Baralles entre germans, el que no havia vist venir

BarcelonaQue els meus fills es barallessin tota l’estona no ho havia vist venir. Penseu que jo soc filla única i, esclar, no tenia ni idea que això seria una constant de la relació entre germans. A casa nostra sempre se senten crits i sempre hi ha algú que li diu “Paraaaaa” a l’altre. Ja us imagineu que en ser quatre nois quasi sempre juguen de manera brusca, sempre s’estan estomacant i el que comença com un joc sovint acaba en un gran drama. Que potser hi ha germans que juguen tranquil·lament als escacs tota la tarda? O fan receptes amb la il·lusió de ser els nous germans Roca? Doncs els meus no. Els meus discuteixen, s’enfaden i es diuen de tot. I això dels germans sempre és així?, vaig preguntar completament ingènua a la gent que té germans. Sí, sempre és així.

Fill 1. L’Instigador. El meu fill gran és el més intens perquè és qui més ha patit les meves inseguretats. De petit el tocava tota l’estona per saber si respirava i ara que és gran m'adono que amb ell potser he estat més exigent que amb la resta. Diria que li vaig traslladar els meus nervis. Ell es queixa i es compara amb els altres perquè considera que l’esbronco sempre més i a vegades té raó. Però és que mai para. És qui pensa tots els insults i sobrenoms i qui tot el dia maquina quina pot ser la següent acció que destaroti la pau familiar.

Fill 2. El pacífic. Per sort, el fill 2 és molt tranquil i mai es posa en res. Ser el mitjà és una mica com estar en terra de ningú i ell s’ha adaptat molt bé a aquest rol. Que també remuga i és molt feréstec, però com a mínim és més silenciós. Crec que en una empresa és valuós contractar algú amb molts germans, perquè desenvolupen unes habilitats de gestió de conflictes, paciència i pell poc fina que són brutals.

Fill 3. Qui tira la pedra. Mai ha fet res i mai res és culpa seva. Quan tots sabem perfectament que sí que ha estat ell. Té sempre un grapat excuses perfectes per escapolir-se de qualsevol responsabilitat i sempre intenta fer pinya amb els dos grans en contra del petit. És especialista a tirar la pedra i amagar la mà però també és qui més plans familiars proposa per fer coses tots junts.

Fill 4. El consentit. Reconec que amb el petit m’he relaxat. Ja m’ha enxampat més gran i amb menys energia. Això genera molts retrets i que tota la resta l’acusin de ser el mimat. Té especial predilecció per burxar al fill 3 i esclar, en ser el petit sempre acaba rebent. La resta de germans no paren de dir “Aquest nen fa el que vol” o “A mi ja m’hauries castigat” o “Arribo a fer això jo i no surto en un any”. El fill 4 plora més i és més queixós però ja hem vist que és un paperet que fa per semblar més petit del que toca i mantenir els privilegis. El tenim clissat.

Els meus fills s’han barallat molt i es comparen tota l’estona. “Aquest mai fa el seu encàrrec”, “Aquell porta tot el dia estirat”, “Soc un esclau” o el temut “Esclar, perquè a mi m’estimes menys”. Entre la gelosia, les comparacions, les presses de bon matí i el cansament del vespre, entenc que no tot pot anar com una seda i que les baralles són part del dia a dia. Ara ja gairebé ni m’immuto i noto que si jo estic més tranquil·la ells també.

Per posar llum a la foscor us he de dir que ara que són més grans les disputes han anat a la baixa i comencen a fer plans plegats. S’esperen a ser-hi tots per seguir veient una sèrie, comparteixen partides a la Play i van junts a jugar a pàdel. Tenen fins i tot un grup de WhatsApp de germans en què no hi som nosaltres i on suposo que comparteixen infinitat de stickers meus. Però això m’agrada. M’agraden molt les complicitats que estan creant i espero que el dia de demà a banda de ser germans... també siguin bons amics.