La revista per als més petits es fa gran

Barcelona“Per a mi El Tatano és un record divertit i màgic de la meva infància. Vaig passar molts moments en família compartint receptes, manualitats, imaginació, lectures i moltes rialles”, diu el Xavier, d’Alella, que ara té 23 anys. “Roser, ja ha arribat El Tatano! Quines corregudes hi havia quan sentia aquesta frase! No hi havia prou mans per trencar el plàstic que embolicava la revista i posar-me a llegir en Pere Sense Por”, recorda la Roser Maria, de Ferreries, de 25 anys. “El Tatano em va fer connectar amb el món de la lectura. Els meus germans grans llegien el Cavall Fort i jo els imitava llegint El Tatano”, assegura el Martí, de Maçaners, que té 24 anys. Tots tres ho expliquen al número 241 de l’emblemàtica capçalera, que està d’aniversari: celebra els seus vint anys de vida als quioscos. I com ells, tot un seguit de tataners que han crescut amb les històries d’en Pere Sense Por, de la Rita Pinyada i del Nono i la Petúnia, entre molts altres, comparteixen com els va marcar el fet de ser-ne lectors durant la infància i els bons records que en mantenen.

“El Tatano va aparèixer el gener del 1990 encartat al Cavall Fort per respondre a la voluntat de l’equip de la revista d’aquell moment, que veien que la lectura de Cavall Fort s’adreçava a infants a partir de vuit o nou anys i que en quedaven exclosos els seus germans petits. Així que van decidir crear un contingut pensat i adreçat a lectors de quatre a vuit anys”, explica Núria Figueras, cap de redacció i coordinadora de la revista El Tatano. En aquesta primera etapa, tenia vuit pàgines i es publicava sis cops l’any. A partir del gener del 2006 es va convertir en una revista mensual, tot i que el número zero va sortir el novembre del 2005 per donar-la a conèixer entre el públic. “Es van superar amb escreix les previsions que es tenien, perquè la revista va tenir molt bona acollida des del primer moment i ja vam començar a sortir mensualment amb un bon coixí de subscriptors”, reconeix Figueras. I d’aquesta manera, tal com expliquen des de la mateixa capçalera, es va poder fer realitat una vella il·lusió de l’editorial: oferir als infants que es troben en les primeres etapes de l’aprenentatge de la lectura una revista “atractiva i de màxima qualitat tant pel contingut com per la presentació”.

Des de llavors, El Tatano ofereix mensualment un contingut adaptat als interessos i la capacitats dels infants a partir de quatre anys. Amb contes, còmics i poesies per descobrir el plaer de llegir; amb reportatges de natura i articles per satisfer la seva curiositat, i amb jocs i propostes per estimular la seva creativitat. “El nostre públic té al darrere uns pares generalment entusiastes que acompanyen molt a crear aquest adult lector a través de la revista. A més, tenen també una edat molt agraïda i el fet de no tenir encara dispositius electrònics propis facilita que la nostra revista tingui un lloc preferent en les seves activitats lúdiques”, diu Figueras.

Alhora, recorda que El Tatano ha tingut un contingut molt estable durant aquests vint anys que ha permès que el lector hi hagi creat vincles i s’hi hagi anat familiaritzant amb el pas del temps. “Tenim la sensació que els lectors s’han fet seva la revista perquè ens ha passat una cosa fantàstica: tenim una participació brutal i que ha sorgit de manera espontània”. Cada mes a El Tatano demanen que els seus seguidors els enviïn dibuixos relacionats amb alguna temàtica concreta, però a la vegada, per iniciativa pròpia, els lectors els envien fotografies seves fent activitats que, mes rere mes, proposen a les pàgines de la capçalera, com ara tallers i receptes. “Aquesta participació va anar en augment, fins que vam haver de crear una secció pròpia, que és El record dels tataners, per poder-los incloure en un espai que ha anat creixent en pàgines. I això és molt bonic i molt gratificant, perquè veus que la revista agrada, que se l’han fet seva, que ha permès que hi hagi una comunitat de lectors al darrere de El Tatano que es recomanen coses entre ells i que creen xarxa en una edat en què encara no en solen tenir”.

Canvis en els hàbits lectors

Núria Figueras reconeix que segurament els hàbits lectors dels més joves han canviat amb el temps, sobretot a partir de la franja lectora de Cavall Fort, però no tant en el cas d'El Tatano. “Ens mantenim ferms en la idea de donar un contingut que els acompanyi en aquestes primeres lectures. La nostra no és una revista per aprendre a llegir, però sí que una de les finalitats que té és que els infants descobreixin el plaer per la lectura. Per això és molt important mantenir a les nostres pàgines la publicació de textos ben escrits i que, per exemple si es tracta de reportatges de natura, tinguin el rigor científic que toca. Intentem no afluixar en aquests termes. No volem aprimar els textos ni els continguts perquè, alhora, també volem fomentar la lectura i l’ús de la nostra llengua”.

Així, celebrar vint anys és una gran fita per a la revista, ja que confirma que El Tatano s’ha convertit en una de les publicacions infantils de referència en català. Ho corrobora el fet que l’any de la seva aparició ja va ser guardonada per l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) com a millor nova publicació i que actualment, amb un tiratge de 12.000 exemplars de mitjana i amb més de 9.000 subscriptors, s’ha convertit en una de les revistes més llegides en català. “No només tenim subscriptors aquí al Principat, que és on en tenim el gruix més gran, sinó que en tenim per tot el món. La revista crea un vincle amb la llengua catalana i amb les tradicions d’aquí i connecta amb les famílies catalanes que viuen fora pels motius que siguin. Així que els subscriptors de fora de les nostres fronteres també han anat creixent”, assegura la cap de redacció.

Un número molt especial

Per celebrar l’aniversari, el número 241 és especial i té un fet concret que uneix els seus continguts: en Jan de l’Os, un dels personatges mítics de la revista, ha bufat tan fort les espelmes del pastís que ha deixat les pàgines fetes un desgavell. “La seva bufera incontrolable s’ha convertit en una mena de vent huracanat que ha travessat la revista de punta a punta i que n’ha esdevingut en el seu fil conductor”. Aquesta bufera també ha portat personatges nous que s’incorporen a El Tatano. És el cas d’en Bru i la seva família. El nou personatge està a punt de fer sis anys i és el germà d’una família nombrosa, divertida i una mica caòtica, així que segur que els riures acompanyaran els lectors quan llegeixin les seves aventures.

“Aquest número és molt especial, amb més pàgines, amb un desplegable central que és una escena enorme de jocs, una de les seccions que més agraden als tataners, i amb un pòster d’obsequi on apareixen tots els personatges que sortiran a partir d’ara a la revista”, explica Figueras. A més, els lectors també podran participar en un sorteig d’aniversari amb molts regals. (Si ja no trobeu aquest número al quiosc, us podeu fer subscriptors d'El Tatano o posar-vos-hi en contacte per aconseguir-lo.) De totes maneres, a més de certa renovació de continguts –al número anterior la capçalera ja es va acomiadar del personatge de la Neus–, la revista també tindrà seccions noves que aniran apareixent al llarg de l’any. I a la web de Cavall Fort els petits seguidors de les dues revistes trobaran a partir d’ara poesies recitades en veu alta per poder-les escoltar i làmines dels personatges que hi apareixen per imprimir i pintar. Aquesta aposta se suma a la feta a partir del número 150, quan es van incorporar a la web els àudiocontes, per escoltar els contes que es publiquen a les pàgines de El Tatano.

Són vint anys, però la intenció i les ganes són de sumar-ne molts més. “El Tatano creix, però els nostres lectors sempre tindran entre quatre i vuit anys. Per tant, tenim molt clar que hem de continuar adaptant-nos als seus interessos i no allunyar-nos-en mai. També hem de continuar fomentant la seva curiositat innata amb continguts que els agradin i que afavoreixin la lectura sense aprimar el llenguatge”, explica Figueras. En aquest sentit, la revista estrena la secció Què vol dir?, en què presenta frases fetes i locucions del català en clau d’humor. “Si El Tatano és la primera baula perquè trobin i coneguin aquest vocabulari més genuí, serà una fita important que haurem assolit”.