Criatures 12/06/2019

El reggeaton que arrasa

2 min
Screenshot_20190612-162030

La música forma part del nostre dia a dia i molts adolescents com jo aprofiten les estones lliures per escoltar-ne. Hi ha un ampli ventall de possibilitats musicals, però tot i així molts tenen una predilecció pel reggaeton o inclús pel trap.

El reggaeton, nascut fa ben poc de la música urbana llatinoamericana, s’ha popularitzat en els últims anys fins el punt en el que es troba actualment. Es basa en lletres simples, senzilles, que siguin fàcils de recordar per tal de quedar-se atrapades durant tot el dia en la ment dels oients. A vegades són més recitades que no pas cantades. Compta també amb un ritme de fons que sol ser característic d’aquest estil musical. El trap és un subgènere del rap aparegut també a finals del segle XX al sud dels Estats Units. La pega que tenen aquests dos estils musicals és el contingut de les lletres.

Un cop més ens trobem davant d’un contingut sexista que es va repetint cada cop que escoltem algunes de les cançons més populars de les playlists. Després d’analitzar-ne unes quantes podem arribar a la conclusió que boi totes parlen del mateix: una nit de festa, on un noi coneix una noia i passen la nit junts. La imatge que es dona del sexe femení és d’un rol passiu, que és sotmesa als desitjos de l’home que només es fixa en ella pel seu cos o per la manera de ballar i vestir. Fins i tot és incitada a anar contra la seva voluntat. Clarament denigrant, fins i tot també pels homes ja que els presenta com a éssers impulsius i incontenibles. Curiosament sempre parla de relacions heteronormatives. Títols com “Solita”, “Pa mí”, “Contra la pared”, “Mía” de cantants com J Balvin, Ozuna o Bad Bunny en són alguns exemples. En els videoclips queda demostrat altra vegada. En el trap ens trobem amb la mateixa situació. La tornada de “Cuatro babys” firmada per Maluma entre altres va causar força rebombori ja que diu: “estoy enamorado de cuatro babies, siempre me dan lo que quiero. Chingan cuando yo les digo, ninguna me pone pero”. Un dels últims llançaments del madrileny C. Tangana porta de títol la proposició sexual de la que últimament s’està parlant: ontas?

I després d’haver sentit hores i hores d’aquestes lletres, després de saber-nos-les de memòria podem arribar a interioritzar certs comportaments o comentaris masclistes, fruit d’aquestes composicions. I difícilment podrem evitar-les ja que sonen en festes majors, discoteques, festes de final de curs, a algunes emissores de ràdio…

Per sort, mica en mica, surten propostes de reggaeton i trap feministes, encara que malauradament són una minoria.

Així doncs, no crec que les haguem de deixar d’escoltar, simplement cal saber interpretar els seus missatges i reflexionar sobre aquests. Pot ser un exercici molt interessant a fer.

stats