"Si el professor és bo aprendrem amb tauleta o sense": comença el curs del setge al mòbil

BarcelonaEl curs comença amb una novetat llargament reivindicada en els últims anys per gran part de les famílies:: la prohibició total dels telèfons mòbils i els rellotges intel·ligents en totes les etapes de l’educació obligatòria, fins i tot quan es vulguin utilitzar amb finalitats pedagògiques. Així ho va anunciar la consellera d’Educació, Esther Niubó, a finals del curs passat. A més, també es preveu limitar progressivament l’ús de les tauletes digitals en l’etapa d’educació infantil (de tres a cinc anys), tot i que es garantirà una “disponibilitat suficient” d’aquests dispositius per a usos puntuals en les altres etapes educatives. Niubó també va anunciar una “restricció progressiva” de l’ús de les pissarres digitals a les aules d’infantil, mentre que aquestes es mantindrien en les etapes superiors. Un setge que, això sí, no s’aplicaria als ordinadors portàtils que es donen als alumnes de l’ESO. Però com ho veu la comunitat educativa?

Navegar a dues bandes

Laia Soriano Costa, mestra de tercer de primària, tutora i coordinadora digital d’una escola pública de Barberà del Vallès, reconeix que la nova normativa sobre l’ús de dispositius digitals ha arribat de manera sobtada i sense una línia clara de continuïtat: “Ens ha agafat una mica per sorpresa, com moltes coses que passen al departament. Fa tres cursos que s’ha invertit molt en tauletes, robòtica, ordinadors i sovint a correcuita, fins i tot en contra de la voluntat del mateix centre, perquè no acabava d’encaixar amb la metodologia, i ara ens diuen que no. Tot això genera desconcert”, lamenta.

Encara que reconeix la necessitat d’abordar la qüestió digital des de l’escola, cal que sigui amb criteri pedagògic i escoltant les veus expertes: “És evident que els infants estan exposats a pantalles fora del centre i que cal una reflexió profunda. L’alfabetització digital ha de passar pels centres, però no es pot fer amb presses ni contradiccions: avui et dotem, demà et retirem la dotació, avui formem docents, demà canviem de criteri. Així no es pot treballar”, reconeix.

També subratlla la importància de tenir en compte l’expertesa dels equips docents i dels especialistes en desenvolupament infantil: “No podem anar navegant entre dues aigües sense escoltar els equips docents i les persones que han estudiat l’impacte de les pantalles en edats primerenques”.

Aquesta mestra de primària defensa un enfocament educatiu més vivencial i menys centrat en el dispositiu com a eina pedagògica, sense obviar l’educació digital. “Apostem per la vivencialitat, però també sabem que és important educar en temes com les fake news, els riscos de les xarxes, la seguretat digital, els drets d’imatge o d’autor. Ara bé, cal fer-ho des d’una perspectiva educativa, no simplement posant pantalles davant dels infants des de petits”, explica Soriano Costa.

Qui valora de forma positiva aquesta nova regulació és Esther Catalán, professora de català de primer i segon d’ESO en una escola pública de Ripollet. Encara que reconeix que hi ha assignatures en què l’ús digital pot tenir sentit, especialment en ciències, en el cas de llengua catalana, considera que les pantalles sovint interfereixen en l’aprenentatge real. “Intento utilitzar els dispositius digitals el mínim possible. Quan han de fer un text en català, ja no escriuen, fan servir la intel·ligència artificial encara que els diguis que no ho facin. I encara que tu estiguis controlant l’ordinador, ells saben obrir altres pantalles en secret i et penses que estan treballant, però en realitat no saps què estan fent”, explica Catalán.

L'impacte de la IA

Segons la professora, la presència constant de les pantalles genera una barrera entre el docent i l’alumnat. “Perds el contacte visual amb els alumnes. La pantalla crea una mena de mur entremig, no saps què estan veient ni què estan fent. I la major part de les vegades puc assegurar que no estan fent feina, sinó xatejant a través de Gmail, o mirant altres coses”, lamenta. Catalán creu que no es tracta de demonitzar les pantalles, però sí de reconèixer que se n’ha fet un ús excessiu: “Els joves ja passen moltes hores al dia amb dispositius. Si a sobre, l’escola –on passen moltes més hores– no és un espai segur i controlat, encara hi estan més exposats. I molts, a la tarda, estan sols a casa sense cap mena de control parental”.

Catalán també assenyala l’impacte de la IA generativa com un nou repte docent, especialment en les tasques escrites: “Ara t’has de passar més temps mirant si el text l'ha escrit el ChatGPT o si és copiat, que no pas corregint de debò. Per això jo demano que ho facin sempre a mà. Escriure a mà té molts beneficis: actives parts del cervell diferents i ajudes al desenvolupament cognitiu. És una experiència d’aprenentatge que no es pot substituir amb el fet de teclejar”, diu la professora.

L'opinió de famílies i alumnes

Per als alumnes de primària i secundària, encara s’ha de veure com afectaran aquestes restriccions durant el nou curs escolar. Ares Cercós, alumna que aquest any comença quart d’ESO en una escola de Barcelona, considera que el fet de no poder treballar amb tauleta segurament farà que la sàpiguen fer servir menys. Tot i això, assegura que, al final, el més important és el professor: “Si és bo, aprendrem, sigui amb tauleta o sense”.

Qui també veu amb bons ulls la decisió del departament d'Educació és Marina Fernández, presidenta d’Adolescència Lliure de Mòbils, entitat que ja havia fet la proposta a la consellera a l’inici del curs anterior. “Celebrem molt aquest pas. No creiem necessari que s’utilitzi un mòbil a l’aula. És un dispositiu personal i familiar, molt difícil de controlar pel que fa a la seguretat, la protecció de dades i la confidencialitat", diu Fernández, que destaca la problemàtica de la “barra lliure digital” i la manca de preparació dels adolescents per gestionar aquests entorns. “Les recomanacions dels professionals experts en neurodesenvolupament apunten els 16 anys l’edat més adequada per accedir a un mòbil. No és només una qüestió d’edat cronològica, sinó de maduresa psicològica per gestionar tot allò a què poden accedir. Per això, l’escola ha d’anar de bracet amb les famílies”, confessa Fernández.

D’altra banda, Fernández també insisteix en el fet que un portàtil escolar mai hauria d’anar a casa. “Ens arriben queixes constants de famílies sobre l’accés a xarxes socials o continguts inapropiats a través dels dispositius escolars. Qualsevol eina tecnològica que es lliuri als centres ha de complir amb garanties màximes de seguretat”, afegeix. A més, des de l’Associació es posa en qüestió la presència d’empreses privades a l’entorn educatiu: “Google, Innovamat o Bingel gestionen perfils d’alumnes amb finalitats comercials. Això no hauria de passar dins l’espai educatiu”.

Finalment, la presidenta d’Adolescència Lliure de Mòbils reclama la creació d’un observatori digital que permeti fer un seguiment i control de totes aquestes noves mesures: “Cal un organisme estable, com ja existeix en altres àmbits, com l’educació afectivosexual o viària. Si no hi ha seguiment ni una comissió d’avaluació, és molt difícil garantir el compliment de les polítiques. La formació digital no pot quedar a discreció de cada centre. Ha d’haver-hi uns mínims comuns per evitar desigualtats entre escoles”, conclou.