Criatures 25/04/2020

Mes i mig confinada

2 min

Aquesta ha estat la segona setmana del tercer trimestre amb confinament. I, realment, aquesta situació ha suposat un canvi radical en la manera d’aprendre.

Cada centre s’ha organitzat a la seva manera. En el meu cas, l’institut mai havia apostat per la tecnologia com a eina de treball. De fet, tenim prohibida l’entrada de mòbils a l'institut i només esporàdicament fem ús dels portàtils. Però ara s’han hagut de digitalitzar a la força i sense esperar-s’ho.

Les dues primeres setmanes de confinament van ser molt caòtiques i esperava que amb l’inici d’aquest trimestre la situació s’endrecés. Però això no ha passat. Cada assignatura funciona d’una manera diferent i no hi ha cap mena d’unitat de com ensenyar, quina plataforma utilitzar ni la via de comunicació entre els professors i l’alumnat. Alguns professors han optat per fer-nos fer tots els exercicis d’un tema sencer d’una setmana per l’altra, sense cap mena d’ajuda ni criteri. D’altres ens han posat tasques amb un rerefons més reflexiu. Per exemple, a socials hem fet petit treball de recerca sobre el feixisme o a castellà hem reflexionat sobre si els fils de Twitter són literatura. Per complicar més la situació, cadascú ha decidit utilitzar plataformes diferents que fins ara no havíem fet servir mai (llibres digitals, el Google Classroom, BlinkLearning...). Abans de tot això només disposàvem de moddle, però com que es va començar a col·lapsar ja que no estava preparat per un ús tan massiu, es van haver de buscar nous recursos digitals. Sortosament, ara ja torna a funcionar després d’estar col·lapsat durant més d’una setmana.

Pels mitjans de comunicació se senten molts professors i professores dient que l’acompanyament dels alumnes per part del centre és molt important i essencial, i que en molts casos s’està fent molt bé. També es parla de l’acompanyament emocional dels alumnes i de mantenir un vincle a distància. Jo segueixo esperant a que alguns professors em contestin els correus de fa dues setmanes. Durant tot aquest temps només hem fet una única tutoria: aquesta va consistir en una videotrucada per grups de 10 alumnes, de mitja hora de durada i de caire informatiu sobre qüestions que realment ja eren d’esperar (se suspèn el viatge de final de curs, no hi ha data de retorn a les aules...). A partir d’ara en farem una cada dues setmanes, per saber el funcionament dels deures bàsicament.

A part de sentir-me una mica abandonada en l’àmbit acadèmic, també penso que no se'ns està tenint en compte en les decisions polítiques. Crec que tot s’ha decidit tenint en compte només la visió dels adults. Ara, després de tot el debat generat, s’ha decidit que els infants ja poden sortir al carrer. I els adolescents? Per molts de nosaltres es fa complicat estar tantes hores a casa. En aquesta etapa són freqüents les tensions familiars i la inestabilitat emocional. És per això que, pel nostre equilibri, també és necessari poder sortir per fer un tomb mantenint sempre les precaucions.

Crec que tothom s’està esforçant per gestionar de la millor manera possible aquesta situació, però ningú s’acaba de posar en la nostra posició.

stats