"Hi ha llibres que tracten els infants com lectors estúpids"

BarcelonaLlegir és un viatge cap a un món desconegut ple de vivències que guien el lector pàgina rere pàgina. En el cas dels infants, acompanyar-los en aquesta lectura els permet obrir una finestra cap a nous mons. “L’infant lector, quan rep un missatge a través d’una lectura acompanyada, imagina la història a través d’aquesta veu, la recrea i la fa seva. A més, aquesta intervenció ajuda a despertar-li el sentit de la creativitat”, observa Margarida Falgàs, mestra jubilada, pedagoga, coordinadora de clubs de lectura infantil i membre de l’organització de la Fira del Conte de Medinyà.

La importància d’un bon acompanyament lector, amb lectures amb veu alta i comentant el que s’ha llegit, és essencial perquè els infants obrin també la mirada a noves realitats. “Nosaltres som partidaris de fer lectures compartides perquè, a partir d’un conte, es pot parlar de tot, és una via d’entrada a tots els temes”, explica Mertxe París, propietària de la llibreria El Genet Blau, editora i narradora oral. A la seva llibreria organitzen clubs de lectura per a infants en franges de diferents edats i reconeix que sempre, a partir d’una mateixa història, els petits lectors extreuen missatges diferents i perceben idees diverses. “Tenir un acompanyament lector en millora la comprensió i així els és més fàcil captar els missatges que contenen els contes. Al mateix temps, millora la seva capacitat d’atenció”, afirma.

París indica que és clau que l’acompanyament lector no es faci només en edats primerenques i recomana a les famílies i als centres educatius que l’allarguin tant com puguin. “Que llegeixin sols està bé i és necessari, però aquest acompanyament es pot allargar fins que siguin ells els que diguin prou. Fer-ho també allarga el vincle que crees amb la persona amb qui comparteixes la lectura, que, a més de ser enriquidor, convida a mantenir-lo i a llegir més”, assenyala.

Endolcir o no els contes

“És parlant del que es llegeix que també s’estructura el pensament lingüístic. Per això, cal que les lectures triades tinguin qualitat lingüística, un bon lèxic i una bona estructura gramatical, i que expliquin bones històries sense que siguin ensucrades”, sosté Falgàs. Aquest darrer punt genera certa controvèrsia: cal suavitzar segons quines històries? Cal reformular-les perquè no siguin tan dures? “Hi ha certa tendència a cobrir de cotó alguns contes infantils, vetllar perquè determinades paraules no apareguin o vigilar si hi apareix algun episodi violent, sobretot en el cas dels clàssics. Doncs jo crec que les coses s’han de dir pel seu nom i si en un conte hi ha una mort, doncs hi ha una mort”, considera París.

“Els contes i les històries formen part d’una societat, d’un entorn i d’un moment. A algú li vindria de gust llegir Guerra i pau o l'Ulisses endolcits? És important saber que les històries, sobretot les clàssiques, parlen de nosaltres i de la nostra societat en un moment determinat. Per això cal que les interpretem i les entenguem des del fons, perquè ens fan parlar i qüestionar-nos”, expressa Falgàs. Posa d’exemple el conte de L’aneguet lleig, de Hans Christian Andersen, que pot servir per parlar amb els infants sobre com se senten entre iguals, però també com ho fan quan es troben entre diferents. “No ens podem quedar només amb la història del pobre aneguet que plora!”

París coincideix en aquest punt, ja que considera que és important que els joves lectors tinguin contacte amb els clàssics, sempre contextualitzant-los i revisant-los a través d’una mirada crítica, però sempre després d’haver-los llegit. “A mi les versions m’encanten; no obstant això, per poder gaudir de les moltes versions que hi ha de La Caputxeta Vermella, primer has de conèixer d’on ve la Caputxeta”. París assenyala que, de vegades, hi ha llibres que tracten els infants com si fossin “lectors estúpids”, malgrat que potser estan més preparats que els adults a l’hora de posicionar-se davant de certes situacions. “Per educar infants crítics has de saber a què són crítics. Per això, primer has de conèixer i després, criticar, revisar o fer una versió. La clau és contextualitzar i explicar; si no, estem educant infants amb poca base cultural, i això es converteix en un problema si vols que es converteixin en persones crítiques i amb un criteri propi”, rebla París.