8 motius per llegir en veu alta (segons la neurociència)

BarcelonaLlegir contes en veu alta és una de les estones compartides més gratificants entre pares i fills. La lectura en veu alta és molt freqüent en les famílies amb infants de 0 a 3 anys i es manté entre els quatre i els sis anys (o més enllà). És una estona per fer vincle, per transmetre el plaer per la lectura i per deixar de banda el mòbil i les presses del dia.

Un estudi realitzat per la càtedra de neuroeducació de la Universitat de Barcelona i per Veualta, del grup Enciclopèdia, ha analitzat la importància de llegir en veu alta i ho ha interpretat en termes neurocientífics i pedagògics, és a dir, què implica per al cervell que els infants llegeixin en veu alta amb adults i que els adults llegim en veu alta amb els infants. Malgrat que hi ha diversos estudis que han analitzat la importància de llegir en veu alta, mai fins ara s’havia fet una anàlisi específica sobre els usos i costums de la lectura en veu alta amb població de Catalunya.

A partir dels resultats d’aquest i altres estudis, David Bueno, doctor en biologia i investigador de genètica biomèdica de la UB i director de la càtedra de neuroeducació de la UB; Anna Forés, doctora en filosofia i ciències de l’educació i directora adjunta de la càtedra de neuroeducació; i Antoni Ruiz Bueno, doctor en educació i societat i professor de la UB, han escrit el llibre Els beneficis de la lectura en veu alta (Enciclopèdia). Els investigadors sostenen que la lectura en veu alta "amb nadons, infants prelectors i infants que ja han après a llegir o que n’estan aprenent és una pràctica educativa valuosa". Pot "millorar el seu desenvolupament social i emocional, enfortir les relacions entre cuidadors i infants, afavorir el desenvolupament cognitiu, ajudar a construir coneixements sobre el món que els permetran incorporar nous aprenentatges i desenvolupar habilitats d’alfabetització".

Aquests són 8 motius per llegir en veu alta:

L’aprenentatge de la lectura comença molt abans de llegir o del primer contacte amb les lletres escrites, s’inicia amb el llenguatge oral. Llegir és una tasca complexa per al cervell. A diferència del llenguatge oral "no és una activitat natural que s’aprengui de forma innata sinó que se n’ha d’aprendre". I per fer-ho al cervell li cal "reciclar xarxes neuronals que de manera natural ens serveixen per a altres coses", expliquen els tres autors d'Els beneficis de la lectura en veu alta.

I llegir en veu alta potencia l’aprenentatge de la lectura per imitació, ja que veure com algú altre llegeix "i va traduint els símbols lingüístics en sons, ajuda a fer aquest acte que, per al cervell, és contraintuïtiu", apunten els investigadors. "Primer llegeix l’adult –l’infant encara no sap llegir o comença a dir algunes paraules– i la criatura, per simple imitació, veu aquests símbols abstractes que són les lletres no de forma acadèmica, com a l’aula, sinó de manera dinàmica i a través de les neurones mirall, que reflecteixen dins nostre el que veiem fora, aprèn a pronunciar aquests símbols i a veure què signifiquen", explica l'investigador David Bueno. De fet, els llibres infantils contenen també il·lustracions per "ajudar a interpretar les lletres", afegeix.

Segons apunten els tres autors, la lectura en veu alta amb infants millora "les habilitats lingüístiques i auditives i enriqueix el seu vocabulari de manera més eficient". També pot ajudar a incrementar la complexitat de les estructures lingüístiques perquè els textos escrits acostumen a ser més rics que el llenguatge oral.

La teoria diu que la capacitat lectora s’establirà una mica abans si llegim en veu alta amb les nostres criatures però no es pot demostrar científicament perquè la comparació s’hauria de fer amb un mateix. Però en estudis poblacionals sí que s'ha vist que a les famílies que fan lectura en veu alta els infants comencen a llegir, de mitjana, una mica abans. Però l’efecte més important no és aquest sinó que continuïn sent "lectors de grans".

"L’objectiu no ha de ser que amb sis anys llegeixin sols i bé, sinó que després els continuï agradant llegir i entenguin el que estan llegint, no que repeteixin com un lloro", diu l'investigador David Bueno. Així, quan arribin a secundària i se’ls demani que interpretin textos, se sentiran a gust amb la lectura i entendran el que llegeixen.

Afavoreix un bon hàbit lector, ja que si veus llegir el pare, la mare o un altre adult de referència, ho normalitzes. "Els infants tendeixen a imitar el que veuen en els seus pares, és una tendència innata", apunta David Bueno. Segons l’estudi dut a terme per la càtedra de neuroeducació, el 81% dels enquestats que llegeixen en veu alta amb els seus fills afirmen que després de fer-ho els demanen més llibres per llegir i el 84% els demanen de continuar llegint.

Llegir en veu alta pot ajudar a desenvolupar l’interès per la lectura i la motivació per llegir. I també afavoreix que el cervell dels infants associï el fet de llegir a sensacions de benestar i plaer.

Llegir amb ells fa que es potenciï el gust per la lectura. L’aspecte emocional, és a dir, sentir benestar quan llegim, és cabdal. "Aquesta és una de les coses que més falla en l’educació reglada: que els infants s’ho passin bé llegint, els agradi i s'hi sentin a gust", reflexiona Bueno. I segons l’investigador, aquestes estones de lectura compartida en veu alta a casa poden contribuir a inculcar l’amor per la lectura i complementar la tasca per fomentar-la que es pugui fer a l’escola. Les criatures han de tenir la sensació que l’estona de lectura compartida "és plaent" perquè, si no, quan arriben a l’adolescència "han après a avorrir la lectura", diu.

Però perquè sigui una activitat plaent també ens ho hem de passar bé nosaltres, els adults. "Si llegim amb presses perquè hem d’anar a fer el sopar o exigim als infants que pronunciïn bé, el plaer s’acaba traduint en tensió. I si llegim dues pàgines, en llegim dues i si són cinc, cinc, però l’important és compartir el benestar", assegura Bueno. Inicialment, quan els infants comencen a llegir tampoc cal corregir-los contínuament. "Podem comentar que hi diu casa i no caca però no corregir-los durament sinó amb carinyo i relacionant-ho amb el dibuix". Els llibres amb il·lustracions faciliten la comprensió de paraules complexes, ja que els infants les poden associar visualment al context on es troben.

Mentre llegim en veu alta gesticulem, fem veus de personatges o onomatopeies, per exemple, i incorporem més sentits a l’aprenentatge, com ara la vista, l’oïda o el tacte –alguns llibres infantils contenen textures diferents–. "I com més sentits hi ha implicats, amb més eficiència s’adquireix l’aprenentatge", explica David Bueno. Tot aprenentatge arriba al cervell "a través dels òrgans dels sentits, per la qual cosa un bon aprenentatge sensorial contribueix a afavorir posteriorment aprenentatges més efectius", i la lectura en veu alta pot contribuir a aquesta integració sensorial.

També afavoreix la creativitat –a vegades s’interpreten escenes i personatges– i s’estimula el que s’anomena "teoria de la ment, la possibilitat de posar-se en la ment de l’altre i adonar-se que l’altre té unes idees diferents a les nostres", afegeix l'expert.

Quan el temps de lectura compartida és plaent, sense presses i sense renyar, s’enforteix el vincle i la confiança perquè ens ho estem passant bé i després aquests vincles de confiança seran beneficiosos per a altres aspectes de la vida. Ens dediquem una estona a nosaltres i aprenem a escoltar.

Segons expliquen els tres experts en el llibre, el cervell prioritza emmagatzemar aprenentatges que tinguin contingut emocional. Compartir estones amb els fills a través de la lectura en veu alta és una manera de generar vincles emocionals. I és important no viure-ho amb estrès, ja que això podria perjudicar tant els vincles emocionals com l’aprenentatge de la lectura.

Llegir en veu alta també és una manera de crear rutines abans d’anar a dormir, per exemple, i les rutines generen seguretat i confiança en els infants.

Després de llegir un petit text, el que sorgeix espontàniament és comentar-lo i això "activa les xarxes neuronals de la reflexió i s’adquireix l’hàbit de pensar sobre allò que estàs llegint". També ajuda a controlar la impulsivitat i entrena la capacitat de pensar, planificar i gestionar les emocions, ja que has d’esperar al teu torn per comentar o t’has d’esperar i no avançar el que passa a les següents pàgines del llibre.

Llegir esdevé un estímul per al pensament, ja que aporta noves informacions i diversos treballs han demostrat que "la comprensió lectora es relaciona amb la capacitat de generar pensament crític i reflexiu", apunten els investigadors en el llibre. I els infants comencen a fer alguns raonaments filosòfics de forma natural des de ben petits, entre els dotze i els divuit mesos. Llegir també potencia la curiositat i activa l’atenció, ja que per comprendre el significat d’allò que llegim ens cal estar prèviament atents.

La lectura interactiva no és només llegir el text sinó també parlar del que diu, de les emocions que ens desperta, del que ens fa sentir, de què representen els dibuixos o de com se senten els personatges.

La lectura en veu alta facilita, doncs, parlar de les emocions. "Com que són preconscients, els costa verbalitzar les emocions, però a través de les històries és més fàcil perquè veuen personatges enfadats, tristos, alegres o decebuts i això dona peu a parlar-ne", assegura Bueno. Es pot fer de manera subtil i de tant en tant. "La lectura en veu alta ha de durar anys i tens l’oportunitat de parlar-ne molts cops", afegeix aquest investigador.

Mentre la lectura compartida en veu alta generi benestar, no hi ha una edat límit. Fins i tots els adults podrien fer-ho perquè genera sensacions socioemocionals positives però de 0 a 3 anys és clau i habitualment s’allarga fins els 6, 7 o 8 anys. "A partir d’aquestes edats han de tenir, lògicament, estones per llegir sols, i si volem compartir alguna estona de lectura amb ells ho podem fer però no tant perquè sabem que els afavoreix com perquè hi trobem plaer i estem a gust", argumenta David Bueno, que considera que no hi ha una edat límit. "Jo vaig ser tutor de primer d’ESO i fèiem lectura compartida de textos de ciència perquè agafessin el gust per llegir divulgació científica", recorda.

Hi ha estudis que indiquen que l’interès per llegir en molts infants disminueix a partir dels nou o deu anys, cosa que dificulta els aprenentatges durant la preadolescència i l'adolescència. Entre els motius hi ha l’increment de complexitat de les lectures, haver de llegir individualment i no en grup o el fet que pensin que llegir és avorrit, però segons els autors del llibre, una bona lectura en veu alta pot ajudar a combatre-ho.