Colònies amb monitors: les escoles busquen alternatives a la falta de mestres voluntaris

BarcelonaFa unes setmanes que els alumnes de l’Escola Baldiri i Reixac de Barcelona van anar de colònies. Ho van fer els infants d’I5, segon i quart de primària. Fins a l’any passat hi havien anat tots els cursos, però el claustre de mestres va decidir deixar-les només per als finals de cicle perquè cada cop costava més trobar docents disposats a anar-hi cada curs. Van pensar que el fet que no tothom hi hagi d’anar cada any faria que hi hagués més disponibilitat per part dels mestres. Fa anys es va prendre la decisió contrària. Les colònies es feien a final de cicle i es va acordar estendre-les a tots els cursos. “Els i les mestres donàvem molta importància a les colònies, però a poc a poc ens hem anat desgastant”, comenta una docent del centre.

La raó del desgast és clara: cap retribució i poc reconeixement a canvi d’un esforç dels docents, que han de passar moltes hores fora de casa, han de fer mans i mànigues per conciliar aquells dies, i assumeixen una gran responsabilitat tenint cura d’entre 20 i 25 menors durant dia i nit, alguns d’ells amb medicació, alguns amb terrors nocturns, alguns amb necessitats educatives especials.

Quan es va anunciar la decisió, es va generar cert neguit entre les famílies. Fins i tot l’AFA, davant de les moltes consultes i peticions rebudes per part de les famílies, estudia possibles alternatives per als cursos vinents. Entre les propostes que els hi han arribat hi ha la de fer sortides de cap de setmana amb monitoratge o la de dormir a l’escola. No obstant això, en general, les famílies dels alumnes que enguany s’han quedat sense colònies per primer cop, creuen que els infants ho han assumit sense gaires problemes.

A finals de cicle

No és l’únic centre on les colònies han anat a menys en els últims anys. La Roser és mare d’un nen de segon de primària d’una escola de Viladecans. Ja fa uns anys que es va acordar que les colònies es fessin només a finals de cicle. Però el claustre també va decidir posar la condició que sempre hi hagués d’anar una de les tutores del curs. Enguany al curs del seu fill no es donava aquesta condició i, per tant, s’han hagut de suspendre les colònies. Com a alternativa, des de l’AMPA s’ha organitzat una sortida que els infants de segon faran un cap de setmana amb monitors del menjador i les extraescolars.

L’alt grau de responsabilitat i el poc reconeixement per als mestres també és un dels motius pels quals a l’Escola l'Univers de Barcelona mai no han fet colònies cada curs. En feien només a sisè, per tancar l’escolaritat amb aquesta experiència compartida. “Creiem en el seu gran valor educatiu, en el fet que són un moment d’or per treballar la convivència i la cohesió en un entorn no urbà”, afirma la seva directora, Marta Rodoreda. Fa dos cursos que van incorporar-les també a tercer. En aquest cas, les fan a principis de curs per una qüestió concreta. Abans de començar tercer, els infants es barregen i es creen dos grups classe nous. I fer llavors les colònies va molt bé per crear bons vincles en aquests nous grups. Una altra cosa que aconsegueixen fent-les només en aquests dos cursos és abaratir costos per a les famílies. Cada any inclouen en la quota de material i sortides una quantitat per a les colònies i així l’escola va fent calaix perquè no hi hagi cap família que es vegi a la tessitura de no poder-hi anar per motius econòmics o d’haver d’exposar aquesta necessitat al centre.

Un plus de responsabilitat a secundària

L’Institut Vila de Gràcia de Barcelona també ha reduït aquest curs les colònies i només en farà a quart d’ESO i segon de batxillerat. La directora, Elisenda Jorro, es declara molt partidària de les colònies –de fet, diu, sempre hi va malgrat que hagi de fer les tasques de direcció quan els alumnes esmorzen o dormen–, però entén que molts docents se n’hagin cansat. A més del fet que es tragués la retribució per pernoctació fa anys i no s’hagi recuperat, creu que el desgast en el cas de secundària té molt a veure també amb la gran responsabilitat que assumeixen els docents. Segons diu, en els últims anys el mal comportament d’alguns alumnes a les sortides amb pernoctació ha fet que a la tornada haguessin de posar sancions i fer reunions amb les famílies. L’any passat va ser especialment dur en aquest sentit i això va motivar que al claustre arribés una petició per reduir les colònies.

Jorro afegeix un altre factor al desgast per part d’alguns centres educatius. El Consorci d’Educació de Barcelona, dintre de les mesures de suport a l’escolarització (Pla de xoc contra la segregació i Motxilles Escolars), fa aportacions als centres per sufragar la compra de llibres, material o les colònies dels alumnes vulnerables. No obstant això, segons Jorro, aquests recursos no arriben a cobrir els costos i, per tant, els centres n’acaben assumint una part directament.

Fidels a les colònies

A l’Escola Els Xiprers, en canvi, no han volgut renunciar a fer les colònies com fins ara. Cap a finals de curs passen tres nits fora tots els cursos, des d’I3 fins a cinquè de primària (sisè fa una sortida en format viatge de cinc dies) i hi va més del 90% del claustre. De fet, segons el director, Quirze Espí, les colònies són per a aquesta escola un aspecte important que va més enllà del que representa en altres centres. Espí destaca que les colònies aporten als infants autonomia i responsabilitat, a més de viure experiències fora de l’àmbit familiar. Per als docents, diu, representa una oportunitat per observar els nens i les nenes, treure informació, i fins i tot per canviar dinàmiques de grup. Per tant, diu, tenen un valor pedagògic molt interessant.

Valor pedagògic i educatiu

A la comunitat educativa hi ha un ampli consens sobre el valor pedagògic i educatiu que tenen les colònies. “Són molt més que un canvi d’escenari o una activitat merament lúdica. Formen part d’una manera d’entendre l’educació com a experiència integral, vinculada a la vida i al context, i no limitada únicament a l’aula”. És la lectura que en fan des de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC).

El seu vicepresident, Jordi Puche, afirma que les colònies, pensades i dissenyades amb criteris d’aprenentatge, generen contextos privilegiats per a l’aprenentatge profund. Els infants connecten els continguts curriculars amb experiències reals, concretes i memorables que amplifiquen la comprensió i retenció del coneixement. Apliquen coneixements a l’entorn natural, treballen competències lingüístiques i comunicatives en contextos d’ús real i consoliden hàbits a partir de situacions de la vida quotidiana.

A més, segons Puche, les colònies propicien unes experiències de descoberta que afavoreixen el sentit de pertinença i la comprensió del territori, especialment per als infants que, per motius econòmics, tenen menys oportunitats de fer activitats d’esbarjo o culturals fora de l’escola. També són un espai propici per construir vincles positius, tant entre els infants com entre l’alumnat i els docents. Apareixen rols diferents dels habituals a l’aula, es fomenta la cooperació i es generen dinàmiques que milloren el clima del grup i el sentiment de pertinença.

Des de la FMRPC, consideren que les aportacions positives no es limiten als infants, sinó que també les treu el professorat. “Són un espai de desenvolupament professional i pedagògic per als equips docents, que troben en aquestes un espai de gran valor”, comenta, i afegeix que mestres i professors poden observar l’alumnat en contextos diferents i comprendre millor les seves necessitats, mancances i potencialitats, dissenyar i implementar metodologies actives que a l’aula poden tenir limitacions i reforçar el projecte educatiu del centre des d’una perspectiva comunitària i integral.

Instrument per a l’equitat

El coordinador de la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCat) de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, José Antonio Ruiz, emfatitza que les colònies són l’única oportunitat que tenen molts infants de sortir fora de casa, viure aquestes experiències vitals i estar en contacte amb la natura. “Si retallem colònies, retallem igualtat d’oportunitats”, constata Ruiz, que defensa un reconeixement més gran per part de l’administració per al personal docent i el monitoratge que les fan possibles.

La directora de l’Aliança Educació 360, Maria Truñó, incideix en la importància d’aquesta idea en un context de pobresa infantil creixent. De fet, segons una enquesta de participació d’infants i adolescents a les activitats d’estiu a Catalunya que va elaborar aquesta entitat l’any 2022, només dos de cada deu infants i adolescents catalans fan colònies o campaments d’estiu. Amb aquest escenari, diu Truñó, les colònies escolars juguen un paper fonamental en la generació d’equitat.

Reconeixement real

Segons Jordi Puche, la raó per la qual les colònies estan a la corda fluixa és la manca estructural de recursos i d’acompanyament institucional. Es mantenen pel voluntarisme dels docents i pel finançament de les famílies, diu. Una situació que les fa vulnerables i fràgils, malgrat el consens existent sobre el seu valor educatiu i pedagògic. I afirma que la defensa d’aquest valor implica garantir les condicions laborals i materials que fan possible les colònies. En la mateixa línia, Maria Truñó creu que aquest debat posa de manifest que les colònies no estan prou reconegudes ni regulades, i no compten amb els recursos necessaris. “És un exemple de com l’infrafinançament de l’educació es compensa amb el compromís del professorat i els diners de les famílies”, diu. Truñó espera que el debat que s’ha generat al voltant d’aquesta qüestió serveixi perquè l’administració en prengui nota i l’aposta per l’educació a temps complet que amplia oportunitats en surti reforçada. Ruiz va un pas més enllà i recorda que el lleure educatiu és un dret reconegut al marc legal català.