Quan els mestres compren i promocionen joguines a plataformes deslocalitzades
BanyolesDes que les grans plataformes asiàtiques han irromput en el mercat europeu venent directament al consumidor final, molts petits negocis locals, tan físics com en línia, ho passem malament. El mercat és així, i cada persona és lliure de decidir on compra.
Què passa quan això es fa amb diners públics?
Què s’ha de fer si els educadors i els mestres adquireixen materials en aquestes plataformes, i fins i tot les promocionen a les seves xarxes socials cobrant comissions per fer-ho? Sense debat previ ni revisió, socialment i potser també per part de l’administració, s’ha acceptat aquesta pràctica encara que sigui del tot contradictòria. Si considerem que els materials acompanyen processos d’aprenentatge, assumim que ensenyen i fan més del que pensem.
Coherència educativa i responsabilitat social i mediambiental
Hem fet visites a centres on veiem als passadissos caixes i bosses amb logotips d’aquestes plataformes i pensem que val la pena reflexionar-hi. Les escoles que gestionen diners públics haurien d’estar obligades a comprar a negocis locals. Les joguines i els materials didàctics no poden venir de l’altra punta del món quan l’objectiu és educar en consciència, proximitat i respecte. ¿Quin cost mediambiental té que una compra de quinze euros vingui de la Xina? Algunes mestres argumenten que els negocis locals també compren productes fabricats a l’Àsia, i és cert que el món està interconnectat. Però hi ha diferències fonamentals que cal entendre.
El valor de comprar amb criteri
Quan les compres es fan en una botiga local, aquesta s’ha proveït d’un distribuïdor que omple contenidors sencers, per tant, el cost per al medi ambient és incomparable. Tant el distribuïdor com la botiga, paguen impostos que es queden aquí i que són els que financen l’educació, la sanitat i els serveis públics que sostenen la nostra societat. També estan obligades a verificar la traçabilitat i la seguretat dels productes, garantint que compleixen amb la normativa europea i que la seva fabricació respecta condicions laborals dignes. Darrere d’aquestes empreses hi ha persones contractades que viuen i contribueixen a l’economia local. Cada compra és un acte que té conseqüències de futur importants.
Educar també és consumir amb coherència
Els materials educatius transmeten missatges. I no pot ser que aquelles persones que eduquen els infants validin, aprovin i ensenyin als infants un model de consum desconnectat, sense responsabilitat ni coherència amb els valors educatius, és l’antítesi de l’educació que volem construir: una que posa la vida, la coherència i la comunitat al centre.
Que el col·lectiu de l’educació faci compres deslocalitzades posa de manifest dues coses importants, la primera és que darrere hi ha una intenció educativa d’oferir materials didàctics als infants i això és molt positiu i gens nou. Els i les mestres a Catalunya tenen una cultura i un coneixement que s’ha anat construint durant dècades.
En segon lloc, queda palès que hi ha una responsabilitat política que passa primer de tot per posar l’educació com una prioritat, i ens preguntem, ¿aquestes compres es farien si les escoles estiguessin ben proveïdes amb el material que necessiten? Mentrestant, tot i que els pressupostos per material es quedin curts, no es pot justificar comprar a qualsevol lloc ni permetre que professionals de l’educació cobrin comissions i facin publicitat.
Potser és el moment d’obrir un debat serè i profund sobre què vol dir educar amb coherència, també en el consum. Perquè cada decisió que prenem com a adults, com a mestres, famílies o institucions, és, al cap i a la fi, una lliçó que els infants aprenen sense paraules.
