Maria Arqué: “El nostre estil de vida, la nostra dieta i els contaminants ambientals tenen un impacte en la nostra fertilitat”

BarcelonaNo, haver-te pres la píndola anticonceptiva no afecta la fertilitat. I sí, encara que hagis tingut un fill pots tenir complicacions per tornar-te a quedar embarassada. La doctora Maria Arqué, ginecòloga especialista en fertilitat a CIRH i WoMer, desmunta mites a les xarxes socials. La seva és una mirada integrativa que consisteix en “mirar el cos com un tot” i revisar cada cas per veure què es pot fer per millorar la salut global i reproductiva i augmentar les probabilitats d’un embaràs natural i, si no és possible, millorar els resultats dels tractaments de reproducció assistida. “No tractem un úter o uns ovaris sinó una persona”, afirma.

Una de cada sis persones al món pateix infertilitat. Quins són els principals motius?

— La causa més habitual està relacionada amb l’edat de la dona. Hi ha un decalatge entre el moment en què biològicament estem millor per tenir fills i el moment en què socialment podem o ens ho comencem a plantejar. Després hi ha altres problemes com alteracions de l’ovulació, endometriosi o síndrome de l’ovari poliquístic. En un 40% dels casos la causa és femenina, en un 40% trobem una causa masculina, i en un 20% és mixta. En els homes veiem que la qualitat del semen ha anat empitjorant amb el temps. De fet, ara els paràmetres de l’OMS són menys exigents.

Hi ha altres factors com la contaminació o l’estrès?

— Hi ha un impacte important del nostre estil de vida, de la nostra dieta i de tots els contaminants ambientals als quals estem exposats en la nostra salut global, i també en la nostra fertilitat. Sembla que hi ha un efecte sinèrgic entre això i l’edat, com si ens afectés més a mesura que envellim, de la mateixa manera que ens recuperem abans d’un accident si som més joves.

Com podem millorar la nostra salut reproductiva?

— El primer que hauríem d’intentar fer és tenir fills abans. Per sort, ara tenim tècniques com la preservació de la fertilitat que ens amplien la finestra fèrtil. La manera de cuidar la fertilitat està alineada amb la manera de cuidar la salut global. Consisteix en portar una dieta tan antiinflamatòria com sigui possible sense entrar en extremismes ni restriccions; evitar al màxim l’exposició a tòxics, tant al tabac, l’alcohol i les drogues com als disruptors endocrins, que els trobem molt sovint en productes que utilitzem cada dia com els tàpers de la cuina i les paelles, els cosmètics o els productes de la neteja, i fer exercici físic de forma regular i moderada. Després hi ha dos grans reptes: respectar els ritmes circadiaris per donar-li al cos el temps de regenerar-se i intentar millorar la gestió de l’estrès. També hi ha la suplementació. Jo hi estic a favor, però sempre que estigui supervisada per un especialista. Que els suplements siguin naturals no significa que siguin innocus. Molts cops tenim molta por dels medicaments i poca dels suplements, i no s’ha de tenir por de res, sinó que s’ha d’utilitzar bé i de forma pautada. És un camp mèdic que mou molts diners i interessos.

No hi ha un suplement o aliment recomanat. Allò de la pinya i el bròcoli és un invent, no?

— Tant de bo tingués la dieta màgica. No hi ha un aliment màgic. És un conjunt de coses i moltes vegades no és suficient per pal·liar el problema d’infertilitat. Ho intento explicar sempre a la consulta perquè genera frustració. Queda clar que això t’ajudarà a tenir millor salut global i reproductiva, però pot ser que encara que facis tot això necessitis un tractament.

Quin impacte poden tenir els tractaments per a les pacients i les parelles?

— L’estimulació ovàrica té un impacte físic, però la majoria de vegades els símptomes són semblants als premenstruals i són processos segurs i ben tolerats. Cada vegada tenim més eines per fer les estimulacions amb tractaments més personalitzats i amb menys riscos. A part d’això, els tractaments tenen un impacte important en el vincle amb la parella, i també en relacions amb amics i familiars. De vegades hi ha pacients que no saben si explicar-ho o no explicar-ho. Hi ha moments en què la vida gira al voltant del tractament i això és difícil de gestionar. I, després, hi ha un impacte econòmic. La majoria de vegades els tractaments es fan en l’àmbit privat i el cost és elevat. Això és un estrès afegit sumat al fet que no podem garantir l’èxit del tractament. No és estrany que les parelles se separin en aquests processos. D’altres en surten reforçades i més resilients.

No hi ha límits de cicles d’in vitro a la sanitat privada?

— No, però depèn de les probabilitats d’èxit i de la part psicològica. Hi ha pacients a qui els he dit: "prou, no feu més tractaments, heu de parar". No és innocu, tot i que siguin tractaments segurs.

Què passa quan no funciona?

— Sempre és complicat. No deixa de ser un dol que s’ha d’acompanyar bé. Jo soc partidària que els pacients tinguin un bon acompanyament emocional amb algun especialista.

És més difícil del que pensem?

— Les taxes d’embaràs són del 30-40%. És més sovint del que ens agradaria que els resultats siguin negatius. Depenent de cada situació, s’han de veure els passos a fer i fer un acompanyament. Per exemple, si no ha funcionat i s’han de plantejar altres tècniques com l’ovodonació, s’ha de fer un dol genètic.

Un dol genètic?

— És acceptar o assumir que tu tindràs un fill amb un gàmeta de donant de semen o òvuls que no serà teu.

L’ovodonació ha generat alguns conflictes ètics. Per exemple, la periodista Júlia Bertran es pregunta a Estimada desconeguda (La Campana) quines conseqüències té el seu desig en el cos d’una altra dona.

— La donació d’òvuls a Espanya i Catalunya és anònima i és altruista, i la compensació és per tot el que han de passar. No és un acte lucratiu. Per què no ens sembla malament que algú doni un ronyó o sang i ens sembla malament que algú doni òvuls? Jo no em sento en situació de poder jutjar si està bé o no. El que és important és que aquí les donants estan ben cuidades i ben informades en tots els processos.

El cost de la sanitat privada és d’uns 8.000 euros si sumem la medicació i a la pública hi ha una llista d’espera d’entre sis mesos i un any aproximadament.

— En un món ideal hauríem de poder tenir un accés més directe i més fàcil i sense haver de pagar tants diners perquè la infertilitat i l’esterilitat ja estan reconegudes com una patologia per l’OMS.

Els processos de reproducció assistida i la preocupació que els envolta recauen, un cop més, en les dones?

— Potser sí que hi ha més tendència al fet que el pes del procés el portin les dones. Fins ara a les clíniques de fertilitat tot ha sigut centrat en la dona, que és la que passa per la majoria dels processos, i els homes queden en un segon pla. Poden sentir-se una mica desplaçats i potser no és que no ho pateixin, sinó que no tenen l’espai per expressar-ho o ni tan sols se senten amb el dret en comparació amb el que passen elles. Crec que hi ha feina a fer per canviar aquest rol d’haver de callar i haver de representar la part forta. Sovint senten la seva masculinitat qüestionada quan hi ha problemes de fertilitat i hem de canviar aquesta idea perquè els problemes de fertilitat poden ser tant masculins com femenins.

Quin és el paper de la reproducció assistida en la diversitat de models familiars?

— Cada vegada més es treballa perquè hi hagi una atenció que inclogui tots els models possibles, perquè no hi hagi discriminació i puguem atendre tots els pacients. Des de la Societat Espanyola de Fertilitat s’ha treballat molt per poder fer una bona atenció als pacients trans. La reproducció assistida també dona la possibilitat a mares solteres de ser mares. S’està desvinculant el fet de tenir parella al de tenir fills.

Si fem una mica de ciència-ficció, com t’imagines el futur de la reproducció assistida?

— Actualment s’investiga en laboratoris per intentar fer gàmetes amb cèl·lules mares. Si som capaços de crear òvuls i espermatozous amb cèl·lules mare s’acabarà la donació de gàmetes.

Què més podem millorar en un futur utòpic per a la reproducció?

— Cal conscienciar les empreses i els governs de l’impacte de la contaminació ambiental i dels disruptors i dels tòxics. Hem arribat a trobar microplàstics al líquid fol·licular, que és líquid del qual es nodreix l’òvul. Tot això pot fer alteracions a nivell endocrí de tota la senyalització que ha de rebre l’òvul per madurar bé.