Criatures 30/12/2019

Quan el preu de les colònies no ajuden fer cohesió de grup

2 min

L’última classe de tutoria del trimestre la vam dedicar a parlar del viatge de fi de curs. Dues companyes de primer de batxillerat que van fer aquesta sortida el curs passat, ens van explicar totes les activitats que es van fer, ens van ensenyar la casa on estaven allotjats, fotos i vídeos…L’objectiu de la sessió era engrescar-nos a anar-hi. La part no tan bonica de la sortida és el preu dels 5 dies, que per a uns quants companys (tot i tenir-ne ganes) és inaccessible.

Penso que la finalitat de les excursions, les sortides, i sobretot de les colònies, és fer cohesió de grup entre tots i cada un dels membres de la classe, aprendre de manera diferent, i a més a més haurien de servir perquè la gent que no acostuma a marxar de viatge (o ni tan sols de la ciutat on viu) pogués visitar nous indrets. Però en l’escola pública això es fa complicat si els costos d’aquestes activitats són tan elevats que alguns no s’ho poden permetre. D’aquesta manera només es potencia que es consolidi un grup entre aquells que sí que hi van, i que sovint solen ser aquells que tenen prous recursos com per marxar de vacances amb la seva família. Els altres, els que no hi van, es poden sentir exclosos i normalment potser tampoc s'atreveixen a dir obertament que no hi poden anar per raons econòmiques.

Pels que estan al límit de poder-s’ho permetre es pot fer molt complicat haver de decidir si priorizar i fer un esforç per tal que el fill o filla vagi de colònies o si prefereixen estalviar-s’ho per anar amb família a algun altre lloc o destinar-ho a les despeses habituals.

Diria que en la meva escola de primària, situada en un barri molt humil, es tenia en compte aquest fet. S’intentava fer sempre excursions de baix cost, o fins i tot gratuïtes en entorns propers. A més a més es buscaven formes de facilitar els pagaments.

A vegades aquestes sortides eren pels boscos dels voltants, que a part de conèixer la comarca, hi podíem anar tots. Recordo per exemple, un dia que vam anar a collir raïm a una vinya molt propera. Després vam fer-ne most i el vam deixar fermentar. Tots vam poder aprendre i entendre el procés d’elaboració del vi.

A l’institut, ara que ja estem a l’últim curs d’ESO ens insisteixen en què seran les darreres colònies que podem passar tots junts i ens engresquen perquè hi anem (sense proposar-nos cap altra mena d’alternativa més econòmica ni haver-nos deixat escollir el destí). Aquesta no és una situació nova, ja que el mateix va passar al curs passat. Les colònies de tercer van consistir en anar a passar 3 dies esquiant. El cost total va fer que poc més de la meitat dels alumnes de la classe hi anessin.

En definitiva, quan un centre públic programa i planifica les excursions s’hauria de fer pensant en què ningú es veiés exclòs pels nivells socioeconòmics de la seva família. Només així l’educació estarà garantint la igualtat d’oportunitats i serà integradora. Només així serà una experiència que tots els companys i companyes podrem compartir i recordar.

stats