Els meus fills no llegeixen

BarcelonaEls meus fills no llegeixen i he intentat no ofuscar-m'hi. Sempre penso que hi haurà un dia o un llibre que els canviarà el xip i, de sobte, voldran llegir. Té raó la Maria Pombo quan ens va dir que hem d’assumir que hi ha gent a qui no li agrada llegir. Però il·lusa de mi m’havia empassat aquella llegenda del “si tu llegeixes, ells llegeixen” i per desgràcia a casa nostra aquest mantra no funciona. Si estenc la roba ningú surt al pati, si algú para taula doncs la para sol i si jo estic llegint una novel·la els meus fills miren una sèrie.

Els meus fills no llegeixen (de moment, eh?, no perdo l’esperança) però els meus alumnes, sí. Fa anys que culpem les pantalles i etiquetem els joves de ser poc lectors com si a la nostra època estiguéssim tots asseguts a l’hora del pati llegint l’Eneida. S’ha d’assumir que la lectura és una afició força minoritària siguis “boomer” o “generació Z” i llegir en català és gairebé una gesta. A més, us diré una cosa forta: hi ha dies que veig més llibres entre els meus alumnes que no pas entre el claustre. És veritat que tenim poc temps, que a les nits ens cauen les parpelles i a vegades hi ha llibres que no ens enganxen i els deixem agafant pols durant mesos a la pila de la tauleta de nit. Anem curts de temps, sí, però també de calma. I sense calma és impossible entrar dins d’una bona història.

Molts joves sí que llegeixen i mira que els ho posem difícil. Poques biblioteques escolars, pocs prescriptors entre el seu entorn i missatges del tipus “si llegeixes faràs menys faltes”. Això destrempa qualsevol. Els que som lectors, famílies i educadors, ens hem de plantejar el màrqueting que estem fent de la lectura i fer-la més seductora. I això que quan els fills són petits comencem motivadíssims i cau un conte gairebé cada nit. Però a mesura que els anys van passant ho deixem una mica de banda i ens carreguem la màgia que té llegir en veu alta.

'Bookstagramers'

I malgrat aquest panorama, els joves sí que llegeixen i a més tenim la gran sort que molts ho comparteixen. Des d’aquí vull aprofitar per donar visibilitat a tots els lletraferits que no només són grans lectors sinó que, a sobre, ens ho expliquen a les seves xarxes socials. Escriuen ressenyes, fan vídeos i ens recomanen lectures per sortir d’una aturada lectora o per llegir els dies de pluja. Dediquen hores a gravar, editar, posar veu en off, fer miniatures i mil efectes per aconseguir una peça tan atractiva com sigui possible i encomanar-nos les ganes de llegir. No hi guanyen res perquè és molt difícil o directament impossible arribar a monetitzar un vídeo que parla de llibres i més si el fan en català. Però els és igual. Segueixen publicant de manera generosa i en tenen prou amb un petit reconeixent en forma de comentari quan algú els diu “gràcies a tu he tornat a llegir” o “moltes gràcies, m’ha encantat”.

És evident que qui parla de llibres ho fa per militància literària i lingüística, sense cap aspiració a fer-se famós o fer el salt a un mitjà de comunicació. I em sap greu veure com aquesta tasca de pic i pala que es fa a “bookstagram” sovint es menysté o no es valora com toca. Queda clar que a l’hora de treballar a “la nostra” busquen cares conegudes i amb moltíssims seguidors i, per tant, això és incompatible amb els creadors que han prioritzat la nostra llengua. Només espero que aquest panorama tan aspre no els faci enrere i que tots els joves que omplen de llibres les nostres pantalles se segueixin encomanant les ganes de sortir corrents a la nostra llibreria de confiança.

També deia la Maria Pombo que llegir no et fa millor persona i té tota la raó. Tant de bo, eh? Us ho imagineu? Llegeix aquesta trilogia i et convalidem el Nobel de la pau. No et fa millor persona, però sí que et fa més empàtic, més obert, més tolerant, més crític, més creatiu i sobretot et fa més feliç. Els meus fills no llegeixen, però em seguiré esforçant perquè algun dia ho facin.