Criatures 01/03/2020

“Ara no sabeu fer res més que mirar el mòbil tot el dia”

3 min

“Ara no sabeu fer res més que mirar el mòbil tot el dia”

Sentim frases com aquesta tot sovint. És evident que avui en dia els joves invertim el nostre temps lliure en activitats molt diferents a les dels nostres pares o avis. Però que haguem introduït els jocs de pantalla i els mòbils no té perquè ser millor o pitjor.

Els videojocs i la tecnologia en general estan en un procés d’evolució constant i només cal mirar uns anys enrere per veure com ha avançat. Segurament ara se’ns pot fer estrany imaginar-nos les estones lliures sense la Play Station, el mòbil o la tablet. Però hem après a conviure en l’era dels videojocs i ens hi hem adaptat. Passar més o menys estona davant d’una pantalla no ha de ser sempre negatiu. Si som conscients que tot té un límit, ens pot aportar un munt de coneixements i ser una porta d’entrada a la cultura i a l’actualitat.

A vegades les generacions més grans es deixen portar per la “por” de no dominar el món digital i no saben com gestionar aquest àmbit, que acaba ocupant bastantes hores de la nostra vida. Potser els pares i mares preferirien que els seus fills i filles dediquessin més temps a llegir, escriure, o simplement avorrir-se perquè diuen que estimula la creativitat. És possible que a vegades convingui no saber què fer en alguns moments. Alguns pares i mares farien el que fos perquè el seu fill deixés el mòbil i agafés un llibre. Però és millor dedicar aquest temps mort a una pantalla que no pas a alguns llibres d’amor romàntic tòxic, d’aquells que venen per a (sobretot) noies adolescents i que tenen un rerefons masclista i gens profund que aporta ben poca cosa.

Hi ha videojocs que a primera vista ens poden semblar agressius, massa violents, com pot ser el conegut Assassin’s Creed. Si li donem una oportunitat, però, podem adonar-nos que va molt més enllà. En aquesta sèrie, cada joc està ambientat en una època històrica diferent. A casa tenim el que està ambientat a l’Antiga Grècia i, tot i que en un principi no som partidaris dels jocs violents, ens ha servit per aprendre un munt sobre mitologia grega i els grans pensadors d’aquella època. El protagonista viu a una Atenes molt ben recreada, parla de filosofia amb Sócrates, de política amb Pèricles i coneix a Pitàgores. Gràcies a això hem seguit fent recerca sobre el tema i el meu germà ha quedat fascinat per la mitologia grega.

Aprendre sense adonar-te'n (o sent-ne conscient) a través de les pantalles és possible. I aquesta manera pot ser més amena que no pas un llibre, ja que hi ha tendència de creure que són avorrits i feixucs (potser perquè des de petits se'ns pressiona a llegir ni que no vulguem).

A part, no només hem de veure la part individual del joc. Jugar online s’ha convertit en una nova manera de comunicació. Cada cop és menys habitual sortir al carrer a jugar, sobretot a les grans ciutats. El joc en línia ens permet seguir en contacte amb els amics de manera no presencial. És per això que les pantalles no sempre ens aïllen del món i de la societat, a vegades és tot el contrari.

Tot i així, de jocs n’hi ha milers, igual que de llibres, i cada un és un món. Hem de poder escollir aquells que realment ens poden aportar i saber gestionar el temps. Hem de saber tant llegir un llibre tranquil·lament com també poder jugar a un videojoc. Combinar les hores de pantalla amb les hores a l’aire lliure és la clau per gestionar les estones lliures.

Així doncs, no s’han de veure les pantalles com un enemic, sinó que se n’ha de treure un bon profit i aprendre a fer-ne un bon ús. El contingut no depèn del suport o la plataforma on estigui. Per això poden ser una molt bona eina d'aprenentatge, sobretot si les acompanyem d’una reflexió. És llavors quan realment n'aprenem.

stats