Joan Pera: "Preparava les funcions de final de curs amb el Mainat”

Joan Pera és un actor i doblador nascut a Mataró de llarga trajectòria professional. Actualment, el podem veure al docu-reality d’humor del 3Cat Vuit coses a fer abans de morir i fins al 26 d’octubre, al Teatre Condal a la comèdia Un sogre de lloguer.

L'actor Joan Pera va estudiar al col·legi Maristes Valldemia a Mataró, on tenia de company de taula a Josep Maria Mainat. “M’agradava molt l’escola perquè em deixaven fer una mica el que volia. Jo estudiava, però el que més m'agradava era actuar. Jo preparava les funcions de final de curs, a vegades amb el Mainat”, explica l'actor. Li pregunto si van actuar junts. “Un final de curs vam fer El mercader de Venècia, i un altre, La muerte de Julio César”, recorda.

Els actors tenen fama de tímids. “A classe ja m'agradava sortir a escena, explicar els reis visigots o la història sagrada, el que fos, perquè d'alguna manera eres com el protagonista”, explica Pera. D’on venia aquesta passió? “En una època com aquella, de pura postguerra, on tot era molt gris i molt tètric, aquell món de teatre, de llum, de focus, de decorats... em deixava meravellat”, confessa.

Després d’escola, al teatre. “Primer anava a casa i mirava d'ajudar amb el que de vegades em demanaven. Però a la mínima que podia m’escapava i anava corrents al teatre. De més petit havia fet una mica d'esport, però no m'atreia tant. Als deu anys vaig començar a sortir a escena. A la Sala Cabanyes, de Mataró, hi havia una sala més petita pels que començàvem, que es deia La Saleta, i allà vaig fer el primer paper”, explica Joan Pera.

La mare tenia una botiga de comestibles, una fruiteria. “Treballaven molt els pares, i els meus germans també. Jo era el petit de cinc germans, i per això em van deixar estudiar”. I el pare? “El meu pare tenia una discapacitat física i treballava amb la mare a la fruiteria”, diu l'actor.

El record més preuat

De petit quan li preguntaven què volia ser de gran no deia actor. “Deia altres coses, perquè allò no era un ofici ni res, era una afició, una cosa que m'agradava molt. A casa no teníem gaires diners per estudiar. Recordo que la mare una vegada em va dir: «Podries fer de sastre». Sempre et buscaven oficis per fer”, explica Joan Pera. Però va estudiar. “El professor va dir als pares: «Aquest noi podria estudiar». I els meus pares llavors van fer el sacrifici i em vaig posar a estudiar lletres quan tothom estudiava ciències. I després vaig començar dret, però ja era igual perquè ja vaig buscar la manera de fer teatre a la universitat i on fos”, detalla l'actor.

El record d’infantesa més preuat que té és en un teatre. “El dia que la meva mare em va portar al teatre a Barcelona. Tenia 12 anys i vivia a Mataró, per tant, anar a Barcelona ja era com una aventura. I vaig veure aquell teatre gran, professional... Estava tan meravellat que li vaig dir a la meva mare: «Jo de gran vull fer això». I la meva mare em va dir: «No ho podràs fer perquè això no és un ofici, no t'hi guanyaràs la vida»”, recorda Pera. Però va debutar, precisament, en aquell teatre, el Calderón. “Uns sis anys després, a Prohibido suicidarse en primavera. La gent em va aplaudir el mutis. Això, per un nano de 17, 18 anys va ser impactant. Jo em vaig pensar que d'allà aniria a Hollywood. Encara estic esperant la trucada, eh? Però va ser molt bonic”, segueix explicant l'actor.

I ja no va parar d’actuar. “Mai em vaig pensar que em guanyaria la vida amb això. És més, durant una temporada, quan estudiava, vaig donar classes als més petits, com tots els nanos d'aquella època, i així et guanyaves una mica la vida. El que passa és que llavors vaig començar a sortir a la tele. Jo havia començat a guanyar algun dineret fent ràdio a Ràdio Barcelona. I després amb la tele doncs ja anaves guanyant més”, reconeix.