Soc l'únic de la classe sense mòbil

BarcelonaNomés ell i un altre company, a qui segurament ja li compraran aquest Nadal, no tenen mòbil a la seva classe de primer d’ESO. Ell en voldria un, però la seva mare ho està endarrerint, sobretot per evitar que accedeixi a les xarxes socials. La mare, la Carme, considera que amb dotze anys el cervell del seu fill encara no és prou madur per "tenir un ordinador a la butxaca". Admet que és dur i dubta si val la pena resistir-s'hi. "Tots els altres tenen mòbil menys jo, sé que ho fas per mi, però et preocupes massa, no soc estúpid, no em passarà tot això que expliquen en els documentals", li diu el seu fill.

Per revertir casos com el seu, un grup de pares i mares del barri del Poblenou de Barcelona es van unir ara fa just un any per endarrerir la compra del primer telèfon intel·ligent fins als setze anys, com també recomana el Col·legi de Metges de Barcelona. A Espanya, segons dades de l'INE, la majoria d’estudiants de secundària (94,8%) tenen telèfon mòbil amb connexió a internet, al qual un 72% accedeix amb només dotze anys, un 51% als onze anys i un 23% abans dels deu anys. El moviment, que es va batejar com a Adolescència Lliure de Mòbil, es va estendre ràpidament per Catalunya i altres punts de l’Estat fins al punt que actualment aplega 25.000 famílies. El moviment va aconseguir visibilitzar un problema que preocupa moltes famílies i posar-lo a l'agenda política.

"S'ha començat a veure un canvi de tendència que encara s'ha d'afermar", asseguren els impulsors. En instituts del Poblenou de Barcelona, com Front Marítim, Marià Espinalt o Montseny, s’han observat, diuen, menys mòbils a primer d’ESO. "Depèn de nosaltres, hem de seguir fent pressió i canviar el relat. No és fàcil, però això ha fet un tomb", assegura Xavi Casanovas, del moviment Adolescència Lliure de Mòbil del Poblenou.

L'escola Gem Mataró, concertada, va engegar el curs passat la campanya DesMÒBILitza't, que també tenia com a objectiu, entre d'altres, endarrerir l'ús del primer mòbil intel·ligent als setze anys. "No hem valorat amb dades si els alumnes que aquest curs estudien primer d'ESO tenen menys mòbils que els del curs passat, el que sí que hem detectat és que hi ha més massa crítica i més famílies preocupades per aquest tema", explica el sotsdirector del centre, Toni del Río.

Les dades indiquen que encara queda molt camí per recórrer, ja que una cosa és el que pensen les famílies i una altra el que fan. Segons les enquestes que ha fet Adolescència Lliure de Mòbil a través de les AFA de més de 1.300 centres educatius catalans, un 62% de les famílies de primària diu que no donaria un telèfon intel·ligent fins als setze anys o més, però la realitat és que més del 80% de les famílies amb fills a secundària ja l’ha donat als dotze anys. "Ens preocupa que un dels motius pel qual ho fan és la pressió social que hi ha sobre els adolescents i les famílies. S’han de donar alternatives perquè el teu fill no sigui l’únic que no té mòbil, ja que no vols que es quedi aïllat. Per això, la mesura estrella és el pacte de famílies: "jo no li dono i tu no li dones, i així ens ajudem mútuament", diu Marina Fernández, presidenta del moviment Adolescència Lliure de Mòbil Catalunya i mare de dos nens. Neuropsicòloga de professió i professora de la Universitat Abat Oliva-CEU, Fernández afegeix que les famílies necessiten "formació" per "acompanyar els seus fills des del coneixement".

La solitud de les famílies

La solitud en aquest camí és el principal problema amb què es troben les famílies. "Costa ser la minoria a qui titllen d'exagerada. A vegades, quan tens tanta pressió, la del teu fill i la social, dubtes de tu mateix, de si ho estàs fent bé o de si val la pena", lamenta la Carme.

La pressió de les famílies i dels centres ha portat el departament d'Educació a regular l’ús del mòbil a les escoles i instituts aquest curs. A les escoles queda totalment prohibit, mentre que a l'ESO els alumnes l'han de tenir apagat excepte si el professor n'autoritza l'ús per fer una tasca educativa. Pel que fa a l'educació postobligatòria (Batxillerat i FP), és el mateix alumnat el responsable de fer-ne un bon ús. "La normativa ha permès que tant els alumnes com nosaltres respirem una mica més tranquils perquè ells ja saben que no el poden fer servir i per al professorat és un aspecte menys a controlar", apunta el sotsdirector de l'escola Gem Mataró. Des d'Adolescència Lliure de Mòbil, però, demanen que la restricció sigui total a secundària i s'elimini l'exempció que permet utilitzar-lo en casos excepcionals o per a un ús "educatiu específic autoritzat".

A l'institut del fill de la Carme, per exemple, es permet portar el mòbil a les colònies, cosa que xoca amb la normativa actual, ja que és horari lectiu. "Jo estic convençuda de la decisió i estic aprofitant aquest temps per acompanyar-lo i educar-lo en la tecnologia, però la societat m'està pràcticament obligant a donar-li el mòbil perquè hi ha instituts que el permeten als patis i a les sortides i professors que el demanen per fer una activitat, i això em desacredita com a mare", diu la Carme.

Les famílies alerten de diferències entre centres educatius. "Hem d’avançar tots junts i no deixar ningú enrere. A l’escola concertada, com que hi ha continuïtat a secundària és més fàcil que hi hagi un pacte de famílies, però a la pública, on es barregen alumnes provinents d’altres centres, és més difícil, per això estem demanant ajuda a l’administració perquè faci una campanya de difusió dels riscos i amb la informació a la mà, que cada família decideixi", sosté Fernández.

Prohibir el mòbil, un fracàs?

Fa tres cursos que l'institut Cal Gravat de Manresa, que és públic, va decidir prohibir el mòbil. Ramon Barlam, professor del centre i membre de l'equip Lacenet que té com a objectiu educar en el bon ús dels mòbils a l'ESO, imparteix l'assignatura de periodisme digital i en moments puntuals deixa fer servir el mòbil ja sigui perquè s'ha de fer una fotografia per il·lustrar una notícia o un vídeo. "La regulació perquè funcioni s'ha de fer amb l'acompanyament de la família i el sistema educatiu", alerta. Barlam assegura que el canvi que hi ha hagut cap a una "consciència antimòbil" té llums i ombres. "Prohibir el mòbil és assumir un fracàs, no hem sigut capaços com a societat d'aprofitar una eina que ha vingut per quedar-se i que té un potencial brutal", lamenta.

Aquest professor apunta que hi ha dos grans reptes pendents. El primer, que els governs "parin els peus a les grans multinacionals" que hi ha darrere de les xarxes socials com Instagram, TikTok, WhatsApp, X... "S'ha d'aturar aquesta publicitat salvatge que es troben els joves a les xarxes perquè puguin fer un ús del mòbil en un entorn segur". I el segon, que les famílies facin un bon acompanyament de l'ús del mòbil fora de l'escola. "A les reunions d'instituts he vist molts pares utilitzar el mòbil, no renunciar-hi durant aquella estona", apunta. "Ens trobem nens que dormen amb el mòbil sota el coixí", afegeix.

Per Nacho Guadix, responsable d'Educació d'Unicef Espanya, és positiu que s'estigui debatent tan obertament l'ús del mòbil. "Fins fa poc molts infants tenien telèfons intel·ligents als deu anys sense cap acompanyament ni supervisió i amb molts adults fent un mal ús del dispositiu", lamenta. Creu que la societat, més que prohibir el mòbil fins a certa edat, ha de treballar en dos aspectes: que l'escola es converteixi en un espai on s'ensenyi a fer un bon ús de la tecnologia i que les famílies facin un bon acompanyament: "Cal veure si el nen té la maduresa necessària i si tu com a pare estàs preparat per acompanyar-lo".

Prohibir les xarxes fins als setze anys

On sí que hi ha unanimitat de les escoles, famílies, professors i experts consultats és a prohibir les xarxes socials fins als setze anys. "No és normal que una nena de dotze anys sàpiga totes les marques de maquillatge", alerta el portaveu d'Unicef. De fet, Austràlia ja ha anunciat la intenció de prohibir per llei l'ús de xarxes socials als menors de setze anys. La iniciativa busca limitar-ne l'impacte negatiu en la salut mental dels joves i permetre a les famílies un control més gran sobre l'accés dels seus fills a les plataformes digitals.

Segons un estudi realitzat per Unicef a una mostra de 51.000 joves de 265 centres educatius d'ESO a Espanya i publicat el 2021, el 98,5% dels adolescents està registrat a alguna xarxa social i gairebé dos de cada tres té més d'un perfil en una mateixa xarxa social: un l'utilitzen per a la família i coneguts i l'altre, per al seu grup d'amics i joves. WhatsApp (95%), YouTube (91%), Instagram (80%) i TikTok (75%) són les xarxes que més usen. Fins i tot el fill de la Carme, que no té mòbil, però a vegades xateja o fa videotrucades amb amics des del mòbil de la seva mare, va aconseguir obrir-se un compte de TikTok sense que els seus pares ho sabessin.

Seguint els passos d'Austràlia, a Espanya el govern ha aprovat un avantprojecte de llei per protegir els menors en l’entorn digital, text que ben aviat entrarà en tràmit parlamentari i que planteja, entre altres aspectes, elevar fins als setze anys l’edat mínima per tenir xarxes socials. La norma introdueix des de canvis al Codi Penal per tipificar nous delictes fins a mesures en l'àmbit sanitari o educatiu, així com limitacions a fabricants i influencers. "El gran repte és que hi hagi eines que confirmin que tens l'edat que dius a l'hora d'accedir a aquestes xarxes", apunta el portaveu d'Unicef, que ha format part del grup d'experts per donar forma a aquesta normativa. Espanya, afegeix, podrà garantir aquest compliment amb les empreses espanyoles, però en la resta haurà de ser la normativa europea la que ho fixi.