Conciliació

Onze setmanes sense escola: Com ho fem?

La conciliació familiar es complica a l'estiu, amb l'aturada escolar, sobretot per a aquelles famílies que no es poden permetre fer vacances durant els mesos de juliol i agost

6 min
Un pare diu adeu a la seva filla, que marxa de colònies.

BarcelonaÉs mare soltera i treballa a la recepció d'un hotel de Lloret de Mar. L'estiu és el mes més fort de feina i no pot fer vacances. Ni ara, que el seu fill té onze anys, ni des que se li va acabar el permís de maternitat quan el Pol tenia quatre mesos. Per tant, ni ella ni el seu fill saben què és anar de viatge a l'estiu, fer una escapada a la muntanya o desconnectar quatre dies a la platja. La Meritxell (nom fictici perquè prefereix mantenir l'anonimat), però, trampeja com pot aquestes onze setmanes sense escola i, malgrat tot, es considera afortunada perquè té xarxa, família i amics que l'han ajudat a tirar endavant; no només els estius sinó tot l'any. La monoparentalitat l'ha obligat a espavilar-se per poder tenir cura del seu fill, complir els torns i horaris a la feina i procurar que el nen estigui tan bé com sigui possible. L'estiu és un repte més. "Tenim sort que vivim en un lloc de platja i sempre hi ha algú que es pot endur el Pol", explica amb resignació.

No té els avis disponibles per fer-se'n càrrec, perquè ja són grans, i ha hagut de buscar cangurs. La Meritxell recorda que quan el Pol encara era un nadó li girava la cara en tornar de fer la jornada laboral. Durant uns anys, i també durant el curs, una amiga se'n cuidava tot el dia. Ara, però, té una altra feina i la Meritxell s'ho combina amb altres mares de l'escola que li donen un cop de mà per estalviar-se, entre altres, el menjador escolar. Els estius sempre els ha patit. Quan el seu fill era més menut, el deixava amb l'amiga tot el dia, però ara l'ha d'apuntar al casal, que ha de ser el de l'escola perquè, si no, la logística se li complica amb els seus horaris. "Quan faig torn de tarda arribo a mitjanit", es lamenta.

El cost de no tenir vacances a l'estiu

Poques famílies poden estar tot l'estiu sense cangurs, ni colònies, ni casals. La major part dels pares i mares que treballen tenen, a tot estirar, quatre setmanes de vacances i les escoles en fan onze. És una situació difícil de casar amb dos progenitors treballadors i amb feines convencionals, però la tasca encara es complica més en les famílies monoparentals i en les famílies que, pel motiu que sigui, no poden fer vacances a l'estiu. Dedicar-se al sector turístic, com la Meritxell, n'és un exemple, com també ho és el cas del pare de la Vega, que és guia turístic a Barcelona. És autònom i no pot fer vacances ni al juliol ni a l'agost, que és quan hi ha un pic de feina. La mare, l'Alejandra, també és autònoma i tampoc té vacances pagades. Si en fa, és "a costa de no cobrar" explica ella. Reconeix que abans de tenir la Vega, que ara ja té cinc anys, treballaven a l'estiu i marxaven de viatge fora de temporada i hi estaven molt acostumats perquè feia anys que portaven aquest ritme. Però amb l'escola –i a partir de l'any vinent amb la nena a primària– aquest pla es complica i han d'organitzar-se l'estiu en funció de l'aturada escolar.

Viuen a Barcelona, però l'Alejandra es traslladarà a Tarragona a casa l'àvia una part de l'estiu. S'hi instal·larà, i mentre ella treballa, la seva mare estarà amb la Vega. Quan plegui, podrà estar per la nena i acabar de passar el dia d'una manera una mica diferent. El pare concentrarà les jornades en tres o quatre dies i, així, podrà passar més temps amb la família. Ell és d'Extremadura i no té xarxa a Catalunya. Tot i aquest muntatge, al juliol hauran d'apuntar la Vega quatre setmanes al casal.

Quatre setmanes de casal poden representar fàcilment entre 400 i 600 euros per nen. Segons un estudi d'Aliança Educació 360 del 2022, el preu mitjà per setmana és de 77 euros pels casals i de 354 euros per les colònies. L'oferta i la diversitat de casals és cada vegada més gran i els nens i nenes de totes les edats poden passar l'estiu fent activitats tan diferents com ara vela, patinatge, escalada, música, futbol, manualitats, teatre musical o robòtica. El cost depèn de molts aspectes, però difícilment una setmana de casal costa menys de 130 euros. Els més econòmics són sense menjador, cosa que vol dir que a la una del migdia ja són fora.

Per tant, les famílies que necessiten casals moltes setmanes a l'estiu s'ho han de mirar molt bé. És el que han fet els pares d'en Nil (també nom fictici). L'any passat s'acabaven de traslladar de municipi i van pagar "la novatada", explica la mare, amb 1.000 euros de casal per un mes. "Amb aquests imports gairebé val la pena demanar-se un permís sense remunerar", diu la Raquel.

Permís de 8 setmanes per cuidar els fills

Existeix l'opció de sol·licitar el nou permís de 8 setmanes per tenir cura dels fills o dels menors acollits per més d'un any. Està pensat per afavorir la conciliació durant els períodes sense escola, tot i que es pot demanar en qualsevol moment de l'any sempre que l'infant no tingui els vuit anys. De moment, però, és un permís sense remunerar. És un permís per fill i el treballador es pot distribuir aquestes setmanes de la manera que necessiti.

Quant costa anar al revés del món?

Per això, aquest estiu ho han estudiat més bé i en Nil farà futbol quatre setmanes per 600 euros. El seu pare no farà vacances en tot l'estiu perquè té un negoci vinculat al món de la restauració, clarament estacionalitzat, i de juny a setembre no té ni un sol dia lliure. Ni els caps de setmana. Ella només lliura tres setmanes perquè també es guarda dies per marxar tots tres de vacances a l'hivern i, per tant, amb aquestes quatre setmanes de casal no n'hi ha prou. El croquis estival és molt més complicat: la primera setmana de vacances –la de Sant Joan– en Nil marxa fora de la ciutat amb unes tietes i així passa uns dies amb els cosins. Els enllaçarà amb el futbol fins als tres darrers dies de juliol, quan l'àvia sortirà al rescat. A l'agost el Nil té plaça en un casal de matí de l'ajuntament, una mica més econòmic, i combinarà l'activitat amb estar amb la Raquel i anar a la piscina municipal. "L'error de l'any passat va ser prioritzar la piscina, que encareix molt el casal", explica la mare, "i enguany hem optat per fer-nos socis d'una piscina durant l'estiu i gaudir-ne a les tardes".

La setmana de setembre, de moment, no està tancada, però la Raquel no creu que hi hagi problema per poder anar al casal de l'escola, que allarga l'estada fins a les sis de la tarda i així els cobreix fins que ella plega de la feina. Per a la Raquel, l'estiu és "un tràmit" que s'ha de passar i té la sensació que va "a contracorrent" de tothom. "Descansar només tres setmanes de les onze és un mal de cap i un mal per a la butxaca", conclou.

Més diversitat, més oferta

El sector del lleure educatiu ha anat creixent i cada vegada hi ha una oferta més àmplia a l'estiu que s'ha anat adaptant a les necessitats de les famílies. No és estrany veure colònies a l'agost però tampoc casals. La ciutat de Barcelona és un exemple d'aquesta extensió. El programa T'estiu molt va engegar-se el 2016 amb poc més de 200 entitats col·laboradores. L'any passat ja en van tenir 562 i va oferir més de 1.000 activitats per a nens i nenes de la ciutat. Ha estat una aposta del consistori perquè, tal com explica el comissionat de polítiques d'infància, adolescència i LGTBI, Javier Rodríguez, "les famílies tenen cada vegada menys temps per dedicar a l'estiu". A més, moltes famílies no tenen xarxes familiars o d'avis que puguin donar suport i acompanyament durant els mesos de juliol i agost, i per això, la demanda no ha parat d'augmentar. A l'estiu s'ofereixen 183.000 places úniques i un 16% ja són a l'agost, sobretot la primera setmana, però hi ha fins a 200 activitats més enllà d'aquests dies.

Un estiu diferent

Els pares del Nil no es poden plantejar que no faci casals per logística familiar, però també veuen que el nen els demana fer activitats amb altres infants perquè sol a casa s'avorreix. La Vega encara és petita, però en Pol ja fa temps que veu que els seus estius no són com els de molts nens i nenes que surten de la rutina i visiten llocs nous. La Meritxell ho pateix perquè s'imagina que amb la tornada a l'escola s'explicaran què han fet i on han anat, i en Pol no podrà compartir cap aventura. Això també li passa per Nadal i per Setmana Santa. Ella reconeix que va al dia a dia i de vegades ni se n'adona però li sap greu perquè el nen s'ha acostumat a passar l'estiu sense la seva mare. De fet, algun estiu la seva amiga se l'ha endut al poble i, en una ocasió, s'ho va poder organitzar per anar-hi ella també. Però explica que el Pol no recorda pas haver-hi anat amb la seva mare. "Està acostumat que això ho fa amb la meva amiga", diu la Meritxell, "i fa molt mal; em perdo molts moments d'oci".

stats