Jaume Funes: "No estic d’acord que a l’escola no es vulgui fer res amb el mòbil"

BarcelonaAvui dia, un dels grans reptes educatius que afronten famílies i docents és la relació que tenen els adolescents amb les pantalles. L'univers digital forma part de les seves vides, i és allà on també viuen la seva adolescència, ens agradi o no. Jaume Funes, psicòleg, educador i periodista, autor de diversos llibres –entre ells l’èxit de vendes Estima’m quan menys ho mereixi... perquè és quan més ho necessito (2018)– torna amb No sense el meu mòbil (2025). Un llibre que convida a la reflexió sobre com educar els adolescents en el món digital i que ofereix estratègies útils per a pares i mestres, sempre prioritzant l’acompanyament educatiu per sobre de la prohibició.

Què hem de tenir en compte a l’hora de donar un mòbil per primer cop a un adolescent?

— El tema és que els pares han convertit l'aparell en el problema, quan el que haurien de veure és que, des de petit, el seu fill ja té un univers digital. És quan arriba a l’adolescència que, igual que en altres àmbits, comença a tenir una autonomia que preocupa els pares. La qüestió és com gestiona i experimenta l’autonomia de tenir un mòbil.

Aleshores, què els podem dir?

— Han d’entendre que per a nosaltres el mòbil no és un perill, sinó una eina molt potent que ens agradaria discutir-la amb ells. Que no poden fer el que els doni la gana, ni instal·lar-se totes les aplicacions que vulguin. S’han d’introduir regulacions i explicar-les, res de dir que quan siguin grans ja ho podran fer. També et dic que no és el mateix discutir això a primer d’ESO que a quart d’ESO. Ha de ser un procés progressiu en què el que ens ha d’interessar no és el mòbil, sinó la vida digital que hi fan.

Als pares ens preocupa què fan i com utilitzen el mòbil.

— I no tenim ni idea de què fan. Els pares creuen que, si no hi ha mòbil, no hi ha problemes, o que si no miren porno, tot està controlat. Però, són conscients de si els seus fills saben navegar per internet? Saben si es queden amb la primera idea que els arriba o si investiguen sobre la informació que reben?

Ensenyar a un adolescent sobre l’ús del mòbil no és fàcil.

— Tenir conflictes amb els adolescents és inevitable. A partir d’aquí, amb ells és necessari fer pactes, tenint en compte que un pacte amb un adolescent dura trenta segons i que haurem de tornar a pactar i, segurament, ens barallarem. El tema és saber per què ens barallem i per quines coses no cal.

Hem de confiar que faran un ús responsable?

— Més aviat, hem de mostrar curiositat pel que fan, deixar que ens expliquin alguna cosa i deixar-nos enganyar. Saber que només ens ensenyaran una part del seu perfil digital, però no tot. Per això, és important que abans dels setze anys ja hagin après unes competències i habilitats sobre el món digital. Que sàpiguen, per exemple, que l’ús de la IA no és per no haver de fer els deures, sinó que aprenguin a pensar i treballar fent servir la intel·ligència artificial.

També ens fa por que tot el seu món i amics només estiguin en l’esfera digital.

— Quan surt una cosa nova sempre creiem que el que hi havia abans era millor. No té sentit la comparació. El món virtual i el físic és real, per tant, avui construir la identitat és impossible sense el món digital. Al final, la discussió és si, a banda del món digital, l’adolescent té altres espais on té activitats i relacions. Si només té un univers virtual, aleshores sí que hi ha una dificultat.

Com podem controlar que estiguin menys amb el mòbil sense ser uns pesats?

— Pesats sempre ho serem. Ara bé, cal ser conscient que l’adolescència no tolera mai la incoherència ni la hipocresia. Si ens veuen a nosaltres enganxats al mòbil, no els podem demanar que ells no ho facin. S’ha de donar a entendre que no tota la seva vida passarà per una pantalla, però que la nostra tampoc. Al final, el més important no és el temps que hi passen, sinó què fan quan estan connectats. Poden estar-hi poca estona, però mirar alguna cosa completament destructora. Davant d’això, cal pensar: quina altra conducta substitueix? Probablement, si deixa de donar puntades de peu a la pilota tot el dia, a alguna altra cosa li estarà donant puntades.

L’escola ha de ser el lloc on aprenguin totes aquestes competències digitals?

— Sí, i no estic d’acord en el fet que a l’escola no es vulgui fer res amb el mòbil, perquè es dona la imatge que aprendre és un procés avorrit i quan et diverteixes és quan pots fer el que et dona la gana. Això és perillós. No pot ser que, a la nit, l’adolescent comparteixi els seus deures amb els amics amb el mòbil i que l’endemà el mòbil estigui prohibit. Els alumnes són conscients que el que fa el mòbil és infinitament més potent que el que hi ha a l’escola. Al final, les escoles que funcionen són les que tenen la capacitat de connectar la tecnologia compartida amb instruments diversos com el mòbil.