Quan els cosins fan de germans

BarcelonaAquest cap de setmana la Mada es troba a càrrec dels seus nebots Vera i Ibai, de nou i sis anys, respectivament. La seva cunyada i mare de les criatures està preparant unes oposicions, per la qual cosa aprofita el matí de dissabte per estudiar a la biblioteca Ignasi Iglesias-Can Fabra, a Sant Andreu, mentre ella passeja pel barri amb els dos infants i amb l’Ona, la seva filla, de set anys. Al migdia, les criatures i els seus pares es reuniran tots a casa de la Mada per dinar. I és que, tot i que viuen en barris diferents i que cada cosí compta amb una xarxa d’amics diferents, totes dues famílies intenten veure’s sovint. “Anem alternant els dinars de dissabte entre casa nostra i casa seva”, explica la Mada, que destaca com tots tres infants són els que més gaudeixen de la vetllada.

De tant en tant també es fan de cangurs amb la canalla. “Així, els pares i mares podem gaudir de temps lliure quan ho necessitem o quan ens ve de gust fer una escapadeta sense criatures”, apunta. Es tracta de moments que la Mada considera ideals per enriquir la seva relació i fer coses diferents, “però també per conèixer altres rutines i maneres de fer, i perquè entenguin que a cada família pot haver-hi costums i normes diferents”. A l’estiu, la família de la Mada fa temporada amb la caravana al càmping i allà, alguna vegada, l’Ona rep la visita dels seus cosins. “Estar-nos tots allà, dormint junts i jugant i voltant pel càmping en semillibertat és tota una aventura!”, subratlla. La Mada i el seu germà –pare de la Vera i l’Ibai– són de Cantàbria, així que durant l’època estival també aprofiten per anar a veure la família. “Allà hi resideix el nostre altre germà i els nostres nebots David i Regina i, tot i que no ens veiem tant com ells voldrien, quan coincideixen tots cinc cosins és la bomba”, explica.

Un vincle genuí

Els cosins solen ser els primers iguals fora del nucli familiar amb qui un infant es relaciona de manera regular. La psicòloga Silvia Guillamón apunta que “comparteixen un entorn cultural i familiar comú –normes, valors, rituals i humor– i es vinculen sovint en espais segurs, supervisats per adults de confiança, com ara els avis comuns”. Aquest context, prossegueix la també directora del centre l’Arbre de psicologia, “genera un vincle basat en la proximitat i la confiança implícita del mateix clan familiar, fet que fa que la relació s’assembli molt a una amistat primerenca”.

Per a Guillamón, el que fa genuí aquest vincle, en comparació amb altres com els germans o els amics, és precisament la seva posició intermèdia. A diferència dels germans, apunta, “no hi ha una convivència constant ni rols tan marcats, cosa que redueix la rivalitat i la intensitat emocional”. I, a diferència dels amics, destaca, comparteixen un marc familiar i de valors comú: “Així, els cosins combinen la intimitat pròpia del vincle familiar amb la llibertat de les relacions escollides, i això dona lloc a vincles menys jeràrquics que els fraternals i més estables que moltes amistats infantils”.

Suport emocional segur

La relació amb els cosins pot ser molt enriquidora per a un infant. Primer, perquè ofereixen un suport emocional segur. Després, afegeix Guillamón, perquè “creen espais de joc rics i variats”, en els quals jugar junts “ajuda a desenvolupar la creativitat, el llenguatge i la capacitat de gestionar emocions”. A més, esdevenen “un primer escenari de socialització”, on els infants aprenen a negociar, compartir i resoldre petits conflictes dins d’un entorn familiar segur. I, sovint, puntualitza, els cosins més grans “serveixen de referents accessibles”. En qualsevol cas, la psicòloga apunta que el fet de tenir cosins o no tenir-ne no és determinant en la vida dels més petits, però sí que pot influir. La relació amb els cosins, assenyala, “pot modular el desenvolupament social, emocional i identitari”. Tot i això, matisa, un infant “pot créixer feliç i plenament desenvolupat sense cosins, sempre que compti amb altres figures de pertinença i suport”.

A mesura que creixen, els cosins poden esdevenir, tanmateix, un suport essencial. I és que, a parer de la directora de l’Arbre, “no estan subjectes als rols rígids dels germans, coneixen el context familiar però des d’una perspectiva diferent, i poden oferir consells menys condicionats per la dinàmica de la família nuclear”. Es tracta de parents, alhora, que en l’adolescència i l’adultesa, sovint actuen com a confidents en temes de parella, estudis, feina o moments vitals delicats. “Molts adults –subratlla Guillamón– expliquen que els cosins funcionen com a pont, i ajuden a mantenir viva la connexió i la identitat familiar”.

Relació menys freqüent, però no afeblida

Tot i les bonances de la relació entre cosins durant la infància, la relació entre cosins ha experimentat una transformació profunda en les últimes dècades. Xavier Roigé, professor d’antropologia social a la UB, explica que, durant bona part del segle XX, especialment en societats mediterrànies, els caps de setmana i les festes familiars reunien de manera gairebé ritualitzada tota la família extensa. “Espais com casa dels avis, els dinars dominicals, les celebracions religioses o populars –prossegueix Roigé– funcionaven com un punt de trobada natural on els infants convivien hores i hores amb els seus cosins.” Per això, destaca, molts adults recorden els cosins “com els primers amics, els companys de jocs, d’aventures i de secrets compartits”. Era una relació, apunta, “que naixia de la quotidianitat i de la proximitat física, no d’una decisió conscient”.

Avui, però, el context social ha canviat: les famílies són més reduïdes i la mobilitat geogràfica ha augmentat, per la qual cosa és habitual que els germans visquin en ciutats diferents, o fins i tot en països diferents. A això, s’hi suma la intensificació de les activitats extraescolars, que ocupen bona part del temps lliure dels infants i redueixen les trobades espontànies. Tot plegat, apunta Roigé, fa que la relació entre cosins “sigui menys freqüent i, en molts casos, menys central en la vida quotidiana dels nens”. Això no significa que el vincle s’hagi afeblit, remarca el professor d’antropologia social, per a qui, en alguns casos, el vincle ha pres noves formes i fins i tot s’ha intensificat. “Les xarxes socials i la comunicació digital permeten mantenir el contacte malgrat la distància, i molts adolescents i joves recuperen o reforcen la relació amb els cosins a través d’aquests canals”, afirma Roigé. També és habitual, afegeix, que en moments vitals importants –ruptures, malalties, naixements o pèrdues familiars–, els cosins “tornin a aparèixer com a figures de suport emocional, perquè comparteixen un bagatge familiar que ningú més pot substituir”.

Patrons que s’hereten

Quan l’Ona passa el cap de setmana a casa dels seus cosins Vera i Ibai, o a la inversa, alguna vegada van junts al teatre o al cinema. Tot i això, el que més els agrada amb diferència, afirma la Mada, és jugar plegats. “Aquell dia fem alguna cosa per menjar més especial, mirem una pel·lícula i fem festa de pijames, tot molt divertit”, confessa. Una relació propera que, tal com recorda la Mada, tant ella com el seu germà també van viure de petits amb els seus propis cosins i que ara els ve de gust promoure entre els petits de la casa. En concret, recorda passar els caps de setmana a casa dels avis materns amb tots els cosins i cosines. “Tenim molt bons records d’aquella època i la veritat és que ens agrada veure que, d’alguna manera, repetim el patró”, apunta la Mada, que també fa èmfasi en què l’escenari és diferent (“un poble a Cantàbria amb la llibertat que això et dona en comparació amb la ciutat”) i ells eren molts més cosins.

“La Vera i l’Ibai són els germans que l’Ona no tindrà”, assegura la Mada. La petita demana sovint per un germà o una germana petita, però els seus pares ja fa temps que van decidir tancar la paradeta. “Li expliquem que podria ser que tingués un germà o una germana i no portar-s'hi bé i que, en canvi, té els seus cosins, amb qui té una bona relació”, subratlla. Al preguntar-li si creu que, en el cas de l’Ona, aquesta relació és més beneficiosa que en altres infants pel sol fet de ser filla única, la Mada respon que, en part, sí. La mare de l’Ona apunta que el fet de tenir una bona relació amb els cosins “ajuda, d’alguna manera, a suplir aquesta manca o desig de germanets”. D’altra banda, reconeix que ells, que eren tres germans, també s’han beneficiat de tenir una relació propera amb els cosins. “Jo crec que depèn de com sigui cada infant i del tipus de relació que tinguin entre ells; hi ha cosins que encara que es veuen sovint no s’avenen de cap manera”, aclareix. En el cas de l’Ona, la Vera i l’Ibai, la Mada, el seu home, el seu germà i la seva cunyada esperen que els petits conservin aquesta relació, “que continuïn fent coses tots tres i que, tot i que cadascú tingui el seu espai, trobin moments per trobar-se i continuar amb la seva amistat”.