Les vocacions científiques, des de ben petites

Al llarg de la història de l'últim segle, centenars de dones científiques han caigut al pou de l’oblit i el silenci, tot i les importants aportacions al món de la recerca, la ciència i la tecnologia que han impulsat. La medalla del reconeixement social i el prestigi ha recaigut, majoritàriament, en els homes. Els estereotips de gènere i la falta de referents femenins en professions tècniques frenen l’accés, encara avui en dia, de les noies als estudis anomenats STEM (de les seves sigles en anglès: ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). La societat i l’educació tenen, per tant, un gran repte a les seves mans per revertir la situació. La conclusió principal de tots els experts consultats coincideix: les vocacions científiques s’han de despertar des de ben petites, especialment al voltant dels 10 anys, quan l'autoconstrucció personal i la visió del món ja són sòlides. 

Les dades parlen per si soles. Només el 28% dels investigadors del món i el 35% dels estudiants de carreres STEM són dones. La mitjana europea de dones investigadores està en el 33% i la proporció de doctores en àmbits STEM a la UE és del 37,1%. A Catalunya, únicament el 20% dels catedràtics i el 21% dels càrrecs directius de centres CERCA són dones. 

La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), que fomenta les vocacions cientificotècniques de la joventut, i especialment entre les noies, vol fer evident una realitat que encara avui és palpable: “Des de petites les nenes s’autodescarten per ser matemàtiques, físiques o enginyeres, una limitació que es preveu que s’anirà accentuant per temes de conciliació, quan es facin grans”. Per a l'11 de febrer, Dia Internacional de les Dones i les Nenes a la Ciència, l’entitat ha organitzat les xerrades #100tífiques, en modalitat virtual i presencial, en diferents centres educatius perquè l’alumnat conegui, de prop, el dia a dia de les científiques. L’any passat van comptar amb la col·laboració de la Universitat de Vic i amb la participació de més de 450 científiques. Segons la directora del departament de biociències de la Facultat de Ciències i Tecnologia de la UVic-UCC, Malu Calle, encara seguim transmetent els mateixos rols de gènere de generació en generació, “tot i que hem avançat molt i hi ha moltes iniciatives per reforçar l’empoderament de la dona”. “Ho veig sovint a les classes a la universitat, en què intervenen més els nois que les noies –exposa–. Segurament tenen por de fer alguna pregunta absurda i quedar malament o, al contrari, tenen por a destacar massa i quedar com a empollones. Aquest patró també es repeteix als congressos científics”, lamenta. “Cal potenciar la seguretat en les nenes des de ben petites. I no educar-les per agradar i a ells per triomfar”, proposa Calle. 

Àlex Rocas, degà del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres, conegut com el col·legi professional dels docents, considera clau la coeducació per lluitar contra els estereotips i els prejudicis de gènere, a l’hora de despertar les vocacions científiques. “Una condició necessària, no suficient, és que l’alumnat se senti atret per les disciplines escolars científiques, amb professors especialitzats i motivats, i que hi hagi vivències experiencials, sobretot, dels 10 als 14 anys, quan es formen les primeres vocacions". És l’etapa, diu, en què l’alumnat s’està autoconeixent –construint la seva personalitat– i comença a tenir clar el seu lloc al món. “És fonamental transmetre la idea que són capaços i podran estudiar allò que els agrada, trencant prejudicis, tant les STEM en les noies com l’educació infantil o les ciències de la salut per als nois, en què també hi ha un biaix de gènere”. En aquest sentit, el degà afirma que “cal superar la percepció estesa de la ciència com a dura i descoratjadora i evitar experiències negatives entre l’alumnat, que actuaran de barreres en el futur”. “La motivació s’ha d’acompanyar d’un nivell de formació del professorat profund tant en coneixement com en didàctica”, puntualitza. 

Informàtica, amb sortida laboral

Des de l’Institut Tecnològic de Barcelona, la coordinadora pedagògica, Montse Madridejos, té clar que “encara cal despertar les vocacions tecnològiques entre les noies i que tinguin referents pròxims i tangibles”; una bona manera de combatre aquests estereotips de gènere, en ocasions en l’àmbit familiar, opina. El centre ofereix, entre altres estudis, el cicle de formació professional mitjà i superior d’informàtica. “Per cada classe amb 30 nois, tenim 3 noies, un 10%; una incidència molt baixa. Això sí, són unes alumnes molt motivades”. Madridejos, enginyera informàtica amb 25 anys de trajectòria laboral, recorda que a la facultat, en la seva època, les dones eren minoria i hi havia sexisme. “Però com jo tenia molt clar el que volia fer, no m’afectava. Ara, hi ha noies que els impacta estar sempre envoltades de tants nois i certs comentaris. És cert que hem avançat força, però encara hi ha molta feina a fer i posar-nos més les ulleres liles i tenir una mirada més crítica”, proposa. Madridejos destaca que estudis tecnològics com la FP d’informàtica són una porta directa al mercat laboral. “Totes les empreses necessiten programació, és essencial arreu. Surten ben preparats i se’ls rifen. A més, cobren un bon sou”, destaca, amb orgull. 

Lligat amb el món laboral, Rocas considera que “cal posar en valor totes les competències i habilitats que aporten les disciplines cientificotecnològiques com el treball en equip, la investigació, l’assaig-error, el treball de camp, comprovar les dades, la cooperació, la comunicació... A l’hora de buscar feina o ja treballant els seran molt útils i els aportaran una mirada més àmplia”, conclou.