El dorsal 261 #8M

He començat la sessió ( de mates, sí, de mates) demanant que em diguessin el nom d'esportistes masculins. En menys de dos mil·lisegons ja tenia les vint-i-una mans aixecades dient noms de futbolistes famosos. Tot seguit els he demanat que no diguessin futbolistes i han seguit dient Rafa Nadal, Marc Márquez, Roger Federer, Lebron James i un llarg etcètera. Jo anava comptant amb les mans i de seguida m'he quedat sense dits. L'exercici següent era evident:

• Digueu-me ara noms d'esportistes femenines.
• Aquella que neda, .. la Belmonte.
• Molt bé, la Mireia Belmonte, qui més?
• L'altra que neda, la .. es diu Ona.
• Ona Carbonell.
• Qui més?
• Aquella que juga a bàdminton.
• Algú recorda el nom?
• (silenci)
• Mireu-me les mans. Heu dit desenes d'esportistes famosos i només us han sortit dues o tres esportistes femenines. Com és això?
• Perquè per la tele només parlen dels homes.

(Cares d'incredulitat i silenci).

Després he posat els 4 minuts d'aquest vídeo.

Tot seguit l'hem debatut com cal i hem parlat de la valentia que va tenir la Katherine per seguir corrent tot i les advertències de l'organització. En aquest moment, quan ha sortit el tema de trencar amb el poder establert, ha sortit una alumna que ha recordat la Rosa Parks.

• Una vegada ens vas explicar el cas d'una dona negra que va seure a davant de l'autobús tot i que en aquella època estava prohibit.
• Sí, la Rosa Parks.
• Torna'ns-ho a explicar...

Reivindicar les heroïnes del passat és un exercici necessari a l'escola que vol encarar el futur amb més justícia i dignitat.