El mal de sempre

Els nostres fills passen tantes hores a les escoles i els instituts al llarg de la seva vida que mereixen, almenys, estar-hi a gust. Més enllà del seu rendiment acadèmic i les capacitats d’aprenentatge que desenvolupin, han de sortir del centre amb el cap clar i un somriure als llavis.

A casa cal inculcar-los sempre la necessitat de respectar els altres i exigir aquest respecte cap a un mateix. Si les bones intencions dominen el grup, els alumnes tindran dies millors i pitjors, però mai res que pugui ser traumàtic. Malauradament no és així i, tant a primària com a secundària, massa alumnes surten greument afectats pel que els passa a les aules o els patis. Insults, agressions o petites befes que fan forat. Això no és nou, jo també en vaig rebre, però potser tenim la percepció que l’agressivitat i la mala fe estan enquistades en tots els àmbits de la nostra societat, també en l’escolar.

Les dades indiquen, precisament, que el nombre d’agressions, també les de caràcter sexual, estan creixent entre els adolescents. Em sorprèn que, d’una banda, bona part de la societat està cada vegada més conscienciada que la violència no pot ser l’excusa de res, però que, en canvi, la brutalitat i el nombre de casos d’agressions creixin i s’intensifiquin. Ningú ha dit que les relacions humanes siguin fàcils, ni que tothom hagi de pensar de la mateixa manera, menys encara que es negui a un noi o noia enfadar-se amb algú, però hem de canviar la manera de gestionar les emocions negatives.

En relació a això, a uns alumnes amb qui estem treballant 'Hamlet', de Shakespeare, els vaig preguntar fins a quin punt serien capaços de venjar la mort d’un familiar pròxim. Molts em van respondre que matarien el culpable encara que això els suposés una llarga condemna. Jo els vaig respondre que, certament, és molt difícil controlar els impulsos més viscerals, però que per això vam crear les forces de seguretat i la justícia. No donaré detalls dels seus comentaris, però en general no hi creien gens, en la justícia, fet que hauria de ser molt preocupant.

I em temo que la meva conclusió és la de sempre, que als centres escolars fem mans i mànigues per crear un món millor, més intel·ligent i educat, però que fora de les nostres portes tot sembla maquiavèl·licament preparat perquè ens fem mal els uns als altres fins al final dels dies. Sembla que, en moltes coses, no n’aprenem.