Com prevenir l’addicció a les pantalles?

BarcelonaHi ha adolescents que utilitzen les xarxes socials o els videojocs per no sentir-se sols o com a estratègia per afrontar les emocions negatives. De vegades, això els condueix a convertir-se en addictes a les pantalles.

Què comporta aquesta addicció?

Segons Josep Lluís Matalí, cap de psicologia i coordinador de la unitat de conductes addictives del servei de psiquiatria i psicologia infantil i juvenil de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, el primer que comporta és un impacte en la funcionalitat habitual. “En el cas acadèmic, comencen a baixar notes i s’absenten de classe sobretot a les primeres hores del matí perquè fan ús de la xarxa durant tota la nit”. En segon lloc, s’altera la convivència familiar, que es tradueix en menys temps de convivència, i, per últim, hi ha un detriment en les relacions interpersonals entre iguals. En els casos més greus, n’hi ha que s’aïllen fins i tot de la família. “El gran factor de risc per a una addicció és la soledat”.

Com la podem prevenir?

“Per començar, cal intentar preservar els infants i joves dels telèfons mòbils fins a una edat pertinent. ¿Cal que en tinguin abans dels dotze anys?”, es pregunta Matalí, que també explica que no els podem donar un telèfon i pensar que el sabran utilitzar. “No veiem que hi ha tot un món dins de l’aparell i pensem que el nostre fill tindrà una intel·ligència superior amb una capacitat de discriminació que farà que si, per exemple, li apareix una pàgina pornogràfica, la tancarà”. Al seu parer, un altre factor protector davant aquesta addicció és esperonar-los a fer activitats en comunitat, com ara la pràctica d’algun esport. “A més, caldria que els ajudéssim a crear unes relacions d’amistat més sòlides i menys instrumentals. Ara només en construeixen d’immediates però efímeres, reflex del que consumeixen a les xarxes”.

Com podem establir límits per evitar que determinats usos es converteixin en una addicció?

“És imprescindible acompanyar i capacitar els adolescents en competències digitals perquè sols no se’n sortiran”, assenyala Matalí. Així, els joves podran prevenir aspectes com ara la comparació social negativa associada a tot el que veuen a les xarxes socials i que pot desencadenar situacions perilloses, ja que les xarxes s’acaben convertint en “amplificadors de malestars” que van més enllà de l’addicció d’estar constantment connectats. Matalí també considera que hi ha d'haver un marc normatiu. “Sento discursos que diuen que el marc normatiu ha d'anar cap als adolescents, però crec que també ha d'anar cap a les empreses tecnològiques, que són les que realment fan els algoritmes”.

Hi ha perfils amb més tendència a caure en aquesta addicció?

“En general, més temps de connexió vol dir més probabilitat de problemes mentals i addictius”. Tot i això, Matalí explica que molts dels joves que presenten un quadre addictiu també tenen altres dificultats: tenen un patró més inhibit, més tímid, amb dificultats en l’esfera interpersonal i utilitzen les tecnologies com un mitjà per relacionar-se amb el món. “Se senten més segurs, però aquest mitjà se’ls acaba menjant”. Matalí afegeix que, en aquest cas, també s’hi poden trobar els infants o joves més vulnerables, ja sigui perquè tenen antecedents familiars addictius o mentals o perquè han viscut alguna situació que no han sabut afrontar. “Les aplicacions tenen uns algoritmes que toquen molt la zona de reforç cerebral que genera aquesta vulnerabilitat a l’addicció”. Per altra banda, també apunta que entre els joves més vulnerables a convertir-se en addictes a les pantalles n’hi ha amb patologies prèvies depressives, ansioses, obsessives o amb TDAH.

Si la prevenció arriba tard, com podem ajudar-los a desenganxar-se’n?

“Si tens la sensació que la situació et sobrepassa perquè li prens el mòbil al teu fill i es posa violent, que les notes comencen a baixar, que no reacciona i cada cop està més aïllat, consulta un especialista. Com més aviat el consultis, més fàcil serà solucionar aquest problema”. En aquests casos, Matalí aposta per un diagnòstic referencial que permeti diferenciar, per exemple, entre un “mal d’amors” o l’inici d’un quadre addictiu. “És més important entendre que actuar. I l’objectiu final del tractament és aconseguir l’autoregulació”.