Com són d'importants les nostres mares en les eternes vacances escolars

BarcelonaEm tremola l’ull i tot just som al juliol. I això que no em vull queixar gaire perquè tinc l’enorme sort de ser mestra i puc conciliar prou bé les vacances dels meus quatre fills. Tres mesos, quatre adolescents, quatre àpats diaris. Mengen moltíssim i el tema ja no és fer el dinar, és planificar-lo i que sigui alguna cosa contundent i atipadora. Penseu que si m’he de posar a arrebossar pits de pollastre hauria d’haver començat a l’abril.

Ja sé que la teoria diu que a les vacances hem de repartir encàrrecs i posar horaris. La pràctica es tradueix sempre en respostes del tipus “li toca a l’altre, sempre ho faig tot jo, això ja em va tocar ahir, això no és meu o demana-li al tal que avui no ha fet res”. Que sí, que al final ho acaben fent, però mai a la primera i mai per iniciativa pròpia. Sabeu allò tan trillat de “si jo llegeixo, ells llegeixen?” A casa meva no tenim aquest efecte mirall. Ni en el tema lector, ni en les feines de casa. Espero no estar sola en aquesta lluita que per a mi, durant les vacances, és la prioritària. No vull que es limitin a ajudar, vull que s’hi impliquin.

Potser vull massa coses. Com que es llevin a hores decents o que facin deures d’estiu. Ja sabeu que la cosa va de tenir un quadern de vacances que es comença a fer amb tota la motivació del món i al cap de tres o quatre pàgines allà es queda. Oblidat i marcit. A vosaltres també us passava i ho sabeu. Per això, ara que ja tinc una edat i els fills més grans, m’he tornat més permissiva i em plantejo que vagin fent al seu ritme sense perdre tantíssim la paciència. Intento tancar el tema escolar perquè no sigui font de retrets o càstigs. No cal recordar tot el que ha passat durant el curs, crec que emocionalment és important agafar distància i al setembre sant tornem-hi.

He assumit que molts dies es llevaran tard i m’intento autoconvèncer que la ciència diu que no és mandra sinó que el cervell adolescent necessita més hores de son per madurar. Doncs que madurin, i ràpid. M’he adonat que a l’estiu cal flexibilitzar les normes, que puguin prioritzar els amics, baixar revolucions i no córrer per arribar a tot. És el moment de fer vacances no només de la feina, també de la càrrega mental. Com diuen els meus fills: "Mama, estem de chill".

Ajudes imprescindibles: l'esplai i el poble dels avis

No us amagaré que sempre he tingut dues ajudes imprescindibles que m’han facilitat l’estiu: l’esplai i el poble dels avis. La feina dels esplais sempre la intento visibilitzar i sempre em quedo curta. Mereixen la Creu de Sant Jordi o directament el Nobel de la pau. Si fins i tot es fan gales per premiar a creadors de contingut! I els monis? Setmanes senceres de dormir en lliteres, calor, bullir macarrons, estar sense pantalles i assumir molta responsabilitat. I tot això sense cobrar. Una feina del tot voluntària per ajudar-nos a educar els nostres fills en una cosa que els marcarà per sempre: el temps de lleure. Saber divertir-se, fer comunitat, conviure amb gent de tot tipus, enyorar-se en la mesura justa i espavilar-se. És la situació d’aprenentatge més important de les seves vides i mai estaré prou agraïda a la feina dels esplais.

Els avis també mereixen capítol a part. Deixeu-m’ho dir, les àvies. Les àvies que porten una bata de tirants, que surten a comprar, que cuinen plats boníssims malgrat la calorada i que ens envien fotos dels nens en calçotets i somrients amb un regalim de suc de síndria per la panxa. Com són d’importants les nostres mares i com es desviuen perquè nosaltres treballem, escrivim, viatgem i arribem a conciliar la feina amb les eternes vacances escolars.

Perquè ja us aviso que després de les colònies, la visita al poble i els dies de platja amb nosaltres encara queda la setmana de setembre en què ja ho donem tot per perdut i els nens mandregen obertament al sofà. Per quatre dies, més val no mullar massa els Gremlins. Àrbitre, és l’hora. Això sí, feu el que feu aquestes vacances gaudiu-les molt, que en el fons tot passa volant. I no em refereixo només a l’estiu. Ens retrobem al setembre!