Vador Lladó: "He quedat horroritzat de les bestieses que alguns pares criden en els partits de futbol"

BarcelonaSi avui entres a l'habitació de l'Àlex hi pots trobar de tot. Qualsevol dia trobaré un premi Ondas sota el llit. És molt desendreçat. A més, té l'estranya habilitat de fer-te creure que les coses estan més o menys al seu lloc, però quan obres l'armari o els calaixos, veus que tot és un caos. L'habitació de la Gina està més endreçada, tot i que em sembla que a poc a poc va agafant alguns mal vicis del germà.

El desordre no té solució. L'univers ja té un cert grau d'entropia.

— Cal insistir i tornar a insistir, perquè quan baixes la guàrdia el caos s'escampa fora de l'habitació. També t'he de confessar que com a pare soc una mica tou. Amb qualsevol festa que em facin aconsegueixen que m'oblidi del tema. Ara, hi ha una altra cosa de l'Àlex que no acabo d'entendre.

Quina?

— Com pot ser que es faci el llit tan malament, però tant. Mira que li he ensenyat mil vegades com l'ha de fer, però no hi ha manera. Li veus el llit acabat de fer i penses: "Potser seria millor que l'hagués deixat desfet". El seu llit està millor quan està desfet que després d'intentar fer-lo. És un desastre.

I la Gina, té algun misteri?

— Em resulta inquietant descobrir que en qualsevol moment del dia o de la nit, els cinc dies laborables i els caps de setmana, ja sigui estiu o hivern, sempre hi ha dues o tres peces de roba tirades per terra. No ho puc entendre. Un gest tan senzill com agafar la roba i llençar-la dins del cossi de la roba bruta no acaba d'encaixar en la seva forma d'entendre el món.

Es barallen gaire?

— Tot i que s'estimen, es burxen molt. Més el gran a la petita perquè ja està en la preadolescència i a vegades sembla que la germana petita li faci nosa. Està com enfadat amb el món. S'emprenya quan la germana li fa un petó. Tots dos tenen força caràcter, cosa que està molt bé. Ara, jo porto malament les baralles. Sento com si s'estiguessin traint l'un a l'altre.

Hi intervé?

— Quan es posen molt intensos sí, esclar. Quan hi ha males paraules, quan es comencen a empènyer i no controlen el seu comportament, llavors sí que és un may-day en tota regla. En aquests casos, el millor és fer anar cadascú a la seva habitació, al seu espai, per tal que els ànims vagin baixant de revolucions. Passada una estona, amb més calma, es tracta que cadascú faci l'esforç de posar-se en el lloc de l'altre. I la veritat és que sovint funciona.

Les extraescolars són un altre gran tema.

— Sobre això no tinc cap preferència. Que facin allò que els agrada i els motivi. La Gina ha estat fent patinatge molts anys, ara fa dansa i gimnàstica. L'Àlex estava fent futbol, més per estar amb els amics que per afició i li tocava fer molta banqueta i això, que hi hagi tanta competitivitat, tampoc ho veig clar. Els nens han de jugar tots. I un altre tema són les bestieses que alguns pares criden en els partits. N'he quedat horroritzat. Per sort ara s'ha aficionat a la bicicleta i apuntem cap a aquí.

La roba.

— Doncs no hi ha gaire conflicte, sincerament. La Gina es prepara tota sola la roba que ha de dur l'endemà. El noi és una altra cosa. Prefereix que li prepari jo la roba, se la mira i normalment ja li està bé. No és que no tingui criteri. És més un tema de mandra. Sempre és més fàcil que algú altre et faci les coses.

I les marques?

— Sempre n'hi ha que es posen més de moda a l'institut, però no ens tornem bojos comprant roba cara. L'Àlex erosiona més la roba, especialment les vambes, que no li duren gaire.

Com comenceu el dia?

— Ho tenim força organitzat. El primer d'aixecar-se és el noi, que li agrada ser matiner, ja té la bossa preparada i a dos quarts de vuit marxa tot sol per agafar l'autobús. A la Gina els matins li costen. Té mal despertar. Se li posa el caràcter una mica atapeït i no tinc cap tècnica. Tractar-la amb la millor de les maneres. Després li passa.

Com l'ha canviat la paternitat?

Ser pare m'ha fet reinterpretar la meva vida, del tot. Ara tinc una sola prioritat, ells dos. La seva felicitat és la meva. Visc per ensenyar-los valors, respecte, a ser bones persones, sobretot això. Mai no t'acabes de treure de sobre la sensació de no acabar de ser prou bon pare. Ells són el meu tot.