Més enllà de Tinder: lligar després de separar-se

BarcelonaAbans de separar-se, el Raül (nom fictici per mantenir-lo en l’anonimat) veia molt de potencial a les aplicacions de cites i tenia ganes de provar-ho. Un cop ha tingut l'oportunitat, no les ha fet servir i està “lluny” de fer-ho. Vol no passar tantes hores davant del mòbil i endinsar-se en aquest món va, precisament, cap a l’altra direcció. La veritat, però, és que no les ha trobat a faltar. “He conegut gent que m’ha interessat i gent a qui he interessat”, afirma quan explica com ha gestionat aquesta nova situació. Confessa, també, que poder-ho experimentar li ha resultat una “motivació sana i bona”.

Poder conèixer persones noves, lligar, jugar i tenir cites és una de les situacions que els que se separen després d’anys –i fills– de convivència, tenen l'oportunitat de reviure i pot ser un al·licient d’aquesta nova vida. Però que funcioni i surti com t’has imaginat no és tan fàcil. Així ho ha trobat la Noemí, que fa poc més d’un any que van decidir separar-se i veu que conèixer gent nova que pugui ser interessant per quedar-hi amb certa regularitat és complex. “A la nostra edat és complicadíssim conèixer gent nova de manera orgànica”, assegura la Noemí (també nom fictici per mantenir l’anonimat), “els grups ja estan tancats i les dinàmiques sempre són les mateixes”.

Veu molt difícil que entre les diverses colles aparegui gent nova. A més, amb fills petits, malgrat compartir la custòdia veu que té poc temps lliure i quan el té, aprofita per fer allò que li genera benestar “independentment” si li permet conèixer o no nova gent. Per això, ella sí que ha provat les aplicacions de cites i va veure “ràpidament” que no eren per a ella. “Em semblen molt salvatges, la gent no té cap mena de mirament a l’hora de desaparèixer i, personalment, em van minvar l’autoestima més que cap altra cosa.”, puntualitza la Noemí. 

La Marina (també nom fictici) també les ha provat. En el seu cas, defineix l’experiència com a “breu, però satisfactòria”. S’hi va posar perquè la van animar les amigues. La Marina es va separar poc abans de la pandèmia i, per tant, anar a bars i discoteques en la nova etapa li va resultar complicat. Per això, va pensar que no perdria res en provar aquestes aplicacions i que en el pitjor dels casos la distrauria, que és el que volia. Va arribar a parlar amb pocs homes i només va tenir dues cites. La primera no va ser gaire fructífera; amb la segona va poder establir-hi una certa relació d’uns quatre mesos. A les aplicacions, la Marina els veu avantatges: dona accés a multitud d’opcions i amb els xats pots descartar i intuir coses. Però també és molt conscient de les mancances, algunes fonamentals com ara el físic, els gestos, la mirada, la manera de parlar… elements que, tal com recalca, només pots percebre si hi quedes físicament. 

Els fills i la velocitat 

Després de les primeres experiències amb les aplicacions, la Marina ha conegut altres homes, sempre amics d’amics. Ara té una relació estable, però separar-se del pare dels seus fills ha estat “tan difícil i dolorós” que no es planteja, de moment, tornar a viure amb un home. “Almenys fins que els meus fills –ara adolescents– no marxin de casa i facin la seva vida”, conclou. Per la Marina, poder viure altra vegada “temps de nuviatge” després de la “duresa de la separació” és positiu, però recomana tenir temps per una mateixa, per les amistats i, sobretot, no córrer ni crear gaires expectatives quan entra aquesta nova persona a la vida. Això implica no explicar res als fills ni presentar-los fins que la relació no estigui consolidada. “Així pots gaudir de passar temps lliure en comú, sense responsabilitats més enllà de voler estar junts”, afegeix la Marina que veu que l’opció living apart together evita la convivència, allarga la sensació de festeig i ho fa tot fàcil. “Ara per ara, m’omple”, conclou. 

Aquest “coure la relació a foc lent” és el que recomana Rocío López de la Chica, fundadora i CEO del programa de separacions conscients Creada, que recalca que com a persones adultes podem voler temps per “explorar” i que, fins i tot, a vegades és necessari i cal “donar-nos aquest permís, també”. Ara bé, les recomanacions amb els fills és contundent: “Si tu vols tenir cites sense compromís, no hi involucris els fills”.

Assegura que conèixer una persona nova, als infants els genera inseguretat i si després torna a desaparèixer, un dol. “No és agradable ni necessari i no els beneficia”, alerta la psicòloga. Segons ella, cal presentar la parella quan la relació està consolidada, s’han viscut prou espais compartits a soles i, sobretot, quan els fills tenen “integrada i adaptada” la separació dels seus pares. “Si els posem un nou canvi els generarà inseguretat i por, s’hi relacionaran amb tensió i afectarà, també, la relació de parella que no és impermeable”, afegeix l’experta a acompanyar processos de divorcis i separacions. 

El Raül també ha vigilat en aquest sentit. No diria que ho porta d’amagat però sí que ho fa “discretament”. Ha evitat, “per algun motiu”, que totes les trobades siguin totalment al marge de l’exparella. Així, ha evitat haver d’afrontar-ho amb ella, amb qui té una bona relació d’amistat i un fill en comú. “No ha calgut posar-ho sobre la taula perquè han sigut coses lleugeres”, explica. 

Donar-se permís i arraconar la culpa

“Quan has estat molts anys amb la mateixa persona, costa tornar a sortir amb homes”, diu la Marina, que veu que emocionalment hi ha cert bloqueig i que “és fàcil caure en comparacions”. A Creada es troben sovint amb aquesta situació, però veuen que, sobretot en les mares, el sentiment de culpa no les deixa recuperar aquesta faceta de la seva vida després de separar-se. És una culpa que no s’atribueix tant a la separació, que també, com al fet que moltes vegades les dones se senten culpables “per tenir vida més enllà de la maternitat”. “És important reconèixer que abans que mares o pares som dones i homes amb unes necessitats per cobrir”, assenyala López de la Chica. “I això no ens fa millors o pitjors mares i pares”, assegura. També veu que, sovint, gaudir d’una nova situació de parella es viu com una traïció. Per això, la terapeuta creu que cal aquesta reflexió i “donar-se permís” per conèixer i explorar noves persones. 

També veu que a vegades s’agafa aquesta nova etapa amb “por a repetir patrons” i certa desconfiança per evitar que l’altra persona ens faci mal. “Cal reconèixer i identificar els patrons desenvolupats i fer-ho diferent, tenint clares les línies vermelles", proposa López de la Chica. Per això, aquesta psicòloga creu que cal cert entrenament, perquè s’ha sortit d’una relació amb dinàmiques “poc beneficioses” i sempre és millor no tenir pressa. Pels que tenen pressa, té un missatge clar: “Els 40 d’ara no són els d’abans; en comptes de pensar que queden pocs anys has de veure que et queda la meitat de la vida per viure-la amb consciència”. Per a la terapeuta la clau per aportar salut a una nova relació –sigui com sigui– és donar-se permís, centrar-se en el gaudi i el plaer i no afegir-hi exigències.