El joc de taula català que s'ha colat entre els millors del món

BarcelonaFa tan sols uns mesos, Gerard Ribas va aconseguir colar-se en una de les llistes més prestigioses pel que fa a jocs de taula infantils, la que anualment publica l’editorial alemanya Spiel des Jahres. Gràcies al seu joc Isla a la vista!, arribava a una classificació en la qual ja havien debutat uns altres dos jocs de casa nostra, Sherlock –cocreat per Martí Lucas i Josep Izquierdo– i Baobab, de Josep Maria Allué.

Joc cooperatiu i de memòria

Isla a la vista! és el primer joc de Ribas, que va trobar la inspiració en la seva filla gran, la Pepa, poc abans que esclatés la pandèmia de la covid. Era el 2019 i la Pepa tenia dos anys. Ara és la gran de tres germanes. “L’objectiu era intentar crear alguna cosa per jugar amb ella. No tinc clara la seqüència de si volia fer un joc de pirates i després vaig trobar la manera, o si va ser a la inversa”, explica l’autor, que, en comptes de competir, proposa que els infants que hi juguen col·laborin per assolir una fita comuna: trobar el tresor amagat. El tret de sortida té lloc quan un grup de pirates veuen, només un moment, el mapa d'una illa on hi ha un tresor amagat i decideixen anar a buscar-lo. 

Ribas apunta que, en general, els jocs de memòria no són molt vivencials o immersius. Isla a la vista!, en canvi, té unes històries inicials que serveixen per posar els infants en context. Els expliquen que tots ells pertanyen a una companyia de pirates petits que aconsegueixen veure durant uns segons el mapa del tresor d’una companyia de pirates grans. “L’objectiu a partir d’aleshores és intentar trobar el tresor abans que ho facin els pirates grans”, assenyala. La part immersiva s’aconsegueix gràcies als elements amb els quals compta el joc: una ullera de llarga vista amb el qual els infants intenten visualitzar els elements que han vist en el mapa del tresor a les illes que els rodegen, o un canó amb el qual llencen el dau i també ataquen el vaixell dels pirates grans si se’ls creuen durant l’aventura.

Experiència multinivell

“Els infants poden jugar sols, però si hi ha un adult que ho dinamitza serà molt més enriquidor”, destaca Gerard Ribas. A Isla a la vista! cadascú adopta un rol. Una persona mira per la ullera de llarga vista i descriu allò que veu a les illes, que a vegades és més evident, però a vegades menys. Entre tots s’han de posar d’acord per decidir si allò que s’està descrivint també apareixia al mapa de l’illa que han aconseguit veure al principi, per tal d’acostar-se o no. Després se li cedeix l'objecte al següent jugador i així fins que s’aconsegueixen veure els tres o cinc elements (depenent de la dificultat) que hi havia a l’illa del mapa del tresor.

El fet d’haver de desenvolupar diversos rols al llarg de la partida també fa que la canalla pugui jugar amb tres anys o bé amb sis. El joc també compta amb tres nivells de dificultat que, tal com puntualitza Ribas, “en realitat són sis, perquè cada nivell té dos tipus de mapa a triar, un d’il·lustrat, tal com es veu amb la ullera, i un de cartografiat”. Així, els infants més petits només hauran d’identificar tres elements de l’illa del tresor i els més grans, cinc. Al nivell més avançat hi ha set o vuit elements dibuixats, però només s’han de triar cinc, “els altres són per despistar”.

La versatilitat que ofereix el joc permet trobar l’equilibri entre les persones que hi juguen. A la idea dels diferents nivells, hi va contribuir l’Associació Ludo, una associació sense ànim de lucre que aglutina els creadors de jocs de taula de Catalunya i l’estat espanyol. “Un cop creat el joc, el vaig poder provar en una de les seves trobades i allà em van suggerir crear diversos nivells de dificultat per allargar l’edat del públic”, recorda l’autor, que actualment reconeix que la seva tasca creativa l’ha de dur “de forma clandestina, a les nits, mentre la resta de la família dorm”.

Present i futur del sector

A dia d’avui, Isla a la Vista! –que ha venut 7.000 unitats en dos anys arreu d’Europa– no es pot trobar en català, però sí en alemany, anglès, francès, rus i, aviat, en coreà. Abans de conèixer l’editorial Mercurio, que finalment el va publicar, Ribas va contactar amb la gent d’El Pot Petit per veure si el volien editar en català, però es trobaven en ple procés de canvi d’identitat visual i no va poder ser. “Potser quan Mercurio deixi la llicència novament a les meves mans ho intentaré novament amb ells o amb alguna altra editorial”, apunta.

El mercat dels jocs de taula ha anat creixent sobretot d'ençà de la pandèmia, cosa que Ribas associa a dues tendències clau: la de no fer ús de pantalles durant la infància i la de passar temps de qualitat en família. Ribas també opina que, “en general, els jocs de taula són econòmics: amb una despesa de 15 euros pots jugar 25 o 50 vegades”. Com a família, prossegueix, “és molt agraït estar tots al voltant de la taula passant una bona estona” i celebra que hi hagi editorials que estiguin potenciant el joc de taula infantil i que estiguin important jocs que estan molt bé. “Hi ha autors catalans, com Ferran Renalias, Dani Garcia, Guillem Coll o Eugeni Castaño, entre altres, que publiquen molt, i hi ha una cultura del joc de taula força consolidada que encara anirà a més”, pronostica l’autor d’Isla a la vista!, que destaca que, en la part de creació, el sector es troba força masculinitzat i les dones tan sols voregen el 20% dels autors. “Cal que hi hagi més dones creadores”, conclou Gerard Ribas.