Tecnologia

Front comú de les escoles i les famílies per endarrerir el primer mòbil fins als 16 anys

Centenars d'escoles i AFAs estan impulsant una campanya per trencar la pressió social de tenir el primer 'smartphone' amb el canvi de primària a secundària

6 min
Un nen de 12 anys, que fa 1r ESO amb un mòbil, en una imatge d'arxiu

BarcelonaLa Diana Aldea té dues filles de 14 i 11 anys. La gran va tenir el primer mòbil amb 12 anys, quan va fer el salt de primària a l'ESO, per la "pressió social". "Com tots els seus amics en tenien, ella també en volia un", admet la mare. Van acordar una mena de contracte verbal que, a grans trets, consistia en el fet que l'única xarxa social que hi podia tenir era WhatsApp, que els pares podien revisar quan ho consideressin els grups dels quals formava part i que només podia contactar amb gent que coneixia. "Tot i que no pot accedir a aplicacions com YouTube, el control parental que li hem fet no ha estat exhaustiu", reconeix Aldea. L'excés d'hores que ha passat aquest estiu amb el mòbil, en part fruit de l'avorriment, i sobretot la iniciativa que estan duent a terme a l'escola on estudien les dues adolescents, la Gem de Mataró, està fent replantejar a la mare si seguirà els mateixos passos amb la filla petita. "Ella està esperant amb candeletes que arribi l'abril, que és el seu aniversari, per tenir el mòbil".

El centre educatiu ha impulsat aquest curs la campanya DesmÒBILitza't, basada en la iniciativa que va engegar el curs passat l'Escola Sadako de Barcelona juntament amb les famílies dels alumnes i que van batejar amb el nom de Desconnect@'t . La iniciativa té quatre eixos que, per tirar-los endavant, cal el binomi escola-família. El principal és aconseguir endarrerir l'arribada del primer mòbil intel·ligent fins als 16 anys, però també hi ha no utilitzar ni consultar el mòbil dins el recinte escolar, no facilitar l'accés als fills a cap xarxa social abans de les edats recomanades per la Unió Europea (segons la xarxa, oscil·la entre 13 i 16 anys) i fer un ús racional de la tecnologia en l'àmbit familiar. "Als 16 anys la independència i maduresa de l'adolescent no té res a veure amb la dels 10 o 11, que és a l'edat que comencen ara a tenir mòbil. A més, als 16 coincideix amb l'edat que la Unió Europea recomana accedir a les xarxes socials", explica el director de Sadako Jordi Musons.

Fa uns quatre o cinc anys, explica el director, van detectar un descontrol a l'hora d'utilitzar el mòbil i van fer un document per a un bon ús de la tecnologia en l'àmbit familiar. És una mena de contracte entre els fills i els progenitors que és editable per adaptar-lo a les necessitats de cada família i en què es recullen compromisos tant de l'adolescent com dels pares. Al primer se li demana, per exemple, apagar el mòbil de les nou del vespre a les vuit del matí o guardar-lo durant l'horari escolar; als segons, comportar-se online de la mateixa manera com es demana al fill i no penjar cap imatge a les xarxes que no vulgui l'adolescent.

Compromís de bons usos de la tecnologia en família de l'escola Sadako

El curs passat, l'Associació de Famílies d'Alumnes (AFA) i l'escola van decidir fer un pas més i tirar endavant el Desconnect@'t, que també inclou la possibilitat als pares i docents d'incorporar-se a un grup de WhatsApp on es publiquen notícies, recomanacions i estudis científics sobre l'ús de la tecnologia en infants i joves i, de retruc, es dilueix la famosa "pressió social" per tenir el primer aparell. Aquesta unió entre l'escola i les famílies ja ha començat a donar fruits i per primer cop aquest curs només quatre estudiants tenen mòbil a primer d'ESO i els quatre són alumnes nous. "Hem començat a capgirar la situació", explica Musons.

Tot i que el mòbil no es podia fer servir a la classe abans de posar en marxa el programa, molts alumnes el portaven a la motxilla o a la butxaca. "Després de la pandèmia van començar a augmentar molt les peticions per anar al lavabo [era l'excusa per mirar el mòbil] o hi havia alumnes que s'amagaven en un racó a l'hora del pati per mirar-lo", explica el director. Ara els deixen en unes caixes que es guarden a secretaria a l'hora d'entrar i el recuperen quan acaben la jornada escolar. Musons admet que la campanya pot semblar incoherent si es té en compte que a la majoria de centres escolars utilitzen l'ordinador o tauletes (on també es poden fer servir aplicacions), però insisteix que l'objectiu no és prohibir sinó "fer un ús racional de la tecnologia".

Els canvis

La iniciativa de Sadako ja té gairebé 300 adhesions i són moltes les escoles i institucions, com la Fundació Bofill, que l'estan difonent. La Gem de Mataró l'ha començat a desenvolupar aquest curs. De moment, ja s'ha fet una presentació de la campanya als pares i també s'explica als alumnes. "Volem sobretot que les famílies sàpiguen que no estan soles en la gestió de l'ús del mòbil. Volem proporcionar-los recursos i combatre les dificultats obrint un espai amb les preguntes més freqüents", explica la directora, Montse Paradeda: "La nostra intenció és aconseguir que les famílies dels alumnes que ara fan sisè de primària, quan passin a primer d'ESO, no tinguin aquella pressió social de donar-los el primer smarthphone. En cas de necessitat, poden tenir un mòbil que serveixi només per fer trucades".

Els dos últims cursos, el centre ha treballat en un pla estratègic sobre l'ús de les tecnologies i el curs passat va prohibir l'ús dels mòbils a l'escola, tot i que hi havia alumnes que el portaven a la motxilla. Si l'alumne el feia servir, se li requisava i eren les famílies qui l'havien d'anar a recuperar. Aquest curs, directament s'ha optat perquè no es pugui portar tampoc a la motxilla i si algú el necessita per comunicar-se amb la família quan surt de la jornada escolar s'ofereix la possibilitat de guardar-lo al principi de les classes i després recuperar-lo. "L'objectiu és aconseguir canviar les rutines de l'ús del mòbil, que els alumnes siguin conscients que hi ha moments del dia que no cal", apunta la directora. El centre també ha retirat la tauleta que s'introduïa a infantil per començar a treballar la competència digital i l'ha substituït per un reforç de "consciència fonològica". Alhora, s'està treballant per no penjar la cara dels alumnes, tant petits com grans, a les xarxes socials per rebaixar-ne l'exposició pública i preservar-ne la petjada digital.

"Està més que comprovat amb diversos estudis que el nivell d'atenció d'una persona augmenta com més lluny té el mòbil. I, com més atenció, més incrementa l'aprenentatge", explica la mestra, pedagoga i formadora Anna Ramis, autora del llibre De 0 a 3, ¿res de pantalles?, que aplaudeix aquest moviment impulsat per escoles i famílies. Ara bé, també alerta que en aquest canvi s'hauria d'incloure els smartwatches, els rellotges intel·ligents que cada cop porten més adolescents. Per a Ramis, que el primer mòbil arribi als 16 anys no és la clau, sinó què deixes fer a l'adolescent amb el mòbil. "Com més tard millor, això és clar, però el que ens hem de preguntar és si el primer mòbil ha de tenir per exemple dades infinites i tota mena de connectivitat", reflexiona.

Sense normativa

¿Són les escoles i famílies les que han d'impulsar aquest canvi per iniciativa pròpia, o caldria una normativa del departament d'Educació? "S'ha de fer en els dos sentits, tant de dalt cap a baix com de baix cap a dalt, perquè no es xafin les iniciatives que van sortint de les escoles i famílies, però alhora no s'exclogui d'aquests moviments centres que tenen altres fronts oberts, com els d'alta complexitat", apunta Ramis. De moment, el departament d'Educació ja ha deixat clar en diverses ocasions que no prohibirà l'ús del mòbil als instituts. "No soc partidària de prohibir i menys quan parles amb adolescents, perquè les prohibicions en adolescents no solen funcionar gaire", va insistir la setmana passada la consellera d'Educació, Anna Simó. El departament ha optat per fer una enquesta per saber quina és la regulació de cada centre respecte al mòbil (fins a un 60% dels centres ho tenen regulat) i ha encarregat al president del Consell Escolar de Catalunya fer un debat territorial amb tota la comunitat educativa. "És un debat que hem de tenir amb les famílies i els claustres i volem que les famílies siguin conscients de la implicació que té donar un mòbil als fills i que hi ha d'haver un límit".

Per a Lidon Gasull, directora de l'Affac (Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya), prohibir l'ús del mòbil als instituts és perillós perquè assegura que l'adolescent associarà l'ús d'aquest aparell amb l'oci: "Se n'ha de regular l'ús a l'institut, s'ha d'ensenyar a utilitzar-lo i no vincular-lo amb l'oci, perquè aquí és on comencen tots els problemes". Gasull tampoc veu clar que la decisió la prengui cada institut: "No podem deixar que cada centre faci el que vulgui, s'ha d'establir un grup d'experts amb professorat i famílies per veure quina seria la millor de les regulacions, perquè així la puguin seguir tots els centres".

I, enmig del debat, falta mig any per a l'aniversari de la filla petita de la Diana Aldea. De moment, la mare ja li ha plantejat la idea de posposar l'arribada del primer mòbil seguint la iniciativa de l'escola. "La idea no li ha agradat, no ens enganyarem", admet. I afegeix que, ara per ara, no sap quina decisió prendrà.

stats