Núria Castell: "Si la rentadora l'hagués dissenyat una dona totes les rentadores serien de càrrega superior"

Doctora en enginyeria informàtica i exdegana de la Facultat d'Informàtica de la UPC, Núria Castell va ser una de les primeres dones a graduar-se en informàtica a la UAB fa 40 anys. És també impulsora de Dona Digital, plataforma de comunicació independent que treballa per fer front a la bretxa de gènere al sector tecnològic a Catalunya. Parlem amb ella de tecnologia, educació i bretxa de gènere.

Va començar els estudis d'informàtica l'any 1976. Per què va triar la informàtica?

— A una companya d'institut i a mi ens interessaven les matemàtiques, però l'únic referent que teníem si estudiàvem el que llavors s'anomenava ciències exactes era fer de professores d'institut, ni se'ns acudia ser professores d'universitat. I no era una sortida professional que ens acabés de convèncer. Ens va semblar que era massa teòric i volíem alguna cosa més aplicada. En aquell moment, la germana de la meva companya estava fent biologia a la UAB i ens va portar un fullet amb totes les carreres i allà, en un raconet, sortia informàtica. La informació que podíem recollir en aquell moment ja te la pots imaginar... Però vam arribar a la conclusió que informàtica era una manera de treballar temes de raonament, de lògica i de matemàtiques però d'una manera més aplicada i amb altres sortides professionals.

No havíeu tingut accés a la informàtica abans?

— No hi havia cap ordinador enlloc. De fet, no n'hi havia ni a la facultat de ciències on s'impartia informàtica. És com si aprens a cosir i tens fil i agulla però no màquina de cosir. Anàvem una mica així. Jo vaig aprendre a programar amb targetes perforades i amb paper i llapis. Va ser una aposta de futur totalment desconeguda en una època en què els estudis d'informàtica no estaven reconeguts encara com una carrera universitària. L'any 1976, just quan jo començo, es publica al BOE la creació de la titulació de llicenciatura en informàtica i la creació de tres facultats d'informàtica a Espanya: una a Madrid, una a Sant Sebastià i una a Barcelona, amb la peculiaritat que a Barcelona, en lloc de crear-la on s'estaven impartint els estudis, la UAB, s'assigna a la UPC.

Era un entorn molt masculinitzat. Ho continua sent, ara?

— Només a l'Autònoma aquell any vam entrar 400 persones i només 13 érem noies. L'evolució ha sigut curiosa. Anys més tard, després de la creació de la llicenciatura, a la dècada dels 80, el percentatge de noies que es matriculaven a informàtica vorejava el 40%. I ara estem al voltant del 19-20%, ens estem recuperan, perquè el curs 2010-2011, el primer que jo soc degana, només el 6% dels 400 estudiants eren noies.

I a què s'atribueix aquest descens?

— És un descens mundial. No sabem si en els inicis va anar pujant perquè estava de moda i era novetat, i després es va començar a vendre que els ordinadors eren més un tema masculí. Després, l'any 1991, els estudis van canviar de nom i vam passar d'una llicenciatura a una enginyeria i és veritat que les enginyeries sempre han estat més masculinitzades i molta gent atribueix el descens al canvi de nom, però ja venia d'abans. Als EUA sempre s'ha dit Computer Science i Computer Engineering i tenen el mateix problema.

En els inicis les programadores eren dones.

— I dones que van ser amagades, els noms de les quals no es van conèixer fins als anys 80. La paraula en anglès per a ordinador és computer i ve del fet que hi havia equips de dones fent càlculs matemàtics i estadístics i eren les calculadores. I elles, que ja tenien aquesta agilitat mental i operacional, són les que comencen a fer la programació dels ordinadors. I no era una professió menor.

Sorprèn, però, que ara sigui una professió masculinitzada.

— S'ha anat creant una sèrie d'estereotips que costa molt trencar. I una altra cosa, tothom sap què fa una metgessa o una arquitecta, però no què fa una enginyera informàtica.

Com podem trencar la bretxa de gènere en tecnologia?

— Un tema clau és trencar amb els estereotips i la manera de fer-ho és generar molts referents que visibilitzin que hi ha dones que fan feines molt interessants i transversals. Moltes accions es feien als instituts i en el batxillerat, però és massa tard, ja han triat, i ara estem anant a primària. Perquè ja se sap que els estereotips i la distinció entre si és una feina d'homes o de dones ja es fa als 5-6 anys. Com més amunt vagis, més costarà, llavors s'ha d'anar a generar referents a la primària i si podem anar a l'escola bressol, doncs millor. Des de Dona Digital també visibilitzem estudiants universitàries. Si tens 15 anys et pot emmirallar més fàcilment en una noia de 20 que en una senyora de 60.

Per què ens han fet creure que no som bones en matemàtiques?

— Hi ha una manca d'autoestima. Un estudi fet pel grup de gènere de la UOC va confirmar que els nois es veuen millor que les notes que obtenen i les noies, pitjor. Hi ha una manca de confiança. Hi ha una professora de la UPC, Núria Salán Ballesteros, que sempre diu que si en una taula on hi ha nens i nenes poses al mig un tornavís, l'agafarà primer un nen. Si a la taula només hi ha nenes, la primera a agafar-lo serà una nena. A vegades hi ha accions que s'han de fer en petit comitè per generar una zona de confort.

Què aporten les dones a la informàtica i la tecnologia?

— Aporten la visió del 50% de la població. Sempre dic que si la rentadora l'hagués dissenyat una dona totes les rentadores serien de càrrega superior. I el tema dels cinturons de seguretat encara no està resolt, s'han dissenyat amb maniquins que representaven un model masculí d'una determinada alçada. I en el cas del software, el mateix. Quan tu fas aplicacions i dissenyes has de veure a quina població et dirigeixes. Si tens un equip mixt, coses que no pensa un, ho pensa una altra, i si és intercultural, millor. És important que hi hagi la visió de tothom perquè els dissenys tinguin presents totes les possibilitats de qui serà l'usuari d'aquella aplicació.

Quin ha de ser el paper de la tecnologia a l'escola?

— Prohibir la tecnologia a l'escola em sembla malament perquè vivim en un entorn tecnològic. I amb la intel·ligència artificial és molt important treballar l'esperit crític del jovent. Que no tinguin ordinador a primària ja m'està bé. El raonament computacional es pot fer amb paper, però es pot fer servir en alguna sessió puntual. La tecnologia no és ni bona ni dolenta, l'hem de saber utilitzar i, per descomptat, en la mesura adequada en funció de l'edat.