sóc soci de la Creu Roja, Osona contra el càncer, Òmnium Cultural i Espiral.

Sóc donant de sang i de medul·la òssia.

Totes les fotos que acompanyen els apunts són meves si no hi indico el contrari.

Segueix-me a les xarxes