"Les AFA no haurien d'existir"

BarcelonaAmb una filla a 1r d’ESO, una altra a 3r de primària i una en camí, la Sònia encara té temps per dedicar a l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) de l’escola de la segona. Forma part de la junta al costat de dues mares més amb qui es comparteixen les tasques que cal fer. En el seu cas, s’encarreguen d’organitzar i gestionar les acollides, monitoratge inclòs, el menjador escolar –amb els menús també per decidir–, i extraescolars, a més de col·laborar amb l’escola quan ho necessita. 

Ho fa per altruisme i en valora la solidaritat que s’hi respira. “Porta feina, però és assumible”, explica la Sònia. Ella ho viu com una manera de fer activisme polític en benefici de tots, ja que de les seves decisions acaben fent política i cal que la junta comparteixi certs valors, com ara la inclusió, per no tenir discrepàncies. “Hi ha moments que ho engegaries tot, la veritat”, afegeix, “moments que penses, per què he d’estar aquí?”

Aquesta és una de les preguntes que ha deixat en una publicació personal a Instagram on qüestiona l’existència de les AFA. “Les AFA no haurien d’existir”, diu taxativa a la xarxa social perquè entén que estan donant un servei professional des d’una associació que no ho és. Reivindica que des que l’alumnat entra a l’escola fins que en surt depenen de fins a quatre o cinc "empreses" diferents si es té en compte el monitoratge de l’acollida, la docència que depèn del departament d’Educació, el servei de menjador o les extraescolars. “Amb diferents serveis a l’AFA adquirim un caràcter professional que no tenim i, per exemple, hem de decidir sobre nutrició, monitoratge o altres, i a l’hora, som receptors de queixes i intermediaris”, denuncia la Sònia. 

L’Ariadna també va jugar un paper actiu a l’escola de primària dels seus fills on participava a la Comissió de Festes i aquest activisme el va traslladar a l’Institut Montserrat de Barcelona el primer curs del seu fill gran. Poc temps després, la junta s’havia de renovar i, si no hi havia relleu, l’AFA desapareixia i, per això, i per les seves ganes de col·laborar, va accedir a ser-ne la presidenta. 

En aquest cas, a més de ser la via directa entre famílies i professorat, l’AFA s’encarrega dels armariets de l’alumnat, gestiona les extraescolars, formen part de la comissió de menjador, ajuden econòmicament als premis del centre –Sant Jordi i un projecte d’aules netes– i també col·laboren econòmicament a les festes de graduació de 4t d’ESO i de 2n de Batxillerat. I a més a més, cada curs fan carpetes i les agendes per a tot l’alumnat. 

L’esforç, però, es concentra en la biblioteca. No només hi dediquen pressupost per renovar el fons i l’espai sinó que contracten la professional que s’ocupa de tenir les novetats, dinamitzar l’espai i promoure la lectura entre els adolescents. Encarregar-se d’un projecte tan gran limita la possibilitat de tirar endavant altres iniciatives com ara les xerrades per a les famílies, que feien anys enrere. “Ens agradaria fer més, però tenim el suport que tenim”, diu l’Ariadna. De fet, hi ha moltes escoles que, si no fos per l'AFA, no tindrien biblioteca i són les famílies les quals no només la impulsen sinó que també la financen.

Malgrat que cada AFA i cada escola és un món, la majoria fan serveis imprescindibles per al desenvolupament de l’activitat escolar, i per això, són entitats que treballen de bracet amb les direccions dels centres amb qui estableixen relacions estretes. “Ens valoren sempre que no ens fiquem en pedagogia ni temes interns que ja entenem que no ens pertoca”, diu l’Ariadna. “S’hi han acostumat i ens necessiten”, afegeix la Sònia, que recorda que la responsabilitat de molts d’aquests serveis no és de la direcció, sinó de la Generalitat. 

El servei de menjador, un os dur de rosegar

Tot i que la majoria d’escoles públiques no tenen cuina pròpia i és el Consell Comarcal qui centralitza part de la gestió dels menjadors a través d’empreses de serveis, les AFA acaben sent les qui s’hi reuneixen. En el cas de la Sònia, assegura que són trobades cada dos mesos i que, l’AFA és també qui hi té la comunicació directa, organitza els monitors i gestiona els conflictes quan n’hi ha. A més, participa en l’elaboració del menú nutricional i la redacció dels plecs del concurs. “Jo no tinc les eines per fer-ho però acabem opinant”, diu la Sònia. 

Per a les Associacions Federades de Famílies d'alumnes de Catalunya (aFFaC) el menjador és un servei considerat “complementari” pel departament, malgrat no ser-ho. Així ho veu la directora de l'aFFaC, Lidón Gasull, que lamenta que estigui “en mans d’agents privats” perquè l’administració no l’assumeix. Per a Gasull, les AFA acaben agafant aquest servei “amb pro de la qualitat”, però considera que només haurien de poder-hi participar. “La gestió hauria de ser pública, directa i integrada dins l’escola i el projecte educatiu”, diu. Una AFA, doncs, hauria de poder tenir la força per queixar-se en cas que el menjador escolar no funcioni bé, però no ha de ser l’agent que l’organitza ni el contracta. 

Acollides i extraescolars: dos punts de vista 

A l’AFA de la Sònia a més del menjador escolar ofereixen l’acollida matinal a tots els infants i les extraescolars de la tarda, uns serveis que no serien necessaris “si les famílies gaudissin d’una conciliació real”. Amb això, es troben amb el mateix problema que amb el menjador: la gestió de contractes, monitors i conflictes. 

Des de l’aFFaC, en canvi, es veu amb bons ulls que siguin les famílies qui se’n puguin encarregar d’aquests serveis, als quals se suma el casal d’estiu, ja que les AFA tenen l’ús preferent dels espais escolars en horari no lectiu. “Té tot el sentit del món perquè l’AFA té la capacitat de portar l’espai escolar en un lloc comunitari on passen coses i, de retruc, ser un agent cohesionador del barri o del municipi”, diu Gasull. És un paper que la Sònia també defensa i que des de moltes AFA es compleix a través d’activitats més ludicofestives per intentar fer comunitat com poden ser les festes de final de curs i altres celebracions tradicionals, berenars o trobades que no tenen altra finalitat que reunir les famílies perquè comparteixin una estona, es coneguin i facin vincle.

L’AFA a la concertada, un altre estil

Precisament, aquesta voluntat de vincle és el que es veu més a les AFA de l’escola concertada, que generalment ja no s’encarreguen ni del menjador ni de les extraescolars, i tampoc de les acollides matinals. La Carolina fa cinc anys que va entrar a la junta de l’AFA de l’escola de la seva filla, una concertada de Sant Boi de Llobregat. Fan les acollides quan hi ha reunions de famílies, col·laboren amb les festes de 6è i 4t d’ESO, fan xerrades per a famílies i promouen la vida comunitària amb tallers, celebracions i jornades lúdiques com ara la participació a La Marató de TV3 o la festa de final de curs. Per fer-ho, cobren una quota força reduïda i poden presumir de comptar amb pràcticament el 100% de les famílies. Això no només els permet cobrir les activitats sinó també, si cal, ajudar les famílies que es troben amb dificultats econòmiques. “Em va sorprendre la quantitat de feina que s’hi feia”, diu la Carol, que hi dedica bona part del seu temps lliure, “però veus que el que fas impacta a nens i nenes i també a tot el seu voltant i és agraït”. 

I les aportacions econòmiques?

Donar suport econòmic a l’escola assumint inversions o manteniment que no pot afrontar és una altra funció que fan moltes AFA i que, per la directora de l’aFFaC no haurien d’assumir per cap motiu perquè és “arribar on no arriba el departament”. Gasull és molt crítica en aquest àmbit perquè a banda d’assumir la responsabilitat del departament pot ser motiu d’inequitat, ja que la capacitat econòmica d’aquestes associacions depenen en gran manera de les quotes, el suport de les famílies del centre. 

Amb la incidència política de rerefons

“Una cosa és que les AFA estiguin fent coses que no haurien de fer i l’altra que no hagin d’existir”, alerta Gasull quan se li qüestiona la figura d’aquestes associacions. “Tenen un paper importantíssim per garantir la participació democràtica als centres”, assenyala i recorda que està demostrat que la participació de les famílies en la vida als centres està directament relacionada amb l’èxit educatiu dels nens i nenes.

A més, Gasull destaca que l’AFA té una funció politicosocial i d’incidència política i té la capacitat d’instar a l'administració sempre que hi hagi un servei o una part de servei que no funcioni. De fet, aquesta participació i aquesta representació de les famílies és el que, precisament, recull el que ha de ser una AFA: una associació sense ànim de lucre per contribuir a la millora del sistema educatiu públic, influir en l’educació de tot l’alumnat i en el bon funcionament del centre, donar suport a les famílies, tutors, professorat i alumnat, promoure la seva participació i representar les famílies al consell escolar i facilitar la col·laboració entre escola o institut en l’entorn.