Embaràs 19/06/2021

Els nounats no arriben a casa amb un llibre d’instruccions

Com podem ser capaços d’afrontar les angoixes que provoca el naixement del primer fill

3 min
L'arribada del primer fill genera molts dubtes i angoixes en mares i pares

El primer embaràs genera sempre moltíssima d’il·lusió: els pares tendran, per fi, el seu més que desitjat primer fill. Però arriba el moment tan esperat, i després del part, que és tota una experiència en si mateix, recau en els pares una enorme responsabilitat: una vida indefensa depèn completament d’ells. Per primera vegada a la vida deixen de ser fills. O, millor dit, a més de ser-ho, es converteixen també en pares.

En aquestes primeres setmanes sol ser freqüent que hi hagi molts de motius de nerviosisme:

– El pensament que no seran capaços de surar-lo i que no saben absolutament res sobre nounats. En termes jocosos, solem dir que “qualsevol petit electrodomèstic ve amb un enorme llibre d’instruccions i, en canvi, t’entreguen un nadó i cap a casa amb uns pocs consells ràpids”.

– El cansament de nits sense dormir, que sempre contribueix a ennigular una mica l’enteniment.

– De vegades a això s’hi suma un cert component de l’anomenada “depressió puerperal” o “maternity blues”, que és un sentiment d’irritabilitat i tristesa que es produeix en algunes mares després del part, i que pot arribar a requerir tractament.

– Pressió de la família propera, amb múltiples consells i recomanacions, en molts de casos contradictoris entre si.

– Alguns problemes de parella subjacents, etc.

Què feim per ajudar-los?

Després de 31 anys de professió observam una sèrie de problemes i angoixes comunes en moltes de famílies. Per aquest motiu donam una sèrie de consells i informacions, entre els quals destacaríem els següents:

 Alimentació: explicam a les mares que donen pit que la immensa majoria de dones poden alimentar adequadament als seus nadons només amb llet materna, ja que algunes creuen que “la seva llet no serà suficient, ja que la seva mare tampoc li va poder donar el pit a ella”. Combatem aquest concepte erroni amb tota mena d’explicacions.

– Cordó umbilical: també suposa una font d’estrès, ja que es desconeix com s’ha de gestionar. Els explicam la importància de tenir el cordó umbilical net, amb bona higiene. Aigua i sabó, antisèptics si es necessiten, etc., fins a la caiguda del cordó, que es produeix cap als 10-15 dies de vida a la immensa majoria de nadons.

– Estat físic del nounat: “Doctor, digui que el nin està bé”. Els explicam que no s’aprecia cap malformació congènita, que el cor i els pulmons s’estan adaptant perfectament a la vida extrauterina, que el nadó té molt bon color i to muscular, que els malucs estan ben formades, etc.

 Icterícia: amb relativa freqüència els nadons es posen una mica “grocs” durant els primers dies de vida, per l’elevació dels nivells de bilirubina en la sang de l’infant. En general, sol ser un trastorn lleu i transitori a la gran majoria de casos, moltes de vegades lligat a la lactància materna o a incompatibilitats en el grup sanguini de la mare i el nadó.

 La fontanel·la: com tothom sap, els nadons tenen un orifici en forma de rombe a la part anterior del crani, ja que els ossos no tanquen el crani completament fins als 12-18 mesos, d’una mida que pot arribar a ser de 2x2 cm o més gran. De vegades produeix ansietat als pares, ja que noten que “està tou” i creuen que podrien fer mal al nadó en tocar-lo. També es noten els batecs del cor a través de la fontanel·la, i això és una cosa completament normal.

– Les visites: en el nostre medi, molta de gent de l’entorn del nounat vol felicitar les famílies pel naixement, portar-los regals per al nadó, etc. Nosaltres sempre explicam als pares que, en la mesura que sigui possible, limitin les visites tot el que puguin. Hi haurà temps per complir amb les obligacions socials que tots tenim. Els primers dies, però, són un moment de cansament i de nirvis, d’adaptació a una nova situació. Els pares necessiten estar tranquils, descansar el màxim que els permetin els ritmes tan irregulars d’alimentació i son d’un nadó en els seus primers dies de vida. La lactància materna en ocasions es torba uns dies en establir-se bé, i és important que el nucli familiar estigui còmode i sense haver d’atendre persones externes.

A part d’aquests consells habituals, evidentment es resolen tots els dubtes que puguin tenir els pares en aquesta primera consulta i se’ls assegurarà que seran capaços d’afrontar aquesta nova situació, i que tot sortirà bé.

Pedro Albertí Celada és pediatre i director gerent de l’Institut Balear de Pediatria

stats