L'hora del conte, en risc per les pantalles

BarcelonaExplicar un conte abans d’anar a dormir, inventar-se una història si el nen fa rebequeries a l’hora de menjar o entretenir-lo explicant-li tota mena de curiositats quan us trobeu en una sala d’espera, en un restaurant o a la parada del bus. Hi ha pares i mares que encara ho fan, però n’hi ha d’altres que prefereixen donar-los el telèfon mòbil o una tauleta perquè s’entretinguin sols. Quan les pantalles es converteixen en protagonistes, es perden determinats hàbits que fan que els membres de la família connectin i passin temps de qualitat de manera conjunta, com es pot fer, per exemple, a través de la lectura.

“En els infants de 0 a 8 anys les estructures cerebrals encara s’estan formant i el que els donis en aquestes edats és el que les acabarà formant. Per tant, si les pantalles prevalen per sobre del joc, de la relació social i de la comunicació oral amb els pares, el cervell es desenvolupa d’una manera diferent i no ho fa preparat, per exemple, per tenir èxit cognitiu”, indica Núria Pedrós, doctora en pedagogia i membre de la Xarxa d’Expertes del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya.

És una situació que preocupa especialment els professionals de l’educació. De fet, fa uns mesos, el diari britànic The Guardian va publicar un article en què s'explicava que als pares que pertanyen a la generació Z –pares joves, que tot just han assolit la trentena– no els agrada llegir als seus fills i que el temps de pantalla ha substituït cada cop més l’hora del conte.

“Crec que les famílies que són més conscients de la criança més respectuosa i més acompanyada no són les més joves, les que han crescut amb pantalles i que podem anomenar natius digitals. Aquestes tenen un altre estil de criança i això influeix també en l’ús que fan de les pantalles”, expressa Bryan Pérez, mestre d’educació primària i coordinador a l’escola Salvador Espriu de Roda de Berà. Explica que les famílies que comparteixen moments de lectura contribueixen a fer que els infants adquireixin hàbits lectors saludables i assoleixin un millor desenvolupament cognitiu, a més de crear vincles de qualitat entre els seus membres. “També és veritat que hi ha famílies que per temes de conciliació laboral o de rutines no saben com encabir aquest espai en el seu dia a dia i se’ls fa un món trobar-lo”, reconeix.

Pérez subratlla aquesta necessitat d’adquirir bons hàbits lectors a casa, ja que si no hi ha un bon model en aquest àmbit costa més desenvolupar-lo des de l’escola. “Els infants reprodueixen el que fan els pares en la seva vida quotidiana: treballar, comunicar-se, entretenir-se, aprendre, ho fan tot amb les pantalles. Això fa que molts cops la lectura, que és esforç, interpretació, simbolisme, aprenentatge, quedi relegada”, lamenta, al seu torn, Núria Pedrós. En canvi, si veuen els pares llegir, encara que no ho facin de manera conjunta, de la mateixa manera que ho fan amb les pantalles, s’interessaran per allò que llegeixen. “Llegir i acompanyar-los en la lectura serveix per centrar-los l’atenció i per enriquir-los el vocabulari. A les xarxes és molt limitat, en canvi, un conte infantil està pensat i dissenyat per millorar-los aquest vocabulari i aquestes estructures lingüístiques”.

Orfes digitals

En aquest sentit, Pedrós afirma que el món digital provoca ara una nova bretxa, la que deixa orfes digitals. És a dir, aquells infants que no tenen acompanyament davant les pantalles, perquè els hi posen com a recurs per a tot sense tenir en compte els seus efectes. “I això farà que aquests infants siguin pobres a nivell intel·lectual, amb manca d’atenció i d’estratègia intel·lectual, i amb baixa maduració cognitiva”. De fet, Pérez ja recorda que hi ha alguns infants que es comuniquen amb un llenguatge que no els toca per l’edat que tenen o que els falten eines per establir, per exemple, una conversa, respectar un torn de paraula, mantenir una escolta activa o saber respondre a allò que els estàs preguntant.

Tal com observa Laia Bruguera, mestra d’educació infantil, la disminució de la interacció entre els membres de la família a favor de l’ús del mòbil és evident i afecta els infants. “El mòbil s’ha convertit en un xumet emocional. S’hi acostumen i després els costa molt més aprendre a frustrar-se. Per una banda, l’aprenentatge emocional de la frustració es dificulta i, per l’altra, a nivell cognitiu, pel que fa al llenguatge, en veiem les conseqüències: el foment de la interacció del llenguatge està disminuint dràsticament”. Aquesta situació també afecta els infants pel que fa a l’adquisició d’aquest llenguatge. “Ja sabem que no tots tenen el mateix ritme, però cada cop es veuen més nens que tarden més a adquirir-lo entre els tres i els sis anys, i que ho fan amb un vocabulari més pobre”, sosté Bruguera. Alhora, explicita que aquesta situació es transforma en una bola de neu: es va acumulant i fa que a l’escola, durant els cursos posteriors, també tinguin un aprenentatge més lent.

Viralitat i equilibri

En canvi, Bruguera revela que avui en dia és molt fàcil que els infants estiguin al cas de tot allò que és viral a les xarxes, cosa que vol dir que no ho han vist només un cop, sinó a base de repeticions. “Ho integren molt i veiem que això els dificulta el desenvolupament a l'hora de comunicar-se, que a nivell emocional fa que els costi més acceptar la tolerància, i que els afecti també en la capacitat d’atenció, ja que la pantalla és una font de dopamina ràpida”. Bruguera assenyala que per aquests motius cal incidir molt en l’aprenentatge de la llengua oral i que una bona manera és fer-ho a través dels contes. “Sobretot perquè sense l’oral no ve el llenguatge escrit”.

Per la seva part, Pedrós explica que quan hi ha aquest excés de pantalles, les criatures fan atenció a estímuls visuals i auditius ràpids, cosa que fa que quan els poses davant d’un estímul lent, com és el cas de la lectura, que han de fixar l’atenció d’una altra manera, els costi més. “Tot i això, veig que quan els llegeixes un conte queden embadalits. Els encanta. A les escoles intentes fer aquesta activitat perquè saps que a casa no la fan o la fan poc. I són feliços imaginant les històries que els expliques, sobretot en el cas dels contes tradicionals, que tenen uns missatges més profunds i uns valors que no troben passant pantalles”. Pedrós recalca que, en tot cas, tampoc es tracta de prohibir l’ús absolut de les pantalles, sinó de limitar-lo. “Si els hi prohibeixes, les agafen amb més delit. Però, al mateix temps, cal recordar que sense un diàleg i una conversa no es pot formar el pensament crític, així que cal trobar l’equilibri”.